Paul Finsler
Paul Finsler (Heilbronn, 11 d'abril de 1894 - Zúric, 29 d'abril de 1970), va ser un matemàtic suís.
 El professor Finsler al Congrés Internacional de 1932 (1932)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 11 abril 1894 Heilbronn (Alemanya) |
| Mort | 29 abril 1970 (76 anys) Zúric (Suïssa) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Colònia (1922–1923) Universitat de Göttingen (1913–1918) Universitat de Stuttgart (1912–1913) |
| Tesi acadèmica | Über Kurven und Flächen in allgemeinen Räumen (1918 ) |
| Director de tesi | Constantin Carathéodory |
| Activitat | |
| Camp de treball | Geometria diferencial i teoria de conjunts |
| Lloc de treball | Zúric |
| Ocupació | matemàtic, professor d'universitat |
| Ocupador | Universitat de Zúric (1927–1959) Universitat de Colònia (1922–1926) |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Estudiant doctoral | Heinz Bachmann |
| Localització dels arxius | |
| Família | |
| Pares | Jakob Julius Finsler i Elise Luise Berrer |
| Germans | Hans Finsler |
Vida i Obra modifica
Finsler va néixer a Alemanya, però fill d'un comerciant jueu suís, de llarga tradició a Zuric, que entre els seus avantpassats comptava amb Johann Kaspar Lavater.[1] Va fer els estudis secundaris a la localitat de Cannstatt (avui un barri de Stuttgart). El seu germà, Hans, va arribar a ser un famós fotògraf.[2] El 1912 va començar els estudis universitaris a Stuttgart, però l'any següent se'n va anar a la universitat de Göttingen on va obtenir el doctorat el 1918 amb una tesi dirigida per Constantin Carathéodory. Aquesta tesi de geometria diferencial va ser força influent en anys posteriors, tan és així que el 1951 va ser reimpresa sense canvis.
El 1922 va obtenir l'habilitació docent a la universitat de Colònia.[3] A partir d'aquesta data, comença a interessar-se per la teoria de conjunts i la metamatemàtica.[4] El 1927 va acceptar una plaça de professor a la universitat de Zúric en la qual va romandre fins a la seva jubilació el 1959, quan va passar a ser professor honorari. Va morir a Zuric el 1970.
També va ser un aficionat a l'astronomia, havent estat el descobridor de dos cometes.[5]
Els primers treballs de Finsler van ser en geometria diferencial, havent estat el creador de la geometria de Finsler, que constitueix una generalització de la mètrica de la geometria riemanniana.[6] A partir de mitjans dels anys 1920's van començar els seus treballs en teoria de conjunts i lògica matemàtica. Els seus punts de vista en teoria de conjunts eren poc ortodoxos,[7] però el seus treballs en lògica van ser pioners, havent, per exemple, anticipat (1926) les idees de incompletesa que va demostrar Gödel el 1930.[8]
Referències modifica
- ↑ Gross, 1971, p. 19.
- ↑ Burckhardt, 1980, p. 28.
- ↑ Booth i Ziegler, 1996, p. 277.
- ↑ Booth i Ziegler, 1996, p. vii.
- ↑ Burckhardt, 1980, p. 39.
- ↑ Asanov, 1985, p. 3.
- ↑ Breger, 1995, p. 249 i ss.
- ↑ Booth i Ziegler, 1996, p. 8-10.
Bibliografia modifica
- Asanov, G.S.. Finsler Geometry, Relativity and Gauge Theories (en anglès). Reidel Publishing Co., 1985. ISBN 978-94-010-8853-4.
- Breger, H. «A restoration that failed: Paul Finsler's theory of sets». A: Donald Gillies (ed.). Revolutions in Mathematics (en anglès). Clarendon Press, 1995, p. 249-264. ISBN 9780198514862.
- Booth, David; Ziegler, Renatus. Finsler Set Theory: Platonism and Circularity (en anglès). Birkhäuser, 1996. ISBN 978-3-0348-9786-8.
- Burckhardt, Johann Jakob «Die Mathematik an der Universität Zürich 1916-1950: unter den Professoren R. Fueter, A. Speiser und P. Finsler» (en alemany). Elemente der Mathematik (Beihefte zur Zeitschrift), Vol. 16, 1980, pàg. 28-40. ISSN: 1423-193X.
- Gross, Herbert «Nachruf: Paul Finsler» (en alemany). Elemente der Mathematik (Beihefte zur Zeitschrift), Vol. 26, 1971, pàg. 19-21. ISSN: 1423-193X.
- Lämmerzahl, Claus; Perlick, Volker «Finsler geometry as a model for relativistic gravity» (en anglès). International Journal of Geometric Methods in Modern Physics, Vol. 15, Num. Supp 1, 2018. DOI: 10.1142/S0219887818501669. ISSN: 0219-8878.
Enllaços externs modifica
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Paul Finsler» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Neuenschwander, Erwin. «Paul Finsler». Historisches Lexikon der Schweizhls, 2015. [Consulta: 4 desembre 2020]. (alemany)