Pànic a l'escenari
Pànic a l'escenari (original: Stage Fright) és una pel·lícula britànica dirigida per Alfred Hitchcock, estrenada el 1950 i doblada al català[1]
| Stage Fright | |
|---|---|
 | |
| Fitxa | |
| Direcció | Alfred Hitchcock |
| Protagonistes | |
| Producció | Alfred Hitchcock  |
| Guió | Selwyn Jepson (novel·la Man Running) Alma Reville (adaptació) Whitfield Cook (adaptació) James Bridie (dialegs) Ranald MacDougall (no surt als crèdits) |
| Música | Leighton Lucas |
| Fotografia | Wilkie Cooper |
| Muntatge | Edward B. Jarvis (en)  |
| Vestuari | Christian Dior |
| Productora | Warner Bros. |
| Distribuïdor | Warner Bros. i Netflix |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Regne Unit |
| Estrena | 1950 |
| Durada | 110 minuts |
| Idioma original | anglès |
| Color | en blanc i negre |
| Descripció | |
| Gènere | Suspens |
| Lloc de la narració | Londres |
| Premis i nominacions | |
| Premis | |
       | |
ArgumentModifica
Jonathan Cooper, enamorat d'una actriu i cantant, Charlotte Inwood, és sospitós de ser l'assassí del seu marit. Aconsegueix convèncer la seva amiga Eve de la seva innocència, que decideix ajudar-lo.[2]
RepartimentModifica
- Jane Wyman: Eve Gill
- Marlene Dietrich: Charlotte Inwood
- Michael Wilding: inspector Wilfred Smith
- Richard Todd: Jonathan Cooper
- Alastair Sim: Comodor Gill
- Sybil Thorndike: Sra. Gill
- Kay Walsh: Nellie Goode
- Miles Malleson: Mr Fortesque
- Hector MacGregor: Freddie Williams
- Joyce Grenfell: Lovely Ducks
- André Morell: inspector Byard
- Patricia Hitchcock: Chubby Bannister
- Ballard Berkeley: sergent Mellish
GaleriaModifica
ProduccióModifica
Cameo: Hitchcock és un vianant que es creua al carrer amb el personatge interpretat per Jane Wyman i es torna per mirar-la. En L'Histoire d'Adèle H., de François Truffaut, el director francès, gran admirador de Hitchcock, fa una aparició similar: es torna per mirar el personatge interpretat per Isabelle Adjani.[3]
Hitchcock va recórrer en aquesta pel·lícula a un procediment inhabitual: el flash-back del començament, que resultarà ser un flash-back mentider. Hitchcock lamentarà després haver utilitzat aquesta astúcia.[3]
ReferènciesModifica
- ↑ Pànic a l'escenari
- ↑ «Stage Fright». The New York Times.
- ↑ 3,0 3,1 «trivia». IMDb.
Enllaços externsModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pànic a l'escenari |