Viquipèdia

Pascal Elbé

Pascal El-Bez, dit Pascal Elbé (nascut el 13 de març de 1967) és un actor, director i guionista francès.[1][2]

Plantilla:Infotaula personaPascal Elbé
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement13 març 1967 Modifica el valor a Wikidata (57 anys)
Colmar (França) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactor, actor de cinema, guionista, director de cinema, actor de televisió Modifica el valor a Wikidata
Activitat1992 Modifica el valor a Wikidata -
Premis
IMDB: nm0253018 Allocine: 29028 Allmovie: p375101 TMDB.org: 77131
X: PascalElbe Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Pascal Elbé va néixer a Colmar, Alt Rin, França, en una família d'immigrants jueus de classe mitjana d'Algèria. Es va criar a Estrasburg. Als 18 anys es va traslladar a París per estudiar interpretació.[1]

Després de diversos anys als escenaris, Pascal Elbé va entrar al cinema l'any 1995 signant amb Gérard Pullicino el guió de la pel·lícula fantàstica Babel. Un any més tard, va debutar davant la càmera a Fallait pas !..., una comèdia dirigida per Gérard Jugnot. Especialitzat en el registre del còmic, Pascal Elbé va fer tres gires sota la direcció d'Ariel Zeitoun (XXL, Bimboland, Le Dernier Gang), després es va distingir en "pel·lícules d'amics" com Les Parasites (1999), Le Raid (2002) Nos amis les flics (2004), i Trois Amis (2007).

El 2003, va interpretar un dels tres fills de Philippe Noiret a Père et Fils de Michel Boujenah de la qual va també és coescriptor. Aquesta actuació, al costat de Charles Berling i Bruno Putzulu, li va valer una nominació al la 29a cerimònia dels Premis César pel César al millor actor revelació.

L'any 2006, Roschdy Zem el va demanar per retratar el seu millor amic de la fe jueva en la seva primera producció titulada Mauvaise Foi, de la qual va ser, a més, coguionista. El trobem l'any següent als crèdits del primer llargmetratge de Carine Tardieu, La Tête de Maman, al costat de Karin Viard i Kad Merad. El 2007 va actuar a Trois Amis, el 2008 a Mes amis, mes amours, Comme les autres i L'Emmerdeur de Francis Veber. El 2009 debuta com a director amb Tête de Turc. El 2012 participa a Le Fils de l'autre i el 2014 presenta el documental Israël à la croisée des mondes a D8, un programa que mostra un “ nova cara” d'Israel.

Pascal Elbé pateix sordesa parcial des dels 42 anys. Havia d'aprendre a conviure amb audiòfons. Va decidir explicar la seva experiència de sordesa en una comèdia romàntica titulada "On est fait pour s'entendre", on interpreta un professor que es fa amic d'un veí. Va dir que la seva discapacitat li va permetre escoltar més els altres i tornar-se més sensible.

El 2024 va dirigir i actuar a la pel·lícula La Bonne Étoile, amb Benoît Poelvoorde, Audrey Lamy i Elsa Zylberstein. Es tracta d’una comèdia dramàtica, i té com a tema l'estereotip sobre els jueus durant la Segona Guerra Mundial a França. La història és la d'un lladre, poc valent i poc intel·ligent, que intenta fugir de la zona ocupada fent-se passar per jueu, pensant que es beneficiaria de l'ajuda dels contrabandistes. El rodatge va durar dos mesos als Vosges.[3]

Vida personal

modifica

Elbé estava casat anteriorment amb Beatrice Elbé; es van separar el 2014 després de vint-i-dos anys junts. Tenen un fill junts, en Leo.[4]

Filmografia

modifica

Com a actor

modifica

Cinema

modifica

Televisió

modifica

Com a guionista

modifica

Com a director

modifica

Referències

modifica
  1. ↑ 1,0 1,1 «France's Jewish Triple Threat». Haaretz, 23-03-2011.
  2. ↑ «Le jour où… j’ai eu honte de moi. Par Pascal Elbé». Paris Match, 9 décembre 2008..
  3. ↑ «Dans les Vosges, Benoît Poelvoorde, Audrey Lamy et Elsa Zylberstein tournent "La bonne étoile" de Pascal Elbé». France Info.
  4. ↑ Pascal Elbé (Maman a tort) : ses rares confidences sur son ex et ses enfants Arxivat 13 May 2019 a Wayback Machine. Gala. 23 May 2018

Enllaços externs

modifica
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Pascal_Elbé&oldid=34227067»