Pau de Praga (1866)
La Pau de Praga va ser un tractat de pau signat a Praga el 23 d'agost de 1866, després del preliminar tractat de Nikolsburg del 21 de juliol,[1] va posar fi a la Guerra Austro-prussiana. El tractat va ser indulgent amb l'Imperi Austríac, perquè Otto von Bismarck havia persuadit Guillem I que el fet de mantenir el lloc d'Àustria a Europa seria millor en el futur per a Prússia que aplicar represàlies.[2]
| ||||
| ||||
| Tipus | tractat de pau contracte  | |||
|---|---|---|---|---|
| Epònim | Praga | |||
| Data | 23 agost 1866 | |||
|
→ | ||||
| Localització | Praga (Txèquia) | |||
| Signatari | ||||
Àustria només va perdre Venècia, cedida a Napoleó III de França, que al seu torn la va cedir a Itàlia. Àustria es va negar a donar Venècia directament a Itàlia, perquè els austríacs havien aixafat als italians durant la guerra. Els Habsburg van ser exclosos permanentment dels assumptes alemanys (Kleindeutschland). El Regne de Prússia, es va consolidar com a potència única entre els estats alemanys. Es va formar la Confederació Alemanya del Nord, amb tots els estats del nord d'Alemanya units, i l'Alemanya del Sud havent de pagar grans indemnitzacions a Prússia.
Referències
modifica- ↑ Hertslet, Edward. The Map of Europe by Treaty: Showing the Various Political and Territorial Changes which Have Taken Place Since the General Peace of 1814, Volum 3 (en anglès). Butterworths, 1875, p. 1698.
- ↑ Taylor, AJP. Bismarck: The Man and the Statesman (en anglès). Hamish Hamilton, 1988, p. 87-88. ISBN 978-0-241-11565-7.