Pasqual III

Pasqual III, nascut com Guido da Crema, a Crema a Llombardia vers el 1100, i mort a Roma el 20 de setembre del 1168 va ser un antipapa dins l'Església catòlica del 1164 al 1168.[1]

Infotaula de personaPasqual III
Spinello Election of Antipope Paschal.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(it) Guido da Crema Modifica el valor a Wikidata
1110 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Crema (Sacre Imperi Romanogermànic) Modifica el valor a Wikidata
Mort1168 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (57/58 anys)
Roma (Sacre Imperi Romanogermànic) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Càncer Modifica el valor a Wikidata)
External Ornaments of a Cardinal Archbishop.svg Cardenal
Ambaixador
Antipapa Papa Alexandre III
Bisbe catòlic
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Romana Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióDiplomàtic i prevere catòlic Modifica el valor a Wikidata

No se sap gairebé res dels seus antecedents, fins al 1145 quan és mencionat com a cardenal-diaque de la col·legiata de  Santa Maria in Portico.[2] Guido da Crema ja havia sostingut Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic, dit Barba-roja; en l'elecció de Víctor IV, semblava que amb la mort d'aquest darrer, el 1164, el cisma era en via de resoldre's, però Reinald de Dassel, el representant de Frederic I, va fer que fos elegit, a Lucca, el 22 d'abril del 1164, un nou antipapa que pren el nom de Paqual III, qui va ser consegrat pel príncep-bisbe de Lieja, Enric II de Leez el 26 abril següent. Aquesta elecció agreuja el conflicte i té com a conseqüència una oposició creixent a les ciutats del nord d'Itàlia, que més tard va formalitzar-se en la Lliga Llombarda. El 1165, sota la insistència de l'emperador va canonitzar Carlemany, però l'Església oficial mai no va reconèixer aquesta canonització.[3] Va instal·lar-se a Roma quan el 1167 Frederic I va ocupar la ciutat, en fer fugir Alexandre III. El mateix any va coronar l'emperadriu Beatriu.

Va estar-se a Roma fins a la seva mort el 20 de setembre de l'any 1168.[4]

Tot i les negociacions amb Alexandre III, Frederic I va nomenar l'antipapa Calixt III per a la seva successió. El 1179, el Concili del Laterà III va anul·lar totes les decisions de Pasqual III.

ReferènciesModifica

  1. «Pasqual III». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Verardi, Andrea Antonio «Pasquale III, antipapa» (en italià). Dizionario Biografico degli Italiani, Volume 81, 2014.
  3. Jiménez Sureda, Montserrat. Crist i la història: Els inicis de la historiografia eclesiàstica catalana en el seu context europeu. Barcelona: Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona, 2015, p. 230. ISBN 9788449050923. 
  4. Piazza, Andrea «Pasquale III, antipapa» (en italià). Enciclopedia dei Papi, 2000.