Obre el menú principal

La Pau de Constança de 1183 va ser el tractat firmat a la ciutat de Constança entre l'emperador Frederic I Barbaroja i les ciutats de la Lliga Llombarda.

Infotaula d'esdevenimentPau de Constança
Tipus tractat de pau
Data 1183
Lloc Constança, Constança
Estat Alemanya
Signataris Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic
Lliga Llombarda
Modifica les dades a Wikidata
Monumento conmemorativo de la Paz de Constanza en la fuente Kaiserbrunnen de esa ciudad.

En el marc dels intents imperials per obtenir el control efectiu d'Itàlia, la completa derrota de les tropes imperials a la batalla de Legnano (1176), va forçar a Frederic a signar la Pau de Venècia (1177) per la qual va reconèixer a Alexandre III com a papa legítim i va acordar una treva de sis anys (1177-1183) amb les ciutats italianes. La situació es va resoldre en finalitzar la treva, quan ambdues parts van signar la Pau de Constança, definint les relacions entre elles.

L'acord reconeixia a l'emperador la sobirania suprema i les regalies (drets de peatge, tarifes, monedatge, impostos punitius col·lectius, i la investidura -elecció i destitució- dels detentors de càrrecs públics) quan aquest es trobés a Itàlia. Així, formalment, les ciutats italianes es reconeixien vassalles de l'emperador.

Al mateix temps, reconeixia a les ciutats el dret de construir muralles, de governar-se a si mateixes (i el seu territori circumdant) triant lliurement els seus magistrats, de constituir una lliga i de conservar els costums que tenien "des dels temps antics". Així doncs, Barbaroja reconeixia de fet les llibertats i privilegis de les comunes italianes.

Aquest ampli grau de tolerància, al que l'historiador Jacques Le Goff anomena "güelfisme moderat", va permetre crear a Itàlia una situació d'equilibri entre les pretensions imperials i el poder efectiu de les comunes urbanes, similar a l'equilibri aconseguit entre l'imperi i el papat a través del Concordat de Worms (1122) que va resoldre la Querella de les Investidures.