Paul Vanden Boeynants

Paul Emile François Henri Vanden Boeynants
	;
Biografia
Naixement	22 maig 1919 ; Vorst (Bèlgica)
Mort	9 gener 2001 (81 anys); Aalst (Bèlgica)
Causa de mort	pneumònia
Sepultura	Brussels Cemetery (en)
Primer ministre de Bèlgica
	20 octubre 1978 – 3 abril 1979 ; ← Léo Tindemans – Wilfried Martens → ; Membre del gabinet: Vanden Boeynants II government (en)
Ministre de Defensa de Bèlgica
	20 gener 1972 – 15 octubre 1979 ; ← Paul-Willem Segers – José Desmarets →
Primer ministre de Bèlgica
	19 març 1966 – 17 juny 1968 ; ← Pierre Harmel – Gaston Eyskens →
Membre de la Cambra de Representants de Bèlgica
	1949 – 1979 ; Circumscripció electoral: Brussel·les-Halle-Vilvoorde
Dades personals
Formació	Colegi Sant-Michel (1926–)
Activitat
Ocupació	polític
Activitat	- 1995
Partit	Centre démocrate humaniste - cdH
Carrera militar
Conflicte	campanya de divuit dies
Trajectòria
	Equip
Altres
Condemnat per	frau fiscal (1986) ; falsificació documental (1986)
Premis
	(15 juliol 1969) Minister of State (en) ; gran creu de l'orde de Sant Silvestre; Gran Creu de l'Orde de Pius IX; Comanador Gran Creu de l'Orde de l'Estrella Polar de Suècia; Orde Nacional del Mèrit Nigerià; Gran Oficial de la Legió d'Honor; gran oficial de l'orde nacional del Lleopard; Gran Oficial de l'Orde al Mèrit de la República Italiana; Gran Cordó de l'Orde de Leopold; Cavaller Gran Creu de l'orde de sant Miquel i sant Jordi; Order of San Carlos (en) ; Gran creu de l'orde de la Rosa Blanca; Civic Decoration (en) ; Gran Creu de l'orde de Leopold II; orde de la República; Gran Creu de l'Orde de la Corona de Roure; gran creu d'or de de l'orde al Mèrit d'Àustria; Gran creu de l'Orde de la Creu del Sud; Orde del Mèrit; cavaller de l'orde d'Orange-Nassau ;

Paul Emile François-Henri Vanden Boeynants —pronunciació neerlandesa [pɒ ˑ vɑndənbuɪ̯nɑnts ul]— (Vorst, 22 de maig de 1919 − 9 de gener de 2001) fou un polític belga. Va exercir com a Primer Ministre de Bèlgica, en dos breus períodes (1966-68 i 1978-79).

Vida política

Vanden Boeynants (anomenat «VDB» pels periodistes) va néixer a Vorst, un municipi de la Regió de Brussel·les-Capital. Home de negocis en la indústria de la carn, fou militant de la PSC-CVP entre 1949 i 1979`, i de 1961 a 1966 fou el cap del PSC-CVP (que era en aquells dies un partit únic).

Primer ministre de Bèlgica

El 1966, va esdevenir Primer Ministre de Bèlgica, que va romandre en aquest càrrec durant dos anys. El país va experimentar llavors grans dificultats econòmiques i financeres, a les quals el govern va respondre amb poders especials. El 1967, la crisi lingüística a la Universitat catòlica de Lovaina va provocar la dimissió del seu govern i eleccions avançades el 1968.^[1]

Segon cop com Primer ministre

Després del fracàs del fracàs del pacte d'Egmont Leo Tindemans va dimitir com a primer ministre, es van convocar les eleccions legislatives belgues de 1978^[2] i Paul Vanden Boeynants va tornar al càrrec de primer ministre al capdavant d'un govern de transició^[3] d'octubre de 1978 a l'abril de 1979 fins que va esdevenir viceprimer ministre i ministre de Defensa Nacional al govern de Wilfried Martens, però aviat va dimitir.

A l'oposició

Paul Vanden Boeynants va dimitir com a president del Partit Social Cristià després dels mals resultats a les eleccions legislatives belgues de 1981, sent succeit per Gérard Deprez.^[4]

Frau

Condemnat el 1986 per frau i evasió fiscal, Vanden Boeynants va escapar de la presó, però va ser sentenciat a llibertat condicional de tres anys. Això li va impedir d'esdevenir batlle de Brussel·les. Va ser rehabilitat políticament durant la dècada de 1990, i va deixar la política el 1995.

Segrest

En un estrany incident polític que continua sent objecte de controvèrsia, Vanden Boeynants va ser segrestat el 14 de gener de 1989 per membres de la banda de Patrick Haemers. Tres dies més tard, els segrestadors van reivindicar l'acció al diari Le Soir de Brussel·les en nom de les Brigades socialistes révolutionnaires. Vanden Boeynants va recobrar la llibertat (físicament il·lès) un mes després, el 13 de febrer, després que es va pagar un rescat de 63 milions de francs belgues als segrestadors.^[5] Patrick Haemers, cap de la banda, després es va suïcidar a la presó, encara que Philippe Lacroix i Basri Bajrami, membres de la banda van poder escapar de la presó de Sint-Gillis el 1993 juntament amb Kapllan Murat.^[6]

Va morir el 9 de gener de 2001.^[7]

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Paul Vanden Boeynants

↑ Gerard, Emmanuel. De Christelijke arbeidersbeweging in België (en neerlandès). vol.1. Universitaire Pers Leuven, 1991, p. 312. ISBN 9061864496.
↑ «Egmont Pact» (en neerlandès). Vlaamse Rand. [Consulta: 10 juliol 2024].
↑ Paxton, J. The Statesman's Year-Book 1979-80. Springer, 2016, p. 197.
↑ Mark Deweerdt, Jozef Smits «Belgian Polities in 1981 Continuity and Change in the Crisis» (en anglès). Res Publica, 24, 2, 1982, pàg. 270 [Consulta: 22 juny 2024].
↑ Besnard, Jacques. «Enlevé, samplé: l'histoire d'un ancien Premier ministre belge devenu disque d'or» (en francès). Slate, 15-03-2019. [Consulta: 3 juliol 2024].
↑ Eeckhaut, Mark. «Philippe Lacroix op vrije voeten» (en neerlandès). De Standard, 24-12-2004. [Consulta: 18 febrer 2012].
↑ «Paul Vanden Boeynants, 81, Belgian Chief» (en anglès). New York Times, 15-01-2001. [Consulta: 19 febrer 2012].

[1] Gerard, Emmanuel. De Christelijke arbeidersbeweging in België (en neerlandès). vol.1. Universitaire Pers Leuven, 1991, p. 312. ISBN 9061864496.

[2] «Egmont Pact» (en neerlandès). Vlaamse Rand. [Consulta: 10 juliol 2024].

[3] Paxton, J. The Statesman's Year-Book 1979-80. Springer, 2016, p. 197.

[4] Mark Deweerdt, Jozef Smits «Belgian Polities in 1981 Continuity and Change in the Crisis» (en anglès). Res Publica, 24, 2, 1982, pàg. 270 [Consulta: 22 juny 2024].

[5] Besnard, Jacques. «Enlevé, samplé: l'histoire d'un ancien Premier ministre belge devenu disque d'or» (en francès). Slate, 15-03-2019. [Consulta: 3 juliol 2024].

[6] Eeckhaut, Mark. «Philippe Lacroix op vrije voeten» (en neerlandès). De Standard, 24-12-2004. [Consulta: 18 febrer 2012].

[7] «Paul Vanden Boeynants, 81, Belgian Chief» (en anglès). New York Times, 15-01-2001. [Consulta: 19 febrer 2012].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]