Partició dels Alps

La Partició dels Alps és una classificació de la cadena alpina adoptada l'any 1924 amb motiu del IX Congrés Geogràfic Italià i oficialitzada l'any 1926. Les subdivisions dels Alps van ser establertes sobre la base del document "Noms i límits dels grans sectors del Sistema Alpí" (Nomi e limiti delle grandi parti del Sistema Alpino).

Les 26 seccions de la Partició dels Alps.

La divisió principal individualitza tres grans sectors: Alps occidentals, Alps centrals i Alps orientals, subdividides a la vegada en 26 seccions i 112 grups. Per a facilitar la memorització de la seqüència de les seccions que formen la divisòria d'aigües principal, s'utilitzava a les escoles elementals al frase: MA COn GRAn PENa LE RE-CA GIÙ[nota 1]

ParticularitatModifica

Per primera vegada, la Partició dels Alps considerava el conjunt de la cadena alpina i no únicament a la part pròpia del territori italià. Aquesta classificació encara era italico-cèntrica, perquè no assumia la bipartició i en general les classificacions del sistema alpí que s'usaven en altres estats, i errònia, perquè inclou a la cadena alpina territoris que segons altres estudis no formen part d'ella.

Les principals divergències entre la tradicional Partició dels Alps i l'actual SOIUSA són:

  • La inclusió de la part meridional de la Provença, que segons els estudis de Raoul Blanchard no forma part del sistema alpí.
  • Segons la literatura geogràfica francesa, els massissos de la Vaucluse, Lure i Luberon no en formen part.
  • La inclusió d'algunes àrees septentrionals de la secció dels Prealps suïssos, que segons la literatura suïssa no pertanyen geogràficament a al sistema alpí, sinó a l'altiplà suís (Schweizer Mittelland).
  • Els Alps Nòrics comprenen un territori molt més extens (a més dels Alps Nòrics pròpiament dits, els Tauern i los Alps d'Estíria i de Carítia i els Alps de Tux) d'aquells individualitzats per la literatura geogràfica austríaca.
  • Els Alps Bavaresos, els Alps de Salzburg i els Alps Austríacs no corresponen a l'aspecte orogràfic individualitzat per la literatura geogràfica moderna austriacista-alemanya.
  • La inclusió del Carso al sistema alpí.

L'any 2005, amb el propòsit de superar els problemes i les incongruències de les altres subdivision existens, va ser presentada la Subdivisió Orogràfica Internacional Unificada del Sistema Alpí o (SOIUSA) (en italià, Suddivisione Orografica Internazionale Unificata del Sistema Alpino).[1]

Alps OccidentalsModifica

Els Alps occidentals van des del Bocchetta di Altare al coll Ferret. El cim més elevat és el Mont Blanc (4.810 m). Els Alps occidentals es subdivideixen a la vegada en:[nota 2]

Alps CentralsModifica

Els Alps Centrals van des del coll Ferret al pas de Brènero. El cim més elevat és la Monte Rosa (4.611 m). Els Alps centrals es subdivideixen a la vegada en:

Alps OrientalsModifica

Els Alps orientals van des del pas de Brènero a la ciutat de Fiume. El cim més elevat és la Marmolada (3.341 m). Els Alps orientals es subdivideixen a la vegada en:

NotesModifica

  1. Alternativament, s'estudiava la frase més llarga, sempre amb pretensions mnemotècniques: MA COn GRAn PEna LE RETI AnTonio CAla Giù o sigui: MArítims, COcis, GRAies, PEnins, LEpontins, RÈTIcs, ATesins, CÀrnics, Julians.
  2. Entre parèntesis el número progressiu de les seccions de la 1 a la 26 i el número progressiu a l'interior de les seccions.

ReferènciesModifica

  1. Marazzi, Sergio. Priuli & Verlucca. Atlante Orografico delle Alpi. SOIUSA (en italià), 2005. 

BibliografiaModifica

  • Sergio Marazzi. Atlante Orografico delle Alpi. SOIUSA. Pavone Canavese (TO), Priuli & Verlucca editori, 2005.

Vegeu tambéModifica