Obre el menú principal

Parlaments nacionals de la Unió Europea

Els parlaments nacionals de la Unió Europea la denominació que atorga el dret comunitari als òrgans legislatius dels estats membres de la Unió.

Segons els tractats constitutius, els parlaments nacionals disposa de certes facultats en l'esfera europea, especialment pel que fa als procediments legislatius, com a guardians (en el pla polític) del principi de subsidiarietat. També són dipositaris d'algunes funcions constitucionals referides a la revisió dels tractats i a l'ingrés de nous estats a la Unió. D'igual manera, són competents per exercir control polític (juntament amb el Parlament Europeu) en certs àmbits de la política comunitària relatius a l'espai de llibertat, seguretat i justícia que puguin tenir conseqüències directes pels drets i llibertats de les persones. Per exercir totes aquestes funcions, les institucions comunitàries tenen han d'informar adequadament els parlaments nacionals sobre les seves activitats en aquests àmbits, i en general sobre qualsevol projecte legislatiu.

Des del 1989 i amb l'objectiu de complir plenament les seves funcions, el Parlament Europeu i els parlaments nacionals cooperen entre si en un fòrum específic nascut a tal fi: la COSAC (Conferència d'Òrgans Especialitzats en Afers Comunitaris). Aquesta conferència, que reuneix diputats de les comissions parlamentàries competents en afers de la UE dels parlaments nacionals, podrà amb aquesta finalitat dirigir al Parlament Europeu, al Consell de la Unió Europea i a la Comissió Europea qualsevol contribució que consideri convenient, a més de disposar d'altres funcions i facultats.

A l'hora d'exercir les seves potestats, perquè la majoria de parlaments nacionals es consideri suficient per decantar una posició sol caldre un mínim d'un terç dels seus vots. A aquest efecte, es concedeixen dos vots a cada poder legislatiu nacional; en els sistemes bicamerals, cada branca té un vot; en els sistemes unicamerals, l'assemblea única decideix amb vot doble.