Pantà de Susqueda

El pantà de Susqueda és un embassament que pertany al riu Ter, creat per una presa situada al municipi d'Osor, que s'estén pels termes de Susqueda, Sant Hilari Sacalm i en una minúscula extensió en el d'Osor, a la comarca de la Selva.

Infotaula d'edifici
Pantà de Susqueda
Pantà de Susqueda.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusPresa de volta Modifica el valor a Wikidata
Obertura1967 Modifica el valor a Wikidata
Úsenergia hidroelèctrica, regadiu i aigua potable Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
1963 – 1967construcció Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Alçada135 m Modifica el valor a Wikidata
Longitud501 m Modifica el valor a Wikidata
Cabal2.800 m³/s (sobreeixidor)
250 m³/s (canal de desguàs) Modifica el valor a Wikidata
Altitudcoronament de presa:  357 m
cota de fonamentació:  120 m Modifica el valor a Wikidata
Sobreeixidor1
Canal de desguàs1 Modifica el valor a Wikidata
Embassament
Nompantà de Susqueda Modifica el valor a Wikidata
Altitud351 m Modifica el valor a Wikidata
Superfície466 ha Modifica el valor a Wikidata
AfluentTer Modifica el valor a Wikidata
EfluentTer Modifica el valor a Wikidata
Conca hidràulicaConca del Ter Modifica el valor a Wikidata (1.775 km² Modifica el valor a Wikidata)
Volum233 hm³ Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaComarques gironines
ComarcaSelva
MunicipiOsor Modifica el valor a Wikidata
 41° 58′ 48″ N, 2° 31′ 32″ E / 41.98°N,2.5256°E / 41.98; 2.5256
Bé integrant del patrimoni arquitectònic de Catalunya
Identificador33476
Activitat
Propietat deEndesa Modifica el valor a Wikidata
Sala de les columnes de la presa de Susqueda. 1963-1967. Arturo Rebollo, enginyer

Juntament amb el de Sau i amb el del Pasteral, forma part d'un sistema de tres pantans que uneixen la comarca d'Osona amb la de la Selva. La major part de l'embassament està situada en el municipi de Susqueda.

És l'últim en el temps i més important embassament del sistema d'aprofitament hidrogràfic del Ter (Sau-Susqueda-El Pasteral).

Un cop superades, més per força que per grat, les resistències dels habitants de la zona, Hidroelèctrica de Catalunya inicià la seva construcció el 1963, aprofitant el congost que formava el riu entre les serres de Montdois i Sant Benet amb la intenció de produir energia elèctrica i garantir l'abastament d'aigua a Girona i Barcelona. Les obres es van acabar el 1967 i la central hidroelèctrica va entrar en servei el 1968. L'embassament sepultà sota les aigües el poble de Susqueda i les terres i masies de les valls de Susqueda i Querós.

A part de la seva funció en la producció d'energia elèctrica, reserva d'aigua i regulació del cabal del Ter, té un atractiu paisatgístic considerable en trobar-se emmig d'un paisatge frondós i muntanyenc.

La presa de Susqueda és igualment notable com a obra d'enginyeria. Es tracta d'una presa tipus volta de doble curvatura, feta de formigó, amb diverses galeries que la travessen interiorment. Va ser concebuda per l'enginyer Arturo Rebollo Alonso que va incorporar a la presa alguns elements singulars tals com l'espectacular sala dita de les columnes situada en un dels estreps laterals, i a la qual s'accedeix per una elegant escala helicoidal. Les mal anomenades columnes són en realitat pilars de geometria hiperbòlica de revolució truncada que alhora porten incorporat el sistema d'il.luminació de l'espai, realment espectacular.[1][2]

A la central hidroelèctrica situada més avall de la presa i excavada sota terra també s'hi poden trobar nombrosos detalls de l'aportació creativa d'Arturo Rebollo.[3]

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pantà de Susqueda

BibliografiaModifica

Arturo Rebollo Alonsoː La presa bóveda de Susqueda. Madrid Instituto Eduardo Torroja 1972 ISBN 9788472920651

ReferènciesModifica

  1. «Presa de Susqueda» (en es-es).
  2. «Com va ser la construcció de la Presa de Susqueda?» (en català). [Consulta: 9 maig 2018].
  3. (flasso@ciccp.es), Fernando Lasso y Oria. «REVISTA DE OBRAS PÚBLICAS». [Consulta: 9 maig 2018].