Pastures volcàniques del Serengeti

Ecoregió afrotròpica (WWF)

És una ecoregió de sabana que ocupa una extensió de 18.000 quilòmetres quadrats, en dues regions separades a banda i banda del braç oriental de la Gran Vall del Rift. La regió occidental es troba a la plana de Serengueti. L'ecoregió està formada per planes herbàcies ondulades cobertes de cendres volcàniques procedents de diversos volcans propers, interrompudes per afloraments rocosos aïllats (inselbergs) anomenats a l'Àfrica kopjes.[1] Les temperatures màximes mitjanes oscil·len entre 24 i 27 ° C, i les mínimes entre 15 i 21 ° C. Les precipitacions anuals, molt estacionals, varien entre els 1050 mm del nord-oest i els 550 del sud-est; hi ha dues estacions humides, entre març i maig i entre novembre i desembre.[2][3]

Plantilla:Infotaula indretPastures volcàniques del Serengeti
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Tipusecoregió WWF Modifica el valor a Wikidata
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 2° 19′ 51″ S, 34° 50′ 00″ E / 2.33083°S,34.83333°E / -2.33083; 34.83333
Característiques
Superfície1.800 km² Modifica el valor a Wikidata

Forma part de l'ecoregió anomenada Sabana d'acàcies d'Àfrica Oriental, inclosa en les llistes Global 200. La plana s'estén fins al sud-oest de Kenia.

El terreny és un 52% de vegetació herbàcia incloses herbes, un 26% d'arbusts baixos, un 11% de terres agrícoles conreades i la resta són boscos oberts i aiguamolls.[3]

Entre les espècies dominants es troben Sporobolus, Pennisetum mezianum, Eragrostis tenuifolia, Andropogon greenwayi, Panicum coloratum, Cynodon dactylon, Chloris gayana, dactyloctenium, Digitaria macroblephara i Kyllinga.

Aquestes praderies són vitals per a les migracions de milions de grans mamífers: el nyu blau (Connochaetes taurinus), la zebra de Burchell (Equus quagga burchelli), la gasela de Thomson (Gazella thomsoni), l'eland comú (Taurotragus oryx) ...

Un gran nombre d'espècies de depredadors habita en l'ecoregió: guepard (Acinonyx jubatus), lleó (Panthera leo), lleopard (Panthera pardus), hiena tacada (Crocuta crocuta), hiena ratllada (Hyaena hyaena), xacal ratllat (Canis adustus), xacal daurat (Canis aureus) xacal de llom negre (Canis mesomelas), ratel (Mellivora capensis), caracal (Caracal caracal), serval (Leptailurus serval), gat salvatge (Felis silvestris), gos salvatge africà (Lycaon pictus), l'otoció (Otocyon megalotis) i diverses espècies de civetes, genetes i mangostes (família Viverridae).

Altres espècies importants per la seva abundància són l'antílop aquàtic (Kobus ellipsiprymnus), el Búbal comú (Alcelaphus buselaphus), el topi (Damaliscus lunatus), l'impala (Aepyceros melampus), la gasela de Grant (Gazella granti), el búfal cafre (Syncerus caffer) i el cocodril del Nil (Crocodylus niloticus).

La cigonya blanca (Ciconia ciconia) hiverna en aquesta ecoregió.

Endemismes

modifica

L'ecoregió és pobra en endemismes.

Estat de conservació

modifica

Vulnerable. Les principals amenaces per aquesta ecoregió són la ramaderia, les cremes i els incendis.

Protecció

modifica

Gran part de l'ecoregió es troba protegida. Les principals àrees protegides són el Parc nacional Serengueti i la Zona de conservació de Ngorongoro, ambdues declarades Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.[4][5]

Referències

modifica
  1. Hogan, Michael. «Serengeti volcanic grasslands» (en anglès). The Encyclopedia of Earth. [Consulta: 16 juliol 2023].
  2. Seymour, Colleen; Rowen, Mary. «Eastern Africa: the Greater Serengeti grassland ecosystem in northern Tanzania | Ecoregions | WWF» (en anglès). World Wildlife Fund. [Consulta: 16 juliol 2023].
  3. 3,0 3,1 «Serengeti volcanic grasslands». Digital Observatory for Protected Areas (DOPA) Explorer. [Consulta: 16 juliol 2023].
  4. Hannum, Hurst; Anaya, S. James; Shelton, Dinah L.; Celorio, Rosa. International Human Rights: Problems of Law, Policy, and Practice (en anglès). Aspen Publishing, 2023-01-12, p. 518. ISBN 978-1-5438-1980-9. 
  5. Masao, Catherine Aloyce; Makoba, Revocatus; Sosovele, Hussein «Will Ngorongoro Conservation Area remain a world heritage site amidst increasing human footprint?» (en english). International Journal of Biodiversity and Conservation, 7, 9, 30-09-2015, pàg. 394–407. DOI: 10.5897/IJBC2015.0837. ISSN: 2141-243X.