Oxynoemacheilus seyhanicola

espècie de peix

Oxynoemacheilus seyhanicola és una espècie de peix pertanyent a la família dels balitòrids i a l'ordre dels cipriniformes.[4][5]

Infotaula d'ésser viuOxynoemacheilus seyhanicola Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
En perill
UICN19430762 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreCypriniformes
FamíliaNemacheilidae
GènereOxynoemacheilus
EspècieOxynoemacheilus seyhanicola Modifica el valor a Wikidata
((Erk'Akan, Nalbant & Özeren, 2007)[1][2][3])
Nomenclatura
Sinònims
ProtònimSchistura seyhanicola Modifica el valor a Wikidata

Etimologia modifica

L'epítet seyhanicola fa referència al seu lloc d'origen: la conca del riu Seyhan a Turquia.[6]

Descripció modifica

La femella fa 4,3 cm de llargària màxima. Cos allargat. 3 espines i 8 radis tous a l'aleta dorsal. 3 espines i 5 radis tous a l'anal. Aletes pectorals amb 1 espina i 8-8 radis tous. 2 espines i 6-6 radis tous a les pelvianes. Aleta caudal forcada. Línia lateral contínua.[2][7]

Hàbitat i distribució geogràfica modifica

És un peix d'aigua dolça, demersal i de clima subtropical,[8] el qual és un endemisme[9] dels corrents moderàdament ràpids i de substrat de grava[10] del curs inferior de la conca del riu Seyhan[10] a Turquia.[2][11][3]

Estat de conservació modifica

Les seues principals amenaces són la salinització (a causa de l'augment de l'extracció de l'aigua i el canvi climàtic) i la contaminació emesa per les activitats agrícoles i la ciutat d'Adana.[10] A més, la construcció de la presa d'Adana ha fragmentat la seua població i la major part es troba ara aigües avall de la susdita presa.[10] No gaudeix de cap mena de legislació per a la seua conservació i la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura recomana encaridament una investigació minuciosa per determinar-ne la seua distribució real i les seues amenaces.[10] Les mesures més urgents per a la seua supervivència s'haurien de centrar en la disponibilitat d'aigua per sota de la presa d'Adana i reduir els nivells de contaminació i d'extracció d'aigua.[10]

Observacions modifica

És inofensiu per als humans[8] i el seu índex de vulnerabilitat és baix (12 de 100).[12]

Referències modifica

  1. Bănărescu, P. & T. T. Nalbant, 1966. The 3rd Danish Expedition to central Asia. Zoological results 34. Cobitidae (Pisces) from Afghanistan and Iran. Vidensk. Medd. Dansk Naturh. Foren. Kjøbenhavn, vol. 129: 149-186, Pls. 19-21.
  2. 2,0 2,1 2,2 Erk'akan, F., T. T. Nalbant i S. C. Özeren, 2007. Seven new species of Barbatula, three new species of Schistura and a new species of Seminemacheilus (Ostariophysi: Balitoridae: Nemacheilinae) from Turkey. Journal of Fisheries International, vol. 2 (núm. 1): 69-85. Pàg. 81.
  3. 3,0 3,1 3,2 Catalogue of Life (anglès)
  4. The Taxonomicon (anglès)
  5. Encyclopedia of Life (anglès)
  6. The ETYFish Project Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. (anglès)
  7. Morphology Data of Oxynoemacheilus seyhanicola - FishBase (anglès)
  8. 8,0 8,1 FishBase (anglès)
  9. Balık, S., Ustaoğlu, M. R., Sarı, H. M., İlhan, A. i Topkara, E. T., 2008. Revision of the Taxonomical Status and Zoogeographic Distributions of Endemic Freshwater Fishes in Marmara, Aegean, Mediterranean and Central Anatolia Regions. Ege University Scientific Research Project Report. Esmirna.
  10. 10,0 10,1 10,2 10,3 10,4 10,5 UICN (anglès)
  11. List of Freshwater Fishes reported from Turkey - FishBase (anglès)
  12. Cheung, W. W. L., T. J. Pitcher i D. Pauly, 2005. A fuzzy logic expert system to estimate intrinsic extinction vulnerabilities of marine fishes to fishing. Biol. Conserv. 124:97-111.

Bibliografia modifica

  • Darwall, W., Carrizo, S., Numa, C., Barrios, V., Freyhof, J. i Smith, K., 2014. Freshwater Key Biodiversity Areas in the Mediterranean Basin Hotspot: Informing species conservation and development planning in freshwater ecosystems. Cambridge, el Regne Unit i Màlaga, Espanya: IUCN. x + 86pp. [1]
  • Freyhof, J., F. Erk'akan, C. Özeren i A. Perdices, 2012. An overview of the western Palaearctic loach genus Oxynoemacheilus (Teleostei: Nemacheilidae). Ichthyological Exploration of Freshwaters, vol. 22 (núm. 4): 301-312. Pàg. 307. [2] Arxivat 2012-08-08 a Wayback Machine.
  • Geiger, M. F., Herder, F., Monaghan, M. T., Almada, V., Barbieri, R., Bariche, M., Berrebi, P., Bohlen, J., Casal-López, M., Delmastro, G. B., Denys, G. P. J., Dettai, A., Doadrio, I., Kalogianni, E., Kärst, H., Kottelat, M., Kovačić, M., Laporte, M., Lorenzoni, M., Marčić, Z., Özuluğ, M., Perdices, A., Perea, S., Persat, H., Porcelotti, S., Puzzi, C., Robalo, J., Šanda, R., Schneider, M., Šlechtová, V., Stoumboudi, M., Walter, S. i Freyhof, J., 2014. Spatial heterogeneity in the Mediterranean Biodiversity Hotspot affects barcoding accuracy of its freshwater fishes. Molecular Ecology Resources, 14: 1210–1221. [3]
  • Kottelat, M., 2012. Conspectus Cobitidum: an inventory of the loaches of the world (Teleostei: Cypriniformes: Cobitoidei). Raffles Bulletin of Zoology Suppl. No. 26: 1-199. [4]