Obre el menú principal

El Palacio Taranco, ubicat davant la Plaça Zabala, al centre del barri de la Ciudad Vieja, a Montevideo, Uruguai, és un palau erigit durant la primera meitat del segle XX l'estil del qual va rebre la influència de l'arquitectura francesa.

Infotaula d'edifici
Palacio Taranco
Palacio Taranco by MaxiCiccone.JPG
Dades
Tipus estructura arquitectònica i bé cultural
Arquitecte Charles-Louis Girault
Creació 1972 i 1910
Característiques
Nombre de pisos per sobre el terra 3
Ubicació geogràfica
EstatUruguai
Departamentdepartament de Montevideo
CiutatMontevideo
 34° 54′ 25″ S, 56° 12′ 30″ O / 34.90697222°S,56.20838889°O / -34.90697222; -56.20838889
Cultural heritage monument of Uruguay Tradueix
Modifica les dades a Wikidata
Oficials uruguaians conversant durant una trobada al Palacio Taranco, 6 de novembre de 2010.

Va ser dissenyat pels arquitectes francesos Charles-Louis Girault i Jules Chifflot León qui també van dissenyar el Petit Palais i l'Arc de Triomf de París. Aquest edifici colonial conté mobles i cortinatges de l'Uruguai i actualment és seu del Museu d'Arts Decoratives de Montevideo.[1] El palau és sovint utilitzat per a reunions entre membres del govern uruguaià.

El palau va ser originalment propietat de la família Taranco Ortíz, els quals van encarregar la construcció de l'immoble el 1907 i es va acabar el 1910. Es va edificar sobre el primer teatre de Montevideo a la zona teatral històrica de la ciutat que havia estat construïda el 1793. El 1943 l'estat uruguaià va comprar la residència i part dels mobles, i va obtenir accés a les seves obres d'art però no va ser fins a l'any 1975 que van ser transferides a l'estat, convertint-se en Marca Històrica Nacional el 1979.

MuseuModifica

El Museu d'Arts Decoratives alberga diverses pintures, escultures, tèxtils, ornaments i mobiliari d'origen europeu. A la planta baixa i al primer pis de l'edifici hi ha mobiliari que va pertànyer a Lluís XV i a Lluís XVI amb fines incrustacions, les obres de Ribera (1591–1652), Teniers (1610–1690), Mierevelt (1567–1641), Van der Helst (1613–1670), Appiani (1754–1817), Pradilla (1846–1921), Zuloaga (1870–1945), i Sorolla (1863–1923); les escultures de Benlliure (1862–1947), Bouchard (1875–1969), Landowski (1875–1961), Vermare (1899–1919), etcètera.

El museu també té una gran col·lecció d'art i arqueologia clàssics al soterrani, com ara artefactes de ceràmica, cristal i bronze, a més de diversos articles relacionats amb el grecoromà i l'Orient Pròxim. El museu també conté col·leccions de tèxtils, des de cortines perses fins a tapissos flamencs, a més de diversos ungüents, olis i perfums.

ReferènciesModifica

  1. Blore, Shawn; Alexandra de Vries, Eliot Greenspan, Haas Mroue, Michael Luongo, Charlie O'Malley, Kristina Schreck, Neil E. Schlecht «Frommer's South America» (en anglès). . Frommer's, John Wiley and Sons, 3, 2003, pàg. 686–92. ISSN: 0471778974 [Consulta: 6 juliol 2011].