Partit del Treball de Corea
El Partit del Treball de Corea (coreà: 조선로동당) (McCune-Reischauer: Chosŏn Rodongdang) governa la República Popular Democràtica de Corea. La ideologia Juche fusiona el socialisme amb la cultura tradicional coreana.
조선로동당
| |||||
|
|||||
  | |||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | partit polític | ||||
| Ideologia política | Juche nacionalisme coreà Songun Reunificació coreana | ||||
| Alineació política | Extrema esquerra | ||||
| Història | |||||
| Reemplaça | Workers' Party of North Korea (en)  | ||||
| Creació | 28 agost 1946: Workers' Party of North Korea (en) 30 juny 1949, Pyongyang | ||||
| Fundador | Kim Il-sung | ||||
| Activitat | |||||
| Membres | 3.000.000 (2016) | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Presidència | Kim Jong-un (2012–) | ||||
| Primer secretari | Kim Jong-un | ||||
| Òrgan de premsa | Rodong Sinmun | ||||
| Joventuts | Lliga de la Joventut Socialista Kim Il Sung | ||||
| Propietari de | |||||
| Assemblea Suprema del Poble | 607 / 687 | ||||
| Altres | |||||
| Color | | ||||
| Lloc web | rodong.rep.kp | ||||
Localització geogràfica  | |||||
Congrés Nacional del Partit modifica
El Congrés Nacional és l'òrgan superior del Partit. El Congrés aprova els informes dels òrgans del Partit, adopta les polítiques i tàctiques bàsiques del Partit, i escull els membres del Comitè Central. Es reuneix almenys una vegada cada sis mesos. L'article 24 dels Estatuts del Partit estipula que el Comitè Central tria al secretari general del Partit, la presidència del buró polític, els membres del buró polític, secretaris, membres de la comissió militar central, i els membres del comitè d'inspecció central.
Història modifica
Anys 20 modifica
El primer partit comunista coreà va ser fundat a Xangai l'any 1921 per un petit grup d'estudiants liderats per en Yi-tong, un camarada que va intentar organitzar un partit socialista a Khabarovsk (Rússia). Una secció coreana del Partit Comunista de la Unió Soviètica es va organitzar a Irkutsk (Rússia). El grup de Xangai i el grup de Irkutsk van intentar unir-se, però aviat es van dividir en faccions rivals i es van acabar desintegrant. El segon partit comunista de Corea va ser fundat el 1925 per coreans rebels que havien escapat a la Unió Soviètica des de les seves terres ocupades per l'Imperi del Japó.
Anys 30 modifica
Els primers líders del partit van ser Kim Yong-bom i Pak Hon-yong, el camarada Kim Il-sung va entrar al partit l'any 1931. A partir dels anys 30, en aliança amb els companys del Partit Comunista de la Xina va realitzar diverses operacions de guerrilla a les muntanyes de l'actual Corea del Nord contra els japonesos. El camarada Kim Il-sung va ser un dels líders de la guerrilla. Pak Hon-yong, aleshores líder del partit comunista, havia estat capturat pels japonesos però havia estat molt actiu a Seül, de manera que la Unió Soviètica va intentar contactar amb ell.
Anys 40 modifica
Kim Il-sung s'havia traslladat a la Unió Soviètica, (on segons algunes fonts el seu fill Kim Jong-il va néixer l'any 1942), i va arribar a ser capità de l'Exèrcit Roig Soviètic. El seu batalló va arribar a Pyongyang just quan les forces soviètiques estaven buscant una persona competent per a dirigir la construcció d'un partit comunista a Corea. El camarada Kim Il-sung tanmateix fou un candidat ideal per a tal càrrec. L'Exèrcit Roig va alliberar Corea del Nord de l'Exèrcit Imperial Japonès l'agost de 1945. La majoria de membres del Partit Comunista de Corea estaven al sud, que havia estat ocupat pels soldats imperialistes dels Estats Units, per tant hi havia pocs quadres comunistes a la zona soviètica. La pràctica dels soviètics a la majoria dels països ocupats després de la Segona Guerra Mundial va ser donar suport a la creació de partits comunistes per implantar en els diferents països de l'òrbita soviètica règims marxistes-leninistes. Això era inicialment molt difícil a Corea del Nord, degut a l'escassa presència de militants comunistes a dins del país. Els soviètics tanmateix van promoure la tornada al país de comunistes exiliats, que van tornar a Corea en finalitzar la Segona Guerra Mundial, així com a ciutadans coreans que s'havien nacionalitzat soviètics.
El 13 d'octubre de 1945 es va establir un Buró Polític del Partit Comunista de Corea. Encara que teòricament era independent, estava controlat per les forces d'ocupació soviètiques. El primer líder va ser Kim Yong-bom, que havia estat enviat a Corea pel govern soviètic als anys 30 per coordinar les activitats de la resistència contra l'ocupació japonesa. Kim Il-sung era membre també, i va reemplaçar en el càrrec a Kim Yong-bom al desembre de 1945. A la primavera de 1946 l'organització es va transformar en el Partit Comunista de Corea del Nord, continuant el camarada Kim Il-sung com a líder. El partit de Pak Hon-yong va canviar el seu nom a Partit Comunista de Corea del Sud.
Això va alliberar als comunistes nord-coreans de qualsevol control extern, i entronca amb la línia de la Guerra Freda de crear estats separats en els països alliberats per la Unió Soviètica i els Estats Units tal com va passar a Alemanya de l'Est.
Els comunistes coreans que s'havien exiliat a la Xina van formar el seu propi partit, el Partit de la Gent Nova o Sinmindang. Es va crear també un Partit Democràtic, que havia estat format l'any 1945, però el líder havia estat arrestat pels soviètics per contactes amb reaccionaris sud-coreans, i després el partit es va transformar en el Partit Comunista de Corea del Nord. Es va formar un front nacional al costat del Partit de la Nova Gent, el Partit Democràtic, i el Partit dels Amics Joves del Camí Celestial (recolzats per una influent secta religiosa), que es va denominar Front Nacional Democràtic Unit, encara que estava liderat pels comunistes. El Partit de la Nova Gent, i el Partit Comunista de Corea del Nord van decidir fusionar-se, i la nova entitat es va denominar Partit del Treball de Corea del Nord. Aquest tenia més de 170,000 membres, la majoria militants del Partit Comunista.
Al sud va passar un procés semblant, creant-se el Partit del Treball de Corea del Sud, que va ser il·legalitzat pels Estats Units d'Amèrica, tot i que gaudia d'un gran suport popular, i es van crear comitès a tot el país. El 1947 va promoure una lluita de guerrilles contra el govern sud-coreà del president Syngman Rhee, que va reprimir amb duresa als comunistes.
El Partit del Treball de Corea del Nord va celebrar el seu segon congrés l'any 1947, i en ell defensava l'existència d'un estat socialista a Corea del Nord separat del sud capitalista. Un any després, el nord i el sud se separaven totalment, quedant dividits en la República Democràtica Popular de Corea (nord), i la República de Corea (sud). Els dos estats consideraven com a part del seu territori tota la Península de Corea. L'any 1949 els partits comunistes del nord i el sud es van fusionar per formar el Partit del Treball de Corea, el seu líder fou el camarada Kim Il-sung.
A finals dels anys 40 es poden distingir fins a quatre faccions dins del Partit del Treball de Corea: la facció soviètica, que estava formada pels coreans que havien nascut o crescut a la Unió Soviètica, la facció domèstica formada pels coreans que mai van deixar el país, la facció xinesa formada pels coreans que havien viscut a la Xina, i la facció de la resistència, liderada pel camarada Kim Il-sung, facció formada pels membres de les guerrilles actives a Manxúria després de la seva ocupació per part del Japó l'any 1931. Les faccions no es diferenciaven significativament pel que fa a les seves idees, sinó quant a la biografia dels seus líders, totes estaven representades proporcionalment en els òrgans del Partit. En el comitè central la facció soviètica tenia tres membres, la facció xinesa sis, la facció domèstica en tenia dos, i la facció guerrillera, també dos. Durant diversos anys es van produir enfrontaments pel poder entre les diferents faccions del Partit.
Anys 50 modifica
Les creixents tensions entre els governs del Nord i del Sud van desembocar en la Guerra de Corea quan el 25 de juny de 1950 l'Exèrcit Popular de Corea va creuar el paral·lel 38 (que actuava de frontera) i va atacar a les forces imperialistes que ocupaven Corea del Sud. La guerra va continuar fins al 27 de juliol de 1953, quan el Comitè de les Nacions Unides, els voluntaris de la República Popular de la Xina i el govern de Corea van signar l'armistici de la Guerra de Corea. Una zona desmilitaritzada va ser establerta i es va separar el país.
Anys 60 modifica
El conflicte sino-soviètic va ajudar al President Kim Il-sung a reafirmar el seu lideratge dins del Partit, i el país es va tornar més independent de Moscou i de Beijing. L'any 1961 el govern nord-coreà va signar un tractat d'amistat i cooperació mútua amb el dirigent xinès Zhou Enlai, i poc després va signar un tractat similar amb el govern de la Unió Soviètica. Tanmateix el Partit del Treball de Corea es va acostar al President xinès Mao Zedong, i es va interessar per la seva crítica al revisionisme (marxisme), encara que també veia interessant la doctrina del dirigent soviètic Nikita Jrushchov de la coexistència pacífica amb Occident. En qualsevol cas, la premsa del país es mostrava summament crítica amb l'URSS, i s'adheria a les posicions del govern comunista xinès, al qual va donar suport en el seu conflicte amb l'Índia, també va criticar la capitulació de l'URSS durant l'anomenada crisi dels míssils de Cuba l'any 1962. La Unió Soviètica va respondre eliminant l'ajuda a Corea del Nord, cosa que va danyar seriosament la indústria i la capacitat militar del país. Les relacions amb la República Popular de la Xina també es van refredar arran de la crítica que va fer el President Kim Il-sung referent al dogmatisme del president xinès Mao Zedong. El president nord-coreà va anunciar que el Partit Comunista de la Xina adoptava una posició maoista.
Anys 70 modifica
L'any 1972 Corea del Nord va adoptar una nova Constitució. En els anys 70 del segle xx el President Kim Il-sung va desenvolupar el Pensament Juche, una variant nacionalista del marxisme-leninisme. Corea del Nord aleshores va limitar el seu comerç amb l'exterior, especialment amb els països capitalistes.
Anys 80 i 90 modifica
L'any 1980 el congrés del Partit del Treball de Corea va triar al camarada Kim Jong-il com a líder suprem del Partit. En el mes de setembre de 1992 el Partit del Treball de Corea tenia 160 membres en el Comitè Central.
Segle XXI modifica
Després d'una desfilada militar en celebració del 70è aniversari del partit, en el mes d'octubre de l'any 2015, el politburó va anunciar que el setè congrés del partit havia de tenir lloc a Pyongyang el dia 6 de maig de l'any 2016. El setè congrés va anunciar un plà de cinc anys, i va reafirmar al líder, el camarada Kim Jong-un, en el seu càrrec de president i primer secretari del partit.[1]
Vegeu també modifica
Referències modifica
Enllaços externs modifica
- Korean Central News Agency (coreà) (anglès) (castellà) (xinès) (japonès)
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Partit del Treball de Corea |