Pasqual III

Pasqual III, nascut com Guido da Crema, a Crema a Llombardia vers 1100, i mort a Roma el 20 de setembre del 1168 va ser un antipapa dins l'església catòlica del 1164 al 1168.[1]

Infotaula de personaPasqual III
Spinello Election of Antipope Paschal.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(it) Guido da Crema Modifica el valor a Wikidata
1110 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Crema (Sacre Imperi Romanogermànic) Modifica el valor a Wikidata
Mort1168 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (57/58 anys)
Roma (Sacre Imperi Romanogermànic) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Càncer Modifica el valor a Wikidata)
External Ornaments of a Cardinal Archbishop.svg Cardenal
Ambaixador
Antipapa Papa Alexandre III
Bisbe catòlic
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Romana Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióDiplomàtic i sacerdot catòlic Modifica el valor a Wikidata

No se sap gairebé res de les seves antecedents, fins al 1145 quan és mencionat com a cardenal-diacre le la col·legiata de  SantaMaria in Portico.[2] Guido da Crema ja havia sostingut Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic, dit Barba-roja a l'elecció de Víctor IV, semblava que amb la mort d'aquest darrere el 1164 el cisma era en via de resoldre's, però Reinald de Dassel, el representant de Frederic I va fer elegir-lo a Lucca el 22 d'abril del 1164 un nou antipapa que pren el nom Paqual III, i va ser consegrat pel príncep-bisbe de Lieja, Enric II de Leez el 26 abril següent. Aquesta elecció agreuja el conflicte i té com a conseqüència una oposició creixent a les ciutats del nord d'Itàlia, que més tard va formalitzar-se en la Lliga Llombarda. El 1165, sota la insistència de l'emperador va canonitzar Carlemany, però l'església oficial mai no va reconèixer aquesta canonització.[3] Va s'instal·lar a Roma quan del 1167 Frederic I va ocupar la ciutat, en fer fugir Alexandre III. El mateix any va coronar l'emperadriu Beatriu.

Va s'estar a Roma fins a la seva mort el 20 de setembre de l'any 1168.[4]

Tot i les negociacions amb Alexandre III, Frederic I va anomenar l'antipapa Calixt III a la seva successió. El 1179, el Concili del Laterà III va anul·lar totes les decisions de Pasqual III.

ReferènciesModifica

  1. «Pasqual III». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Verardi, Andrea Antonio «Pasquale III, antipapa» (en italià). Dizionario Biografico degli Italiani, Volume 81, 2014.
  3. Jiménez Sureda, Montserrat. Crist i la història: Els inicis de la historiografia eclesiàstica catalana en el seu context europeu. Barcelona: Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona, 2015, p. 230. ISBN 9788449050923. 
  4. Piazza, Andrea «Pasquale III, antipapa» (en italià). Enciclopedia dei Papi, 2000.