Parque Natural de Redes

El Parc Natural de Redes està situat al Principat d'Astúries (Espanya). La seva superfície total és 377,36 km², comprenent dos concejos de la regió centre-oriental d'Astúries: Casu, amb 307,94 km² i Sobrescobiu amb 69,42 km². Va ser declarat parc natural el 1996. El setembre de 2001 va ser inclòs per la Unesco a la xarxa mundial de Reserves de la Biosfera.

Infotaula de geografia físicaParque Natural de Redes
BosqueRedes.jpg
Modifica el valor a Wikidata
TipusÀrea protegida, lloc d'importància comunitària i parc natural Modifica el valor a Wikidata
Ubicació
Entitat territorial administrativaAstúries (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
 43° 11′ N, 5° 23′ O / 43.19°N,5.38°O / 43.19; -5.38Coord.: 43° 11′ N, 5° 23′ O / 43.19°N,5.38°O / 43.19; -5.38
Dades i xifres
Superfície377,36 km² Modifica el valor a Wikidata
Categoria II de la UICN: Parc Nacional
Reserva de la Biosfera
IdentificadorModifica el valor a Wikidata Fitxa
World Database on Protected Areas
IdentificadorModifica el valor a Wikidata 349653 Modifica el valor a Wikidata
Àrea protegida Natura 2000
IdentificadorModifica el valor a Wikidata ES1200008 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Creació27 desembre 1996 i 1996 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webparquenaturalderedes.es Modifica el valor a Wikidata
Vista de les muntanyes del Parc.
Hórreo al Parc de Redes.

GeologiaModifica

El parc de Redes pertany a la Unitat de Ponga, a la Regió de Plecs i Mantells de la Zona Cantàbrica, que és el sector més extern del Massís Hespèric al nord-oest de la península.

FloraModifica

La vegetació està dominada per formacions boscoses de fajos i roures, sobretot en les parts altes de les conques dels rius Nalón, Posi i Sella, on es troben les zones més frondoses que són: Valle moro, Xarxes i Peloño. Existeixen també pel parc zones de pastura i plantacions de castanyer. La introducció d'aquest últim sembla lligada a la florida de la mineria per fer les entibaciones de les mines. De les innombrables espècies vegetals existents al parc a part de les anteriors podem destacar l'existència de grèvol, teix i la Trichomanes speciosum. A la zona del Llac Ubales apareix la falguera jonquera, espècie d'alt valor ecològic que està protegida i que solament es manifesta en la Llacuna de Arbás, al Parc Natural de les Fonts del Narcea i del Ibias. A la zona de les turberes del Bec Vamartín existeix una població de jonc llanut, única existent en tota Astúries. En la resta del parc es poden trobar a més les següents espècies: narcíss, ginebre, brecina, genciana o nabiu. Al Parc Natural de Redes (Astúries), es presenten peus aïllats de pi silvestre autòcton en el seu pis superior.

FaunaModifica

 
Salamandra al Parc de Redes.

El parc de Redes conserva la major biodiversitat vertebrada d'Astúries. S'han catalogat cinquanta espècies de mamífers, cent trenta d'aus, deu d'amfibis, deu de rèptils i quatre de peixos.[cal citació]

MamífersModifica

L'os cantàbric es troba més o menys habitualment a causa que és el seu límit d'espai per la part oest. Antany la seva presència era habitual segons ho indiquen diferents estudis, però a principis del segle xx va entrar en recessió i gairebé va desaparèixer de la zona.[cal citació] Un altre animal característic és el llop, amb abundants zones de cria. Els isards tenen aquí les majors poblacions existents a Astúries a les muntanyes de Cas i Posi. La llúdria està present en totes les conques fluvials del parc el que indica la qualitat de l'aigua, ja que és un animal que serveix de referent mediambiental. Dins del parc es poden trobar cérvols, senglars, cabirol i isard. Dins dels animals de menor grandària es pot destacar les llebres europea i de piornal.

Dins de l'activitat ramadera del parc podem destacar la vaca casina o asturiana de les muntanyes, raça catalogada com en perill d'extinció, amb la llet de la qual s'elabora el Formatge Casín.

AusModifica

Les aus més importants són l'urogall i l'alimoche. Altres aus que habiten al parc són: l'azor, el falcó pelegrí, el bec mitjà i el xiulet negre. Dins de les aus de muntanya es poden destacar la perdiu pardilla, el treparriscos i el pardal alpí.

Edificacions d'especial interèsModifica

Museu de la fustaModifica

El museu de la fusta d'El Campu, se centra en l'ús i comercialització d'aquest recurs dins dels pobles de la zona.

Museu de la madreñaModifica

El museu de la madreña de Veneros, iniciat per la voluntat d'una associació veïnal i mostra la fabricació i història d'aquest calçat típic.

Centre de recuperació de faunaModifica

Centre de recuperació de fauna, a la zona del Castrín.[1][2][3]

Centre d'InterpretacióModifica

El Centre de Recepció i Interpretació de la Naturalesa, està situat en El Campu. Es tracta d'un edifici situat als afores del poble, que compta amb un sala de conferències, i una petita mostra del parc. En aquest edifici es troben també les oficines administratives del parc.

Existeix també un altre edifici de gran importància relacionat amb el parc. Es tracta d'un aula temàtica sobre l'aigua, la Casa de l'Aigua, situada en Rusecu i amb abundant material didàctic sobre els recursos hídrics del Parc, cal no oblidar que el parc és un dels grans subministradors d'aigua per a consum humà d'Astúries amb la presència de diversos embassaments en els voltants en el denominat eix Tañes-Rusecu que proveeix al 80% de la població d'Astúries.

ReferènciesModifica

BibliografiaModifica

  • Fernández Ortega, Ángel. Foz de Los Arrudos, La "Parque natural de Redes (Caso)". Oviedo: Nobel Ediciones, 01-09-2005. ISBN 978-84-8459-331-7. 
  • García Gaona, José Félix. Guía del Parque Natural de redes. Gijón: Ediciones Trea, 01-01-1999. ISBN 978-84-95178-26-8. 
  • Fernández Ortega, Ángel. Tiatordos "Parque natural de Redes (Caso-Ponga)". Oviedo: Nobel Ediciones, 01-09-2005. ISBN 978-84-8459-327-0. 
  • Quintana, Manuel. Parque Natural de Redes (Caso y Sobrescobio). Ediciones Júcar, 01-07-2000. ISBN 978-84-334-1490-8. 
  • VV.AA.. Parque Natural de Redes 1999-2002 "Plan Rector de Uso y Gestión y Plan de Desarrollo Sotenible". Oviedo: Ediciones del Principado Asturias, 01-02-2001. ISBN 978-84-7847-535-3. 

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Parque Natural de Redes