Pardal

(S'ha redirigit des de: Pardal comú)
Per a altres significats, vegeu «pardal (desambiguació)».

El pardal,[1] dit també teuladí[2] al País Valencià, teulader[3] al costat de pardal a les Illes Balears, torredà (al País Valencià), tretxe a l'Alguer[4] (Passer domesticus), és un membre de la família Passeridae originari d'Europa i Àsia, i introduït en altres continents. Als Estats Units van ser introduïts deliberadament a la segona meitat del segle xix i ara és l'ocell més abundant. Poden arribar a viure 13 anys en captivitat, però en llibertat, pocs arriben a sobrepassar 7 anys.

Infotaula d'ésser viuPardal
Passer domesticus Modifica el valor a Wikidata
Passer-domesticus-001.jpg
Pardal comú mascle
Enregistrament
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Envergadura239 mm Modifica el valor a Wikidata
Nombre de cries2 Modifica el valor a Wikidata
Període
Pliocè – recent
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
UICN103818789 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePasseriformes
FamíliaPasseridae
GènerePasser
EspèciePasser domesticus Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1758
Distribució
PasserDomesticusDistribution.png
Distribució geogràfica: àrea de distribució natural (verd fosc) i àrea d'introducció (verd clar).
Endèmic deTadoba Andhari Tiger Project (en) Tradueix, Daroji Sloth Bear Sanctuary (en) Tradueix, Asan Conservation Reserve (en) Tradueix, Neora Valley National Park (en) Tradueix, Baisipali Wildlife Sanctuary (en) Tradueix, Bibhutibhushan Wildlife Sanctuary (en) Tradueix, Chail Sanctuary (en) Tradueix, Maenam Wildlife Sanctuary (en) Tradueix, Kitam bird sanctuary (en) Tradueix, Hulimavu Lake (en) Tradueix, Ramanagara Ramdevara Betta Vulture Sanctuary (en) Tradueix, Buxa Tiger Reserve (en) Tradueix, Nameri National Park (en) Tradueix, Thol Lake (en) Tradueix, Petit Rann de Kachchh, Bethuadahari Wildlife Sanctuary (en) Tradueix, Ajodhya Hills (en) Tradueix, Baidyabati DVC Canal (en) Tradueix, Purbasthali (en) Tradueix, Santragachi Jheel (en) Tradueix, Sunderbans Wildlife National Park (en) Tradueix, Gorumara National Park (en) Tradueix, Gajoldoba (en) Tradueix, Rabindra Sarobar (en) Tradueix, Mahananda Wildlife Sanctuary (en) Tradueix, Chintamoni Kar Bird Sanctuary (en) Tradueix, Parc nacional de Jaldapara, Acharya Jagadish Chandra Bose Indian Botanic Garden (en) Tradueix, Murguma Dam (en) Tradueix, Bandhi (en) Tradueix, Bakkhali (en) Tradueix, Boshipota (en) Tradueix, Central Park (en) Tradueix, Mukutmanipur Dam (en) Tradueix, Kulia Jhill (en) Tradueix, Hijuli Forest (en) Tradueix, Khisma Forest (en) Tradueix, Varsey Rhododendron Sanctuary (en) Tradueix, Fambong Lho Wildlife Sanctuary (en) Tradueix, Dzuluk (en) Tradueix, Okhrey (en) Tradueix, Yuksom, Khonoma Nature Conservation and Tragopan Sanctuary (en) Tradueix, Loktak Lake (en) Tradueix, Parc Nacional de Keibul Lamjao, Selva humida de Dehing-Patkai, Parc Nacional de Kaziranga, Maguri Motapung Beel (en) Tradueix, Parc Nacional de Manas, Orang National Park (en) Tradueix, Bherjan Reserve Forest (en) Tradueix, Dipor Bil (en) Tradueix, Amchang Wildlife Sanctuary (en) Tradueix, Dibru-Saikhowa National Park (en) Tradueix, Garbhanga Reserve Forest (en) Tradueix, Pobitora Wildlife Sanctuary (en) Tradueix, Hoollongapar Gibbon Sanctuary (en) Tradueix, Digholi Beel (en) Tradueix, Majuli (oc) Tradueix, Kokilamukh Beel (en) Tradueix, Panbari Reserve Forest (en) Tradueix, Eaglenest Wildlife Sanctuary (en) Tradueix, muntanyes Mishmi, Namdapha National Park (en) Tradueix, Singchung Bugun Community Reserve (en) Tradueix, Sela Pass (en) Tradueix i Pakhui Tiger Reserve (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Noms dialectalsModifica

Cal afegir les formes més reduïdes xeu, xareu/xereu, xarau; torrodà/torredà; viler(o), i els castellanismes gorrió, gurió.

MorfologiaModifica

 
(Passer domesticus) segell FR 344 de Postverk Føroya, Illes Fèroe, alliberat el 22 de febrer de 1999. Artista: Astrid Andreasen
 
Passer domesticus domesticus

Fa de 14 a 16 cm de llarg i presenta dimorfisme sexual: el mascle és de color terrós, jaspiat en el dors, les ales i la cua. El pili és gris, el bec fosc, la nuca de color castany, el ventre i les galtes blanques, i la gorja porta un pitet negre. La femella, en canvi, és tota de color terrós grisenc sense taques negres o castanyes, el pit i el ventre són més clars que els del mascle. A les ales duu una franja blanca i al pit una de negra en forma de pitet (això darrer només en el mascle).

EcologiaModifica

Fa un niu mal acabat amb herba seca en un forat d'arbre o d'una construcció humana. A l'abril-agost la femella comença els 12-14 dies d'incubació dels seus 3 o 5 ous. L'alimentació dels pollets és assumida per ambdós pares, fins que aquells volen, als 15 dies. Poden tenir fins a 3 cries.

Es pot trobar a tot el territori dels Països Catalans, en pràcticament tot Europa, Àsia, i Àfrica i introduït a Amèrica i a Austràlia, excepte la part oest (Austràlia occidental) i Nova Zelanda. Viu bàsicament en ambients urbans, a prop dels humans, on troba menjar i protecció fàcilment.

El seu caminar és molt característic, ja que va fent salts a terra. D'altra banda, és sedentari, molt comú i summament antropòfil, ja que segueix l'ésser humà allà on aquest vagi (particularment a les ciutats).

És fonamentalment granívor i consumeix gran quantitat d'aliment d'origen animal, com ara larves d'artròpodes (fins i tot ha estat vist menjant petites sargantanes). A més, s'ha adaptat molt bé a la vida amb l'ésser humà, amb qui conviu des de fa mil·lennis. Això fa que el pardal comú aprofiti tot tipus d'aliment humà, ja sigui d'origen vegetal o animal. A ciutat pràcticament s'alimenta només de deixalles.[5]

ReferènciesModifica

  1. «pardal». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  2. Amb les variants teuladí, tauladí, teulerí, teularí o teulat
  3. Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa (GOB) / Universitat de les Illes Balears (UIB) - Llista de noms recomanats d'aucells en l'àmbit Balear (format PDF) - pàgina 15 - GOB 2006. El castellanisme gorrió s'ha estès per gran part de l'illa per a evitar pardal, mot avui de significat obscè. Una gran part de l'illa prefereix dir-ne teulader
  4. Sanna i Useri, Josep. Diccionari Català de l'Alguer (en català). L'Alguer/Barcelona: Fundació del II Congrés de la Llengua Catalana i Editorial Regina, 1988, p. 1062. ISBN 84-7129-391-9. 
  5. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya,plana 105. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona,1987. ISBN 84-315-0434-X

Enllaços externsModifica