Patrie!

òpera francesa en cinc actes

Patrie! és una òpera de 1886 en llengua francesa de cinc actes i sis quadres, amb música d'Émile Paladilhe sobre un llibret de Victorien Sardou i Louis Gallet que està basat en una novel·la homònima de Sardou de 1869, també en 5 actes,[1] sobre un revolta popular del segle xvi dels flamenc nobles de Brussel·les. L'òpera fou l'èxit més important de Paladilhe, sent una de les últimes en l'estil de l'òpera gran estrenada a l'Òpera de París.[2]

Infotaula de composicióPatrie!
Patrie! 1886 opera, lithograph by Paul Maurou – Gallica 2019.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Forma musicalòpera Modifica el valor a Wikidata
CompositorÉmile Paladilhe Modifica el valor a Wikidata
LlibretistaVictorien Sardou Modifica el valor a Wikidata
Lletra deLouis Gallet Modifica el valor a Wikidata
Llengua del terme, de l'obra o del nomfrancès Modifica el valor a Wikidata
Creació16 desembre 1886 Modifica el valor a Wikidata
Data de publicació1886 Modifica el valor a Wikidata
Parts5 Modifica el valor a Wikidata
Escenari, Òpera Garnier Modifica el valor a Wikidata

Historial de representacionsModifica

L'òpera es va estrenar el 16 de desembre de 1886 al teatre d'òpera del Palais Garnier de París. La mise-en-scène va córrer a càrrec de Pierre Gailhard i la coreografia de Louis Merante. L'últim cop en representar-se al Palai Garnier va tenir lloc el 9 d'agost de 1919, en la seva 93a representació.

L'òpera va ser també representada fora de França: a Praga (el 28 d'abril de 1887), a Gant (el 25 de gener de 1888), a Anvers (el 6 de març de 1888), a Roma (el 23 de novembre de 1889, en italià i amb el títol de Patria!), a Hamburg (l'1 de gener de 1890, en alemany), a Amsterdam (l'1 de setembre de 1898, en holandès), a Ginebra (el 19 de febrer de 1901) i a Brussel·les (el 10 de setembre de 1931).[3]

Es va representar també al teatre La Scala de Milà, en la temporada de Quaresma de 1894-1895, també en italià, amb traducció del llibretista i compositor Angelo Zanardini.

PersonatgesModifica

 
Francisque Delmas com el Comte de Rysoor en la reestrena parisenca de 1907
Rol Tessitura Intèrprets[4]

Estrena, 16 de desembre de 1886 Director: Jules Garcin

Delorès soprano Gabrielle Krauss
Rafaela soprano Rosa Bosman
Comte de Rysoor baríton Jean Lassalle
Karloo tenor Valentin Duc
Duc d'Alba baix Édouard de Reszke
La Trémoïlle tenor Muratet
Jonas baríton Bérardi
Noircarmès baix Auguste Dubulle
Rincon baix Sentein
Vargas tenor Étienne Sapin
Delrio baix Crépeaux
Soldats, gent del poble, etc.

Sinopsi argumentalModifica

Lloc: Brussel·les, 1568, sota domini espanyol.

El duc d'Alba, digne lloctinent de l'implacable Felip II, i la Inquisició pengen, decapiten o cremen vius flamencs protestants com a heretges. La revolta flamenca és permanentment oprimida. El Comte de Rysoor alimenta una insurrecció per acabar amb els espanyols amb l'ajut de Guillem d'Orange-Nassau. La seva dona, Dolorès, és l'amant de l'amic de Rysoor, Karloo, capità de la guàrdia. Rysoor s'assabenta que ha estat traït i li diu a Dolorès que matarà el seu amant. Per salvar-lo, Dolorès traeix la conspiració contra els espanyols. Rysoor salva la vida de Karloo amb la condició de que ell matarà el traïdor, sigui qui sigui. Karloo captura la dona infame, la mata i prepara una pira amb els líders de la revolta.

EnregistramentsModifica

  • "Pauvre martyr obscur", ària de baríton de Rysoor
  • "Ah! Maintenant à moi!", duet de Dolorès i Rysoor

ReferènciesModifica

  1. Sardou, Victorien. Patrie!. París: Michel Lévy Frères Éditeurs, 1869. 
  2. David Charlton - The Cambridge Companion to Grand Opera 2003 0521646839 pàg.300: "Patrie! va assolir un total de setanta-dues representacions (després de les reestrenes de 1900 i de 1907) i un llarg historial en escenaris provincials. Va tenir més representacions a París que l'òpera Don Carlos de Verdi en la seva estrena".
  3. Alfred Loewenberg (1978). Annals of Opera 1597–1940 (3a edició, revisada). Totowa, Nova Jersey: Rowman and Littlefield, column 1125. ISBN 9780874718515
  4. Sadou, Victorien; Gallet, Louis. Patrie! (en francès). París. Calmann Lévy Éditeur, 1887. 

Enllaços externsModifica