Frederic-Pau Verrié i Faget
Frederic-Pau Verrié i Faget (Girona, 1920 - 11 de febrer de 2017)[1] fou un historiador de l'art, arqueòleg i editor català.
 Frederic-Pau Verrié rep la Creu de Sant Jordi de mans del President Pujol (2001)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1920 Girona |
| Mort | 11 febrer 2017 (96/97 anys) |
| Dades personals | |
| Formació | Escola Massana Universitat de Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | historiador de l'art, arqueòleg, editor |
| Membre de | |
| Professors | Agustí Duran i Sanpere |
Premis
| |
Biografia modifica
Estudià a l'Escola Massana de Barcelona i història a la Universitat de Barcelona, on va ser deixeble d'Agustí Duran i Sanpere als Estudis Universitaris Catalans.[2] El 1946 fou nomenat arxiver a l'Institut Municipal d'Història, i fou un dels fundadors de la revista Ariel.[3] Es casà amb una germana del seu col·lega Joan Ainaud de Lasarte.
El 1953 fou processat per activitats socialistes i fou expulsat de la feina fins al 1963. El 1970-1972 i el 1980-1985 fou director del Museu d'Història de Barcelona. Com a arqueòleg va dirigir l'excavació del primitiu baptisteri cristià de Barcelona i va participar en la renovació del subsòl arqueològic, la recuperació de l'espai sota les voltes del Tinell, i també redactà el projecte d'ampliació i reforma general del museu el 1982.
Era especialista en pintura gòtica catalana, camp en què publicà articles a Anales y Boletín de los Museos de Arte de Barcelona i a Serra d'Or (sobre Ferrer Bassa, 1965). Publicà obres de divulgació, monografies i guies. També el 1950 va fer anotacions a la Crònica del regnat de Joan I. També va dur a terme tasques d'edició, i en aquest terreny va publicar les Elegies de Bierville, de Carles Riba el 1943 i La pell de brau, de Salvador Espriu el 1960, i preparà el volum Versions de poesia catalana (1962), en deu idiomes, amb Albert Manent, Joaquim Molas i Joan Triadú. Des del 1985 publicava Parva Archaeologica, i encara al segle xxi, amb una edat força avançada, continuava produint diverses publicacions.[3]
Fou un dels fundadors del Partit dels Socialistes de Catalunya —el 16 de juliol de 1978—,[1] i en reconeixement tant a la seva tasca editorial com investigadora el 2001 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi.[4]
Fons Frederic-Pau Verrié modifica
L'any 1994, Frederic-Pau Verrié va formalitzar el donatiu del seu fons a la Universitat de Girona.[5]
El Fons Frederic-Pau Verrié està format per uns 700 documents, majoritàriament llibres, reunits al llarg de la seva dilatada carrera com a historiador de l'art, docent i editor, així com documents procedents de la biblioteca personal del seu pare, Frederic Verrié Sala. La temàtica dels documents és principalment història de l'art i arqueologia.[6]
El Fons es pot consultar a la Biblioteca de la Universitat de Girona, al campus del Barri Vell.
Obres modifica
- La iglesia de los Santos Justo y Pastor(1942)
- Catálogo monumental de Barcelona (1947) amb Joan Ainaud de Lasarte i Josep Gudiol Ricart
- El pintor Pidelaserra, ensayo de biografía crítica (1947)
- Mil joyas del arte español (1948, amb Alexandre Cirici i Pellicer)
- Mallorca (1948)
- Montserrat (1950)
- Barcelona antigua (1952)
- Pedralbes y sus pinturas (1951)
- La vida del artista medieval (1953)
- L'art català (1955-1961)
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 «Mor Frederic-Pau Verrié, fundador del PSC». ElNacional.cat. [Consulta: 11 febrer 2017].
- ↑ Aramon i Stein, Núria «Hortènsia Curell i Sunyol (1923-2005)». Estudis Romànics. Institut d'Estudis Catalans, 29, 2007, pp. 653-654.
- ↑ 3,0 3,1 «Mor Frederic-Pau Verrié i Faget, historiador de l'art, arqueòleg i editor». Ara.cat.
- ↑ «Persones guardonades amb la Creu de Sant Jordi 2001». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 12 febrer 2017].
- ↑ «Mor als 96 anys l'historiador de l'art, arqueòleg gironí i fundador dels socialistes Frederic-Pau Verrié». Diari de Girona, 12-02-2017. [Consulta: 21 maig 2019].
- ↑ «Fons Frederic-Pau Verrié (Universitat de Girona)». Arxivat de l'original el 2019-05-10. [Consulta: 21 maig 2019].
Bibliografia modifica
- Diversos autors: A Pau Verrié, Barcelona: Publicacions de l'abadia de Montserrat, 2005.