Viquipèdia

Pablo Casado Blanco

polític espanyol

Pablo Casado Blanco (Palència, 1 de febrer de 1981) és un expolític espanyol, militant del Partit Popular. Va ser diputat en les Corts Generals per Madrid i President del Partit Popular.

Infotaula de personaPablo Casado Blanco

(2020) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Pablo Casado Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1r febrer 1981 Modifica el valor a Wikidata (43 anys)
Palència (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Diputat al Congrés dels Diputats
Representa: Partit Popular

3 desembre 2019 – 5 abril 2022 – Percival Manglano →

Circumscripció electoral: Madrid

Diputat al Congrés dels Diputats
Representa: Partit Popular

20 maig 2019 – 3 desembre 2019

Circumscripció electoral: Madrid

4t President del Partit Popular
21 juliol 2018 – 2 abril 2022
← Mariano Rajoy Brey – Alberto Núñez Feijóo →
Diputat al Congrés dels Diputats
14 juliol 2016 – 21 maig 2019

Circumscripció electoral: Àvila

Diputat al Congrés dels Diputats
8 gener 2016 – 19 juliol 2016

Circumscripció electoral: Àvila

Diputat al Congrés dels Diputats
28 novembre 2011 – 13 gener 2016

Circumscripció electoral: Àvila

Diputat a l'Assemblea de Madrid
13 juny 2007 – 9 juliol 2009 – Teresa de Jesús Luis Rico →

Dades personals
Ideologia políticaNeoconservadorisme Modifica el valor a Wikidata
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Rei Joan Carles - Administració i direcció d'empreses (2007–2014)
CES Cardenal Cisneros - llicenciatura en Dret (2005–2007)
Universitat Complutense de Madrid
Germans Maristes de les Escoles Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, advocat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorJosé María Aznar López (2009–2012)
Alfredo Prada (2003–2006) Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Popular (2003–) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Influències
Participà en
26 octubre 2020cinquè aniversari d'El Español Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeIsabel Torres Orts (2009–) Modifica el valor a Wikidata
PareMiguel Casado González (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Facebook: pablo.casado.blanco Twitter (X): pablocasado_ Instagram: pablocasadoblanco LinkedIn: pablo-casado-blanco-aa64412b Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Va néixer a la ciutat de Palència el 1r de febrer de 1981. Es va llicenciar en Dret per la Universitat Complutense de Madrid i llicenciat en Administració i direcció d'empreses per la Universitat Rey Juan Carlos.[a][1] Es va col·legiar com a advocat a Madrid l'any 2008.[2][3]

 
Casado (camisa blanca) i Carromero (pol blanc i blau amb el número 2) acompanyant Esperanza Aguirre en un esdeveniment de les Noves Generacions madrilenyes el 2010

Entre 2005 i 2013 va presidir les joventuts de l'organització territorial del Partit Popular (PP) a la Comunitat de Madrid, conegudes com a Noves Generacions (NNGG).[4][5][6] En 2007 va efectuar un viatge iniciàtic a Cuba, similar a aquell efectuat posteriorment pel seu lloctinent a les NNGG madridenques Ángel Carromero,[b] on es va reunir amb dissidents del castrisme com Oswaldo Payá, i del qual va deixar testimoni en articles publicats en Libertad Digital i El Mundo.[7][8][9]

De 2007 a 2009[10] va ser diputat a l'Assemblea de Madrid, on va exercir les funcions de portaveu del ministeri de la Justícia i les Administracions Públiques i portaveu adjunt del ministeri dels Pressupostos i les Finances.[11][12][13] El 2008 va afegir al seu currículum un títol de màster oficial presencial en Dret Autonòmic i Local per la Universitat Rei Joan Carles, que va obtenir malgrat no haver assistit mai a classes presencials i sense sotmetre's a cap examen.[c][14] El juny de 2009 va contreure matrimoni amb la il·licitana Isabel Torres Orts.[15]

Entre 2009 i 2012 va ser director de gabinet de l'expresident del Govern José María Aznar.[1] Durant aquest període, el 2010, va ser al costat de Carlos Bustelo, Rafael Bardají i Enrique Navarro Gil, fundador del think tank prosionista Friends of Israel Initiative.[16][17]

En la Xa legislatura va ser portaveu de la Comissió mixta Congrés-Senat per a la Unió Europea, portaveu adjunt del ministeri dels Afers estrangers i vocal de la Comissió de Justícia i de la Comissió de Cooperació Internacional per al Desenvolupament.[18]

En la XIa legislatura va ser president de la Comissió d'Educació i Esport i vocal de la Comissió de Constitucional del Congrés dels Diputats.[1]

De 2011 a 2015 va ser membre de la Comissió de seguretat, afers polítics i drets humans de la ApUPM (Assemblée Parlementaire de l'Union pour la Méditerranée). I de 2013 a 2015 va ser membre de la COSAC (Conference of Parliamentary Committees for Union Affairs).[18]

El gener de 2015, va ser elegit portaveu del comitè de campanya per a les eleccions municipals i autonòmiques celebrades aquest mateix any,[19][20] essent nomenat el 18 de juny de 2015, sotssecretari general de comunicació pel president nacional, Mariano Rajoy.[21]

El juny de 2018, Casado anuncià la seva precandidatura per presidir el Partit Popular, postulant com a candidat «d'integració» per a liderar el partit i «recuperar» votants de Ciutadans i Vox.[22] El 21 de juliol s'imposà a Soraya Sáenz de Santamaría i fou escollit nou president de la formació.[23] Va presentar-se com a cap de llista a les eleccions generals espanyoles d'abril i i novembre de 2019, en les quals fou elegit, però no va poder formar govern.[24]

La nit del 20 de novembre de 2021 esclatà la polèmica després que un jove pengés una piulada, en el qual es veia com a assistent a la missa nocturna en homenatge a Francisco Franco tinguda a l'església del Sagrari,[25] una parròquia annexa a la catedral de Granada.[26] Dos dies després, Casado manifestà que volia anar a una missa ordinària amb la seva família «sense tenir coneixement de cap altra circumstància», malgrat que a l'ofici es proferiren cants feixistes i es féu ostentació de banderes franquistes.[26][27] Els mitjans internacionals s'han fet ressò de la polèmica pel suport tàcit al franquisme, com el diari anglès The Guardian[28] o l'agència internacional de notícies Reuters.[29]

Notes modifica

  1. ↑ Segons el seu curriculum vitae, va completar la seva formació universitària obtenint el Certificat d'Estudis Legislatius del Government Affairs Institute de la Universitat de Georgetown (Washington DC), i amb el Programa Executiu DGP de l'Escola de Govern John F. Kennedy (Universitat Harvard). També va obtenir el Programa Superior de Gestió Pública del IESE (Universitat de Navarra), el Programa de Gestió Parlamentària del IE Business School (IE Universitat), el Programa en Emprendimiento e Innovación de la Deusto Business School (Universitat de Deusto) i el Curs de Mercats Financers del IEB (Universitat Complutense de Madrid).
  2. ↑ Al mateix Casado, que va ser el primer al costat d'Esperanza Aguirre a visitar Carromero a la presó després de l'accident de trànsit en què va morir Payá, el van arribar a acusar a Cuba d'organitzador del viatge de 2012 de Carromero i d'estar al servei dels opositors cubans de Miami.
  3. ↑ Amb els crèdits de 18 de les 22 assignatures del màster validats amb crèdits de llicenciatura en Dret, va ser aprovat amb quatre treballs escrits que va presentar al director del màster Enrique Álvarez Conde.

Referències modifica

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 «Ficha biográfica de Pablo Casado Blanco en la XI Legislatura» (en castellà). Congreso de los Diputados. Arxivat de l'original el 2019-03-22. [Consulta: 19 juliol 2017].
  2. ↑ Los Genoveses. «Pablo Casado : esta es su biografía no oficial, pero si no les gusta tenemos otras» (en castellà). El Plural, 27-04-2019. [Consulta: 15 gener 2020]. «En el 2008 se dio de alta como no ejerciente en el Colegio de Abogados de Madrid (nº 82834)»
  3. ↑ «Pablo Casado, abogado colegiado en Madrid» (en castellà). Consejo General de la Abogacía Española. [Consulta: 19 juliol 2017].
  4. ↑ Silva, Adriana «Así es Pablo Casado, la nueva sensación del PP». El Mundo.
  5. ↑ «Pablo Casado, elegido presidente de Nuevas Generaciones» (en castellà). El País, 29-05-2005 [Consulta: 19 juliol 2017].
  6. ↑ «Pablo Casado trabajará en el equipo de comunicación del Partido Popular» (en castellà). Cadena Ser, 30-10-2013. [Consulta: 19 juliol 2017].
  7. ↑ Fernández, D.; Calleja, Á. «El último viaje de Carromero». 20minutos.es, 03-05-2013.
  8. ↑ Gómez, Luis «Viaje iniciático de un cachorro del PP». El País, 12-08-2012.
  9. ↑ Corbillón, Antonio «El cachorro aventajado de Aznar». Hoy, 28-06-2015.
  10. ↑ «Acuerdo de la Mesa de la Diputación Permanente de la Asamblea por el que renuncia a su condición de Diputado» (en castellà). Boletín Oficial de la Asamblea de Madrid, 23-07-2009. Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 19 juliol 2017].
  11. ↑ «Acuerdo de la Mesa de la Diputación Permanente de la Asamblea por el que renuncia a su condición de Diputado» (en castellà). Boletín Oficial de la Asamblea de Madrid. Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 19 juliol 2017].
  12. ↑ «Relación de diputados del Grupo Parlamentario Popular en la VIII legislatura de la Asamblea de Madrid» (en castellà). Asamblea de Madrid. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 19 juliol 2017].
  13. ↑ «Pablo Casado, Diputado de la Asamblea de Madrid en la VIII Legislatura» (en castellà). Asamblea de Madrid. Arxivat de l'original el 2018-07-21. [Consulta: 19 juliol 2017].
  14. ↑ «Pablo Casado nunca fue a clase y solo cursó cuatro de las 22 asignaturas de su máster gracias a las convalidaciones». Eldiario.es.
  15. ↑ «Una boda de altura». Diario Información, 21-06-2009.
  16. ↑ Medina, F. «Pablo Casado, ultraliberal, anticastrista, antiprogresista... y encendido prosionista». El Plural, 15-01-2015.
  17. ↑ «Orden CUL/2994/2010, de 27 de octubre, por la que se inscribe en el Registro de Fundaciones la Fundación Friends of Israel Initiative.».
  18. ↑ 18,0 18,1 «Ficha biográfica de Pablo Casado Blanco en la X Legislatura» (en castellà). Congreso de los Diputados. Arxivat de l'original el 2019-04-12. [Consulta: 19 juliol 2017].
  19. ↑ «Carlos Floriano será el director de campaña del PP para las elecciones» (en castellà). El País, 12-01-2015. [Consulta: 19 juliol 2017].
  20. ↑ «Carlos Floriano dirigirá la campaña del PP y Pablo Casado será portavoz» (en castellà). Libertad Digital, 12-01-2015. [Consulta: 19 juliol 2017].
  21. ↑ «Pablo Casado vicesecretario de Comunicación y Martínez Maíllo de Organización» (en castellà). COPE, 15-06-2015. [Consulta: 19 juliol 2017].
  22. ↑ Aduriz, Íñigo «Pablo Casado se presenta como candidato "de integración" para liderar el PP y "recuperar" a votantes "de Cs o VOX"». Eldiario.es, 18-06-2018.
  23. ↑ «Pablo Casado serà el nou president del PP». CCMA, 21-07-2018. [Consulta: 21 juliol 2018].
  24. ↑ Jonquera, Natalia. «El PP gana 22 escaños y Casado no cierra ninguna puerta: “A ver qué hace Sánchez”» (en castellà). El Pais, 11-11-2019. [Consulta: 22 agost 2020].
  25. ↑ Camps Collet, Josep Maria. «Casado assisteix el 20N a una de les misses on preguen "per l'ànima" de Francisco Franco». CCMA.cat, 22-11-2021. [Consulta: 23 novembre 2021].
  26. ↑ 26,0 26,1 «Polèmica per l’assistència de Pablo Casado a una missa en què es va pregar per Franco». Vilaweb.cat, 22-11-2021. [Consulta: 23 novembre 2021].
  27. ↑ «Casado va anar a una missa on van pregar per Franco, però el PP diu que no n'era conscient». NacióDigital.cat, 22-11-2021. [Consulta: 23 novembre 2021].
  28. ↑ Jones, Sam. «Spanish rightwing party leader under fire for attending Franco mass» (en anglès). TheGuardian.com, 22-11-2021. [Consulta: 23 novembre 2021].
  29. ↑ «Spain's opposition leader in tight spot over mass for Franco» (en anglès). Reuters.com, 22-11-2021. [Consulta: 24 novembre 2021].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Pablo_Casado_Blanco&oldid=33018457»