Paul L. Modrich

Paul Lawrence Modric (Raton, Nou Mèxic -EUA- 13 juny de 1946) és un professor James B. Duke estatunidenc de Bioquímica a la Universitat de Duke especialitzat en la bioquímica de l'àcid nucleic, la biologia del càncer, els orígens de les mutacions[1] i investigador sobre la reparació genètica al Howard Hughes Medical Institute, conegut pels seus estudis sobre el mecanisme de reparació de l'ADN.[2] Va ser guardonat amb el Premi Nobel de Química el 2015 —juntament amb Tomas Lindahl i Aziz Sancar— per «definir a nivell molecular com actuen les cèl·lules per reparar l'ADN danyat i preservar la informació genètica».[3][4]

Infotaula de personaPaul L. Modrich
Paul L. Modrich 0116.jpg
modifica
Biografia
NaixementPaul Lawrence Modric
13 juny 1946 modifica (73 anys)
Raton (Nou Mèxic) modifica
Dades personals
NacionalitatEstats Units
FormacióUniversitat de Stanford
Activitat
Camp de treballQuímica modifica
OcupacióBioquímic, professor d'universitat i químic modifica
OcupadorUniversitat Duke modifica
Membre de
Premis

Lloc webbiochem.duke.edu… modifica

Va estudiar al Massachusetts Institute of Technology i es va doctorar, el 1973, per la Universitat de Stanford amb una tesi on estudià el funcionament de la ligasa i en la que va demostrar que és essencial per a la viabilitat de l'eubacteri Escherichia coli.[5] Va començar a treballar com a investigador bioquímic al Howard Hughes Medical Institute de la Universitat de Duke el 1994, on desenvolupà la seva tasca sobre la metilació del DNA,[6] i va demostrar que hi ha un sistema de reconeixement i reparació d'insercions errònies, supressions i d'errors d'incorporació de nucleobases, que poden sorgir durant la replicació de l'ADN i la recombinació genètica;[7] defectes en aquest sistema causen trastorns genètics autosòmics dominants de càncer de còlon, la síndrome de Lynch.[8]

És membre de l'Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units,[8] del Duke Cancer Institute, de la National Academy of Medicine i del Howard Hughes Medical Institute.[1] Ha escrit diversos articles científics com Extrahelical (CAG)/(CTG) triplet repeat elements support proliferating cell nuclear antigen loading and MutLa endonuclease activation (2013), Coupling of human DNA excision repair and the DNA damage checkpoint in a defined in vitro system (2014), Hydrolytic function of Exo1 in mammalian mismatch repair (2014) o el llibre DNA repair. Structures and mechanisms of DNA restriction and modification enzymes, entre d'altres.[1][9]

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Paul L. Modrich
  1. 1,0 1,1 1,2 «Paul L. Modrich (Primary)». Department of Biochemistry. Duke University School of Medicine. [Consulta: 8 octubre 2015].
  2. «Paul Modrich Awarded 2015 Nobel Prize in Chemistry». HHMI News. Howard Hughes Medical Institute. [Consulta: 8 octubre 2015].
  3. EFE. «El Nobel de química premia les investigacions sobre la reparació de l'ADN». Ara. [Consulta: 8 octubre 2015].
  4. «The Nobel Prize in Chemistry 2015». nobelprize.org. Nobel Media AB 2015. [Consulta: 8 octubre 2015].
  5. «Paul L. Modrich, Biography». Our Scientists. Howard Hughes Medical Institute. [Consulta: 8 octubre 2015].
  6. «Nobel de Química: La reparació del DNA». Ara. [Consulta: 8 octubre 2015].
  7. BROAD, WILLIAM J. «Nobel Prize in Chemistry Awarded to Tomas Lindahl, Paul Modrich and Aziz Sancar for DNA Studies». The New York Times. The New York Times Company. [Consulta: 8 octubre 2015].
  8. 8,0 8,1 «Paul L. Modrich». Home Member Directory. National Academy of Sciences. [Consulta: 8 octubre 2015].
  9. «Modrich, Paul». VIAF. [Consulta: 8 octubre 2015].