Pantà de Sau

embassament de Catalunya

El pantà de Sau és un embassament que pertany al riu Ter, creat per una presa situada al municipi de Vilanova de Sau.[1] Se situa al peu de la serralada de les Guilleries i s'estén pels termes de Vilanova de Sau, les Masies de Roda, Tavertet i l'Esquirol, a la comarca d'Osona.

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Pantà de Sau
Imatge
Dades
TipusPresa d'aigua i central hidroelèctrica Modifica el valor a Wikidata
Construcció1949 Modifica el valor a Wikidata
Obertura1965 Modifica el valor a Wikidata
Úsenergia hidroelèctrica, regadiu i aigua potable Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Alçada83 m Modifica el valor a Wikidata
Longitud260 m Modifica el valor a Wikidata
Cabal2.047 m³/s (sobreeixidor) Modifica el valor a Wikidata
Altitudcoronament de presa:  427 m
cota de fonamentació:  343,5 m Modifica el valor a Wikidata
Sobreeixidor1 Modifica el valor a Wikidata
Embassament
NomPantà de Sau Modifica el valor a Wikidata
Altitud422,2 m Modifica el valor a Wikidata
Superfície527,8 ha Modifica el valor a Wikidata
AfluentTer Modifica el valor a Wikidata
EfluentTer Modifica el valor a Wikidata
Conca hidrogràficaconca del Ter Modifica el valor a Wikidata (1.522 km² Modifica el valor a Wikidata)
Volum151,3 hm³ Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaVilanova de Sau (Osona) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióTer Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 58′ 04″ N, 2° 24′ 47″ E / 41.967647°N,2.413108°E / 41.967647; 2.413108
Activitat
Propietat deAgència Catalana de l'Aigua Modifica el valor a Wikidata
Potència55 MW Modifica el valor a Wikidata

Juntament amb el de Susqueda i amb el del Pasteral, forma part d'un sistema de tres pantans que uneix la comarca d'Osona amb la de la Selva i que tenen per funció la regulació del Ter per l'abastament d'aigua a l'àrea metropolitana de Barcelona, a Girona i a la Costa Brava, la laminació d'avingudes per tal d'evitar inundacions, i la generació d'energia hidroelèctrica.[2] Actualment, s'hi permet la pràctica d'esports nàutics.

L'embassament té una llargada de 17[1] km i 3 km d'amplada, amb una capacitat màxima de 177[1] hm³. La resclosa ha 260[1] metres de longitud i 75[1] metres d'altura, i amb una potència elèctrica instal·lada de 55[3] MW per una producció anual de 85 GWh.

El pantà es va començar a projectar el 1931 i es va bastir de 1947[1] fins al 1963.[2]

Va cobrir el poble de Sant Romà de Sau,[2] les restes del qual, especialment el campanar de l'església romànica del segle xi, són visibles quan el nivell de l'aigua embassada és baix. L'església Sant Romà està registrada com la més antiga del món que es conserva dreta dins l'aigua.[4] Ho confirma un estudi impulsat per l'entitat internacional de registres de rècords mundials Official World Record amb la col·laboració d'un grup de recerca de la Universitat de Barcelona l’any 2021.[5][6]

Sequera de l'any 2023

modifica

A començament de març de 2023, l'embassament va arribar a mínims històrics, proper al 10%. L'Agència Catalana de l'Aigua va decidir obrir comportes per passar cap a Susqueda la màxima quantitat d'aigua potable possible.[7]

El 27 de febrer de 2024 i només amb un 1,40% de la seva capacitat, va emergir el pont medieval que antigament servia per travessar el riu Ter abans de la construcció del pantà. Això no havia passat mai des que l’any 1963 abans que s’omplís el pantà per primer cop, ja que el pont està situat a la part més fonda.[8]

Galeria

modifica

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «pantà de Sau | enciclopèdia.cat». GEC. [Consulta: 2 abril 2021].
  2. 2,0 2,1 2,2 Agència Catalana de l'Aigua La gestió dels embassaments a Catalunya.
  3. «Central de Sau». [Consulta: 9 juny 2021].
  4. La més antiga del món que es conserva dreta dins l'aigua
  5. World Record[Enllaç no actiu]
  6. L'entitat Official World Record amb la col·laboració d'un grup de recerca de la UB
  7. «El pantà de Sau, a mínims del segle XXI i a tocar del 10 %», 10-03-2023. [Consulta: 12 març 2023].
  8. «Reapareix al pantà de Sau l’antic pont de Sant Romà», 27-02-2024. [Consulta: 27 febrer 2024].

Vegeu també

modifica

Enllaços externs

modifica