Partició dels Alps

Les 26 seccions de la Partició dels Alps.

La Partició dels Alps és una classificació de la cadena alpina adoptada l'any 1924 amb motiu del IX Congrés Geogràfic Italià i oficialitzada l'any 1926. Les subdivisions dels Alps van ser establertes sobre la base del document "Noms i límits dels grans sectors del Sistema Alpí" (Nomi e limiti delle grandi parti del Sistema Alpino).

La divisió principal individualitza tres grans sectors: Alps occidentals, Alps centrals i Alps orientals, subdividides a la vegada en 26 seccions i 112 grups. Per a facilitar la memorització de la seqüència de les seccions que formen la divisòria d'aigües principal, s'utilitzava a les escoles elementals al frase: MA COn GRAn PENa LE RE-CA GIÙ[nota 1]

ParticularitatModifica

Per primera vegada, la Partició dels Alps considerava el conjunt de la cadena alpina i no únicament a la part pròpia del territori italià. Aquesta classificació encara era italico-cèntrica, perquè no assumia la bipartició i en general les classificacions del sistema alpí que s'usaven en altres estats, i errònia, perquè inclou a la cadena alpina territoris que segons altres estudis no formen part d'ella.

Les principals divergències entre la tradicional Partició dels Alps i l'actual SOIUSA són:

  • La inclusió de la part meridional de la Provença, que segons els estudis de Raoul Blanchard no forma part del sistema alpí.
  • Segons la literatura geogràfica francesa, els massissos de la Vaucluse, Lure i Luberon no en formen part.
  • La inclusió d'algunes àrees septentrionals de la secció dels Prealps suïssos, que segons la literatura suïssa no pertanyen geogràficament a al sistema alpí, sinó a l'altiplà suís (Schweizer Mittelland).
  • Els Alps Nòrics comprenen un territori molt més extens (a més dels Alps Nòrics pròpiament dits, els Tauern i los Alps d'Estíria i de Carítia i els Alps de Tux) d'aquells individualitzats per la literatura geogràfica austríaca.
  • Els Alps Bavaresos, els Alps de Salzburg i els Alps Austríacs no corresponen a l'aspecte orogràfic individualitzat per la literatura geogràfica moderna austriacista-alemanya.
  • La inclusió del Carso al sistema alpí.

L'any 2005, amb el propòsit de superar els problemes i les incongruències de les altres subdivision existens, va ser presentada la Subdivisió Orogràfica Internacional Unificada del Sistema Alpí o (SOIUSA) (en italià, Suddivisione Orografica Internazionale Unificata del Sistema Alpino).[1]

Alps OccidentalsModifica

Els Alps occidentals van des del Bocchetta di Altare al coll Ferret. El cim més elevat és el Mont Blanc (4.810 m). Els Alps occidentals es subdivideixen a la vegada en:[nota 2]

Alps CentralsModifica

Els Alps Centrals van des del coll Ferret al pas de Brènero. El cim més elevat és la Monte Rosa (4.611 m). Els Alps centrals es subdivideixen a la vegada en:

Alps OrientalsModifica

Els Alps orientals van des del pas de Brènero a la ciutat de Fiume. El cim més elevat és la Marmolada (3.341 m). Els Alps orientals es subdivideixen a la vegada en:

NotesModifica

  1. Alternativament, s'estudiava la frase més llarga, sempre amb pretensions mnemotècniques: MA COn GRAn PEna LE RETI AnTonio CAla Giù o sigui: MArítims, COcis, GRAies, PEnins, LEpontins, RÈTIcs, ATesins, CÀrnics, Julians.
  2. Entre parèntesis el número progressiu de les seccions de la 1 a la 26 i el número progressiu a l'interior de les seccions.

ReferènciesModifica

  1. Marazzi, Sergio. Priuli & Verlucca. Atlante Orografico delle Alpi. SOIUSA (en italià), 2005. 

BibliografiaModifica

  • Sergio Marazzi. Atlante Orografico delle Alpi. SOIUSA. Pavone Canavese (TO), Priuli & Verlucca editori, 2005.

Vegeu tambéModifica