Pànic a l'escenari

Pànic a l'escenari
Stage Fright
Fitxa
Direcció	Alfred Hitchcock
Protagonistes	Jane Wyman; Marlene Dietrich; Michael Wilding; Richard Todd; Alastair Sim; Sybil Thorndike; Patricia Hitchcock; Kay Walsh; Miles Malleson; André Morell; Alfred Hitchcock
Producció	Alfred Hitchcock
Guió	Ranald MacDougall i Alma Reville
Música	Leighton Lucas
Fotografia	Wilkie Cooper
Muntatge	Edward B. Jarvis
Vestuari	Christian Dior
Productora	Warner Bros.
Distribuïdor	Warner Bros. i Netflix
Dades i xifres
País d'origen	Regne Unit
Estrena	1950
Durada	105 min
Idioma original	anglès
Versió en català	Sí
Color	en blanc i negre
Format	format acadèmic
Pressupost	1.400.000 $
Recaptació	1.908.000 $ (mundial); 1.012.000 $ (Estats Units d'Amèrica)
Descripció
Gènere	cinema policíac de suspens i pel·lícula amb salt enrere
Lloc de la narració	Londres
Premis i nominacions
Premis	National Board of Review a les 10 pel·lícules més destacades ;

Pànic a l'escenari^[1] (títol original en anglès: Stage Fright) és una pel·lícula britànica dirigida per Alfred Hitchcock, estrenada el 1950 i doblada al català.^[1]

Argument

Jonathan Cooper, enamorat d'una actriu i cantant, Charlotte Inwood, és sospitós de ser l'assassí del seu marit. Aconsegueix convèncer la seva amiga Eve de la seva innocència, que decideix ajudar-lo.^[2]

Repartiment

Jane Wyman: Eve Gill
Marlene Dietrich: Charlotte Inwood
Michael Wilding: inspector Wilfred Smith
Richard Todd: Jonathan Cooper
Alastair Sim: Comodor Gill
Sybil Thorndike: Sra. Gill
Kay Walsh: Nellie Goode
Miles Malleson: Mr Fortesque
Hector MacGregor: Freddie Williams
Joyce Grenfell: Lovely Ducks
André Morell: inspector Byard
Patricia Hitchcock: Chubby Bannister
Ballard Berkeley: sergent Mellish

Galeria

Producció

Cameo: Hitchcock és un vianant que es creua al carrer amb el personatge interpretat per Jane Wyman i es torna per mirar-la. En L'Histoire d'Adèle H., de François Truffaut, el director francès, gran admirador de Hitchcock, fa una aparició similar: es torna per mirar el personatge interpretat per Isabelle Adjani.^[3]

Hitchcock va recórrer en aquesta pel·lícula a un procediment inhabitual: el flash-back del començament, que resultarà ser un flash-back mentider. Hitchcock lamentarà després haver utilitzat aquesta astúcia.^[3]

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 Pànic a l'escenari
↑ «Stage Fright». The New York Times.
↑ ^3,0 ^3,1 «trivia». IMDb.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pànic a l'escenari

Esborrany d'anàlisi

[català-1] 1,0 ^1,1 Pànic a l'escenari

[2] «Stage Fright». The New York Times.

[trivia-3] 3,0 ^3,1 «trivia». IMDb.

[1]

[2]

[3]