Obre el menú principal

Paul Joseph Jean Poupard (nascut el 30 d'agost de 1930) és un cardenal francès de l'Església catòlica, actualment President del Consell pontifici per a la Cultura i anteriorment President del Consell Pontifici per al Diàleg Interreligiós.

Infotaula de personaPaul Poupard
Paul Poupard par Claude Truong-Ngoc août 2015.jpg
Nom original Paul Joseph Jean
Biografia
Naixement (fr) Paul Joseph Jean Poupard
30 d'agost de 1930 (1930-08-30) (89 anys)
Bouzillé (Maine-et-Loire)
  President del Consell pontifici per a la Cultura
19 d'abril de 1988 – 3 de setembre de 2007
Dades personals
Nacionalitat França
Religió Catolicisme
Formació Sorbona
Activitat
Ocupació Professor d'universitat i sacerdot catòlic
Ocupador Institut Catholique de Paris Tradueix
Ordenació sacerdotal 18 de desembre de 1954
per
Consagració 6 d'abril de 1979
per François Marty
Proclamació cardenalícia 25 de maig de 1985
per Joan Pau II
S. Prassede
Participà en
19 abril 2005Conclave de 2005
Família
Pares Joseph Poupard i Célestine Guéry

Escut d'armes Paul Poupard
Episcopus vobis vobiscum christianus

Lloc web Fitxa a catholic-hierarchy.org
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Nascut el 3 d'agost de 1930 a Bouzillé (Maine-et-Loire), és fill de Joseph Poupard, pagès, i de Célestine Guéry.

FormacióModifica

Estudià a la facultat de teologia de la universitat catòlica de l'oest d'Angers a l'Escola pràctica d'estudis superiors de París, així com a la Sorbona. Va assolir dos doctorats, un en teologia i l'altre en història.

Va ser ordenat prevere el 18 de desembre de 1954 per la diòcesi d'Angers pel bisbe Stanislas Courbe.

PrevereModifica

Després d'haver estat professor de lletres el 1995, a més de capellà d'estudiants al 1957, assumí un ministeri parroquial a Paris al Centre nacional de recerca científica (CNRS).

Al 1959 marxà per a una primera estada a Roma com adjunt a la Secretaria d'Estat, mentre que era capella de l'Institut Saint-Dominique.

Al 1971 tornà a París com a rector de l'Institut catòlic de París, càrrec que ocupà 10 anys.

BisbeModifica

Va ser nomenat bisbe auxiliar de París amb el títol de bisbe in partibus d'Usula el 2 de febrer de 1979, sent consagrat el 6 d'abril següent.

El 1980 tornà a Roma, on assumí responsabilitats més importants en diverses instàncies de la Cúria Pontifícia:

Al 1981 va ser nomenat cap d'una comissió encarregada de reexaminar el procés de Galileu.[1] L'Església no parlà de rehabilitació, car la institució que condemnà a Galileu ja no existia; i l'índex va ser suprimit feia temps.[2]

Va abandonar les seves funcions després de la mort de Joan Pau II al 2005, sent confirmat en elles després de l'elecció del Papa Benet XVI.

CardenalModifica

Va ser creat cardenal pel Papa Joan Pau II al consistori del 25 de maig de 1985, amb títol de cardenal diaca de Sant'Eugenio. Al 1996 va ser promogut al títol de cardenal prevere de Santa Prassede.

Participà en el conclave de 2005, on s'escollí el Papa Benet XVI.

El 10 d'agost de 2007 representà el Papa a les exèquies del seu compatriota, el cardenal Jean-Marie Lustiger, a la catedral de Notre-Dame de París.

Va perdre la seva qualitat de cardenal elector en complir els 80 anys el 30 d'agost de 2010, motiu pel qual no va poder participar en el conclave de 2013, on s'escollí el Papa Francesc.

HonorsModifica

Participació associativaModifica

És membre d'honor de l'Observatori del Patrimoni Religiós (OPR), associació multiconfessional que s'ocupa de la preservació del patrimoni cultural francès.

És igualment president d'honor de l'associació Souvenir vendéen.

PublicacionsModifica

El cardenal Poupard és l'autor de nombrosos llibres, havent estat traduït a una quinzena de llengües.

  • L'Abbé Louis Bautain. Un essai de philosophie chrétienne au Plantilla:S-, Editions Desclée de Brouwer, 1961 ;
  • Connaissance du Vatican, Éditions Beauchêne, 1967, Nouvelle éd. 1974, trad. en italià, portuguès, espanyol, alemany, polonès, coreà, japonès ;
  • Un pape, pour quoi faire ?, Éditions Mazarine, 1980, trad. en alemany i en hongarès ;
  • Église et cultures, Éditions S.O.S, 1980, trad. en italià, espanyol i rus
  • Le pape, P.U.F., coll. « Que sais-je ? », 1980, Plantilla:2e édition mise à jour, 1985, trad. en italià 1988, Plantilla:3e édition refondue, 1997 ;
  • Le Vatican, PUF, coll. « Que sais-je ? », 1981, trad. en italià, àrab i xinès ; Plantilla:2e édition mise à jour, 1994 ;
  • Plantilla:S-, siècle de grâces, Éditions S.O.S., 1982 ;
  • La foi catholique, PUF, coll. « Que sais-je ? », 1982, Plantilla:2e éd. 1993, trad. en italià, rus, croata i búlgar ;
  • Le concile Vatican II, PUF, 1983, trad. en italià i xinès ; Plantilla:2e éd. refondue, 1997
  • Les religions, PUF, coll. « Que sais-je ? », 1987, Plantilla:5e éd. 1996, trad. en espanyol, italià i portuguès ; Plantilla:10e éd. 2007 ;
  • L'Église au défi des cultures, Ed. Desclée de Brouwer, 1989, traduït en anglès, 1994.
  • Dieu et la liberté, Éditions Mame, 1992 ;
  • Prier quinze jours avec Paul VI, Éditions Nouvelle Cité, 1997 ;
  • Rome Pèlerinage, Bayard Éditions, 1998 ;
  • Foi et cultures au tournant du troisième millénaire. Entretiens avec Patrick Sbalchiero, C.L.D., 2001 ;
  • Au cœur du Vatican de Jean XXIII à Jean-Paul II, Entretiens avec Marie-Joëlle Guillaume, Perrin/Mame, 2003, Plantilla:28e Prix Fondation Pierre-Lafue, 2004.
  • Culture et Christianisme éditions FATES, 2012. ISBN 978-2-909452-37-1.

FilmografiaModifica

  • Sur les chemins d'éternité, documental de Marc-Laurent Turpin, (90 min), mesure-6 Films, 2010 (EAN 3-770000-653711)

ReferènciesModifica


Precedit per:
José Vázquez Díaz, O. de M.
 
Bisbe titular d' Usula

2 de febrer de 1979 - 25 de maig de 1985
Títol personal d'arquebisbe des del 27 de juny de 1980
Succeït per:
Giovanni Marra
Precedit per:
Franz König
 
Pro-president del Secretariat pel diàleg amb els no creients

27 de juny de 1980 - 27 de maig de 1985
Succeït per:
ell mateix com a president
Precedit per:
Umberto Mozzoni
 
Cardenal diaca de Sant'Eugenio

25 de maig de 1985 - 29 de gener de 1996
Succeït per:
Francesco Colasuonno
Precedit per:
ell mateix com a pro-president
 
President del Secretariat pels no creients

27 de maig de 1985 - 30 de juny de 1988
Succeït per:
-
Precedit per:
Gabriel-Marie Garrone
 
President del Consell pontifici per a la Cultura

19 d'abril de 1988 - 3 de setembre de 2007
Succeït per:
Gianfranco Ravasi
Precedit per:
-
 
President del Consell pontifici pel diàleg amb els no creients

28 de juny de 1988 - 25 de març de 1993
Succeït per:
suprimit
Precedit per:
Owen McCann
 
Cardenal prevere de Santa Prassede

des del 29 de gener de 1996
Succeït per:
al càrrec
Precedit per:
Michael Louis Fitzgerald, M.Afr.
 
President del Consell Pontifici per al Diàleg Interreligiós

11 de març de 2006 - 25 de juny de 2007
Succeït per:
Jean-Louis Tauran
Precedit per:
Michael Louis Fitzgerald, M.Afr.
 
Prefecte de la Comissió per a les Relacions Religioses amb els Musulmans

11 de març de 2006 – 1 de setembre de 2007
Succeït per:
Jean-Louis Tauran