Paul-Albert Février


Paul-Albert Février, nascut el 26 de gener de 1931 a Canes i mort el 10 d'abril de 1991 a Niça, fou un historiador, arqueòleg i épigrafista francès especialista en l'Antiguitat tardana.

Plantilla:Infotaula personaPaul-Albert Février
Biografia
Naixement26 de gener 1931
Canes
Mort10 abril 1991
Niça
Member of the École française de Rome (en) Tradueix
1955 – 1995 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatFrancesa
FormacióÉcole des Chartes
Tesi acadèmicaLe Développement des cités de basse Provence orientale jusqu'au XVIe siècle (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiGeorges Duby i Fernand Benôit Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballArqueologia i antiguitat tardana Modifica el valor a Wikidata
OcupacióHistoriador i arqueòleg
OcupadorÉcole française de Rome (1955–1957)
Universitat d'Alger
Universitat de Provença Ais-Marsella I Modifica el valor a Wikidata
AlumnesPhilippe Leveau Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralPhilippe Leveau, Mohamed Monkachi (en) Tradueix i Marc Griesheimer Modifica el valor a Wikidata
Localització dels arxius

Biografia

modifica

Alumne de l'École des chartes, obtingué el títol d'arxiver paleògraf gràcies a una tesi titulada « El desenvolupament de les ciutats de baixa Provença oriental fins al segle xvi segle xvi» (1955), a continuació, l'any 1964 va realitzar la primera tesi d'Estat de la Facultat de Lletres d'Ais de Provença.[1][2]

Després d'haver estat membre de l'Escola francesa de Roma de 1955 a 1957, fou nomenat conservador a l'Arxiu nacional i més endavant a l'Arxiu departamental de l'Hérault.[2]

De 1957 a 1960, va ser enviat a combatre a la guerra d'Algèria.[2]

A partir de 1960, Paul-Albert Février impartí docència sobre arqueologia i història a la Facultat d'Argel on fou reclutat pel CNRS. L'any 1962, esdevingué director del Centre d'investigacions sobre Àfrica mediterrània (CRAM). De 1964 a 1968, fou també conseller tècnic al Ministeri de l'Educació nacional d'Algèria, i inspector d'Antiguitats de 1966 a 1968.[2]

De 1968 a 1991, Paul-Albert Février va impartir Història a la Universitat de Provença (Actualment Universitat d'Ais-Marsella) de la qual esdevingué vicepresident. L'any 1969, fou membre de la Comissió regional de l'Inventari general dels monuments i riqueses artístiques de França. Entre 1970 i 1971, presidí el consell científic de la universitat de Provença[2]

De 1985 a 1989, fou vicepresident de la Comissió regional de l'Inventari dels monuments i riqueses artístiques de França, membre de la Comissió regional del patrimoni històric, arqueològic i etnològic, i membre de la Commission supérieure des monuments historiques.[2]

Paul-Albert Février va llegar els seus béns a la Universitat de Provença. El seu pis a Ais de Provença acull estudiants i investigadors, francesos o estrangers, en història, arqueologia, història de l'art i matèries relacionades. La seva col·lecció d'obres fou llegada a la biblioteca d'arqueologia d'Aix i el seu fons de fotografia es conserva a la fototeca del Centre Camille Jullian. L'any 2001 es va crear una unitat mixta d'investigació amb el seu nom a la Universitat de Provença.[2]

Paul-Albert Février va estudiar la transició de l'antiguitat a l'època medieval (Antiguitat tardana).[2]

Va treballar en els jaciments arqueològics de Cimiez i Frejús, a més dels hàbitats rurals del departament del Var. Va iniciar un programa de recerca sobre els baptisteris i els grups episcopals.Entre els llocs que va investigar podem mencionar el grup episcopal de Frejús com a exemple de transició entre la topografia antiga i la medieval.[2]

A Algèria, va fer recerca sobre els llocs de Sétif, Djémila, Tipasa (amb Mounir Bouchenaki), Tébessa (amb Robert Lequément), Hipona (amb Jean-Paul Morel), i Timgad. És també conegut per haver rellançat la cooperació algéro-francesa en matèria d'arqueologia des de 1984[2]

Publicacions

modifica
  • 1964: Le développement urbain en Provence, de l'époque romaine à la fin du XIV siècle : Archéologie et histoire urbain
  • 1971: Cathédrale de Fréjus
  • 1975: Gap et les cités voisines à l'époque romaine
  • 1980: La Ville antique, dirigit per Georges Duby; i amb la col·laboració de Michel Fixot, Christian Goudineau, Venceslas Kruta et alii.
  • 1981: Le Groupe épiscopal de Fréjus
  • 1982: Villes et campagnes dans l'Empire romain, actes du Colloque organisé à Aix-en-Provence par l'UER d'histoire, les 16 et 17 mai 1980, sota la direcció de P.-A. F. i Philippe Leveau
  • 1986: La Nécropole orientale de Sitifis (Sétif, Algérie)
  • 1986: Topographie chrétienne des cités de la Gaule. 2, Provinces ecclésiastiques d'Aix et d'Embrun (amb la col·laboració d'Yvette Duval)
  • 1989: La Provence des origines à l'an mil
  • 1989: Approches du Maghreb romain (2 volums).[3]
  • 1996: La Méditerranée (recull pòstum d'articles, en dos volums)
  • 2019: L’édifice appelé « Maison de Bacchus » à Djemila (a títol pòstum)

Notes i referències

modifica
  1. Site de l'École nationale des chartes
  2. 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 «Portraits de chercheurs : Paul-Albert Février». Media Med. Arxivat de l'original el 2016-08-08. [Consulta: 25 novembre 2020].
  3. Compte-rendu du volume 1 : Gabriel Camps, « Notes critiques : Paul-Albert Février, Approches du Maghreb romain. Pouvoirs, différences et conflits », Revue du monde musulman et de la Méditerranée, 51, 1989, p. 157-159 Lire en ligne

Bibliografia

modifica
  • «Nécrologie : Paul-Albert Febrer », Gallia, 48, 1991, pàg. 1-12 Llegir en línia (article presentant el seu currículum i la seva bibliografia completa).
  • Jean Guyon, « Paul-Albert Febrer (1931-1991) », MEFRA, 103-1, 1991, pàg. 307-312 Llegir en línia.
  • Gabriel Camps, « Paul-Albert Février-1991 », Revue du monde musulman et de la Méditerranée, 59-60, 1991, p. 266-267 Llegir en línia
  • Jean-Marie Guillon, Paul-Albert Février, un historien dans l'Algérie en guerre : un engagement chrétien, 1959-1962, pròleg de Pierre Vidal-Naquet i epíleg d'André Mandouze, Le Cerf, Paris, 2006.
  • Varis autors, Paul-Albert Février, de l'Antiquité au Moyen âge, Aix-en-Provence, Presses de l'Université de Provence, 2004.

Enllaços externs

modifica