Paul Finsler

matemàtic suís i alemany

Paul Finsler (Heilbronn, 11 d'abril de 1894 Zuric, 29 d'abril de 1970), va ser un matemàtic suís.

Infotaula de personaPaul Finsler
FinslerPaul Zurich1932.tif
El professor Finsler al Congrés Internacional de 1932 (1932) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement11 abril 1894 Modifica el valor a Wikidata
Heilbronn (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort29 abril 1970 Modifica el valor a Wikidata (76 anys)
Zuric (Suïssa) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Colònia (1922–1923)
Universitat de Göttingen (1913–1918)
Universitat de Stuttgart (1912–1913) Modifica el valor a Wikidata
Tesi acadèmicaÜber Kurven und Flächen in allgemeinen Räumen  (1918 Modifica el valor a Wikidata)
Director de tesiConstantin Carathéodory Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballGeometria diferencial i teoria de conjunts Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Zuric Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtic, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Zuric (1927–1959)
Universitat de Colònia (1922–1926) Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoralHeinz Bachmann Modifica el valor a Wikidata
Localització dels arxius
Família
ParesJakob Julius Finsler i Elise Luise Berrer
GermansHans Finsler Modifica el valor a Wikidata

Vida i ObraModifica

Finsler va néixer a Alemanya, però fill d'un comerciant jueu suís, de llarga tradició a Zuric, que entre els seus avantpassats comptava amb Johann Kaspar Lavater.[1] Va fer els estudis secundaris a la localitat de Cannstatt (avui un barri de Stuttgart). El seu germà, Hans, va arribar a ser un famós fotògraf.[2] El 1912 va començar els estudis universitaris a Stuttgart, però l'any següent se'n va anar a la universitat de Göttingen on va obtenir el doctorat el 1918 amb una tesi dirigida per Constantin Carathéodory. Aquesta tesi de geometria diferencial va ser força influent en anys posteriors, tan és així que el 1951 va ser reimpresa sense canvis.

El 1922 va obtenir l'habilitació docent a la universitat de Colònia.[3] A partir d'aquesta data, comença a interessar-se per la teoria de conjunts i la metamatemàtica.[4] El 1927 va acceptar una plaça de professor a la universitat de Zuric en la qual va romandre fins a la seva jubilació el 1959, quan va passar a ser professor honorari. Va morir a Zuric el 1970.

També va ser un aficionat a l'astronomia, havent estat el descobridor de dos cometes.[5]

Els primers treballs de Finsler van ser en geometria diferencial, havent estat el creador de la geometria de Finsler, que constitueix una generalització de la mètrica de la geometria riemanniana.[6] A partir de mitjans dels anys 1920's van començar els seus treballs en teoria de conjunts i lògica matemàtica. Els seus punts de vista en teoria de conjunts eren poc ortodoxos,[7] però el seus treballs en lògica van ser pioners, havent, per exemple, anticipat (1926) les idees de incompletesa que va demostrar Gödel el 1930.[8]

ReferènciesModifica

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Paul Finsler» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
  • Neuenschwander, Erwin. «Paul Finsler». Historisches Lexikon der Schweizhls, 2015. [Consulta: 4 desembre 2020]. (alemany)