Viquipèdia

Pedro Blanco Fernández de Trava

Pedro Blanco Fernández de Trava, conegut com el Mongo de Gallinas (Màlaga, 1795- Gènova, 1852? Barcelona, 1854?),[1] va ser un pirata i negrer espanyol radicat a río Gallinas (Sierra Leone).[2][1][3]

Infotaula de personaPedro Blanco Fernández de Trava
Biografia
Naixement1795 Modifica el valor a Wikidata
Màlaga (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort1854 Modifica el valor a Wikidata (58/59 anys)
Activitat
Ocupacióempresari, traficant d'esclaus Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Va néixer al barri de pescadors del Perchel, a Màlaga. Als deu anys va ingressar al Real y Militar Colegio Náutico de Málaga i el 1810 va començar la seva carrera com a marí mercant tant a la Mediterrània com a les dures condicions de Terranova i, finalment, al comerç triangular entre les Antilles i Àfrica. Amb el càrrec de capità de bergantí va adquirir un ingeni sucrer a Cuba. Durant l'etapa del comerç atlàntic d'esclaus al Brasil des de Costa da Mina (Benín i Dahomey) va ser comptador del negrer mulat Santiago Cha-Cha a Ouidah. Es va associar al negrer espanyol Joaquín Gómez Hano de la Vega al mercat d'esclaus de Recife.

Tot i que el Congrés de Viena de 1815 havia prohibit l'esclavitud, va establir entre 1822 i 1838 el seu propi comerç d'esclaus a la Costa del Gra (Libèria), primer al vaixell negrer Conquistador a l'illa de Lomboko, a la desembocadura del rio Gallinas (riu Moa) a Sulima (actual Sierra Leone). Va comptar amb l'ajuda del rei gallina Siaka per a l'agitació de les rivalitats intertribals comerciant amb 6.000 esclaus negres per a la seva venda. Les instal·lacions per al comerç d'esclaus, inclosos els barracons, eren a la costa, a les illes de Taro i Kamasun. El negoci era tan lucratiu que tenia de servei cent cinquanta mariners i dotze comptables i administratius. Eludia a l'escàs West Africa Squadron establert a Freetown mitjançant l'espionatge i el suborn i amb veloços vaixells clíper comprats als Estats Units. Tot i l'abolicionisme, els destins dels esclaus eren els Estats Units, Les Antilles Majors i Brasil. I el Mongo de Gallinas va mantenir delegacions comercials a Madrid, Londres, París, Nova Orleans i Martinica. Comprava cada esclau per vint dòlars i el venia per tres-cents cinquanta. Va arribar a acumular una fortuna de quatre milions de dòlars de l'època.[4]

A Cuba comptava amb la col·laboració de l'empresari català Francesc Martí i Torrents, que el 1829 va ser nomenat subdelegat de Marina de la Chorrera, encarregat oficialment de reprimir el contraban, però que de manera corrupta facilitava els desembarcaments i els trasllats sota l'aparença de persones lliures.[5]

Després del tractat per a l'abolició del comerç d'esclaus signat el 1835 entre Espanya i Anglaterra i per la competència a rio Gallinas dels negrers espanyols José Ramón Vicuña i Gume Suárez, el 1839 el Mongo de Gallinas deixa els seus negocis a Pedro Martínez i marxa a Cuba.[6][7] Usant la seva influència econòmica, Blanco promou per a Espanya el model colonial usat a Libèria pels nord-americans i per Anglaterra a Sierra Leone: l'ús de mà d'obra negra forçada sense trasllat a Amèrica, és a dir, a Fernando Poo. El 1844 obté de Baldomero Espartero el títol d'intendent de l'Armada. El nomenament s'anul·la per la seva participació a la Conjura dels Negrers amb el riquíssim negrer Julián de Zulueta contra el Capità General de Cuba, Jerónimo Valdés.[8] El 1845 deixa l'Havana, repudiat per l'alta societat cubana, acusat d'assassinat, violació i homosexualitat.[9] Des dels Estats Units va arribar a Gènova. És probable que els seus successors noliegessin la goleta La Amistad; però el negoci de Blanco finalment es va esfondrar el 1848, i el 1849 Lomboko va ser arrasada per la Marina Reial britànica i els seus esclaus alliberats. La data de la seva mort no està establerta amb seguretat ja que unes fonts afirmen que va ser el 1852, però la majoria afirma que va morir boig a Barcelona el 1854, i d'altres que va ser a Gènova el 1854.[10]

A la literatura modifica

La seva biografia va ser novel·lada pel periodista y escriptor Lino Novás Calvo (Blanco. El Negrero, vida novelada de Pedro Blanco Fernández de Trava, Espasa Calpe, 1933) i per l'historiador, escriptor i actor espanyol Carlos Bardem (Mongo blanco, 2019, Plaza & Janés, Barcelona, i 2020, Fondo de Cultura Económica de Mèxic).[11]

Bibliografia modifica

    • 1933 - Lino Novás Calvo, Blanco, el negrero. Madrid: Espasa-Calpe, edicions el 1944 i el 1973.
      • 1990 - Lino Novás Calvo, Pedro Blanco, el negrero, Editorial Letras cubanas.
      • 1999 - Lino Novás Calvo, El negrero: vida novelada de Pedro Blanco Fernández de Trava, Tusquets, 1999. ISBN 84-8310-116-5
      • 2011 - Lino Novás Calvo, El negrero: vida novelada de Pedro Blanco Fernández de Trava, Barcelona : Tusquets, 2011. ISBN 978-84-8383-366-7
    • 1978 - Henri Lapeyre, El comercio negrero con destino a la América española, 1554-1555, Cuadernos de investigación histórica, ISSN 0210-6272, N.º 2, 1978 (Ejemplar dedicado a: Homenaje a Miguel Ángel Alonso Aguilera), pàgs. 335-340.
    • 1983 - Adam Jones, From Slaves to Palm Kernels: A History of the Galinhas Country (West Africa), 1730-1890, Wiesbaden: Steiner.
    • 1988 - Julia Moreno García, El cambio de actitud de la administración española frente al contrabando negrero en Cuba (1860-1866), Estudios de historia social, ISSN 0210-1416, N.º. 44-47, 1988, pàgs. 271-284
    • 1993 - Julia Moreno García, Negreros y hacendados en Cuba: tras setenta años de lucha por mantener el comercio negrero, España logró ser el último país europeo en abolir la esclavitud, Historia 16, ISSN 0210-6353, N.º 203, 1993, pàgs. 27-36
    • 1997 - Hugh Thomas, La trata de esclavos, ('The Slave Trade: The History of the Atlantic Slave Trade 1440–1870') Nova York: Simon & Schuster,
    • 1999 - Ramón de La Sagra, Estudios coloniales con aplicación a la isla de Cuba: I: de los efectos de la supresión en el tráfico negrero / por Ramón de la Sagra-- Madrid: [s.n.], 1845 (Imprenta de D. Dionisio Hidalgo), Textos clásicos de la historia de Cuba: [recopilació de llibres digitalitzats] / coord. por Alejandro García Álvarez; Luis Miguel García Mora (comp.), 1999, ISBN 84-89763-44-5, pàg. 50.
    • 2001 - Jorge Febles, La ineludible voz tácita del "otro" en "El negrero": Vida novelada de Pedro Blanco Fernández de Trava, Hispania, ISSN 0018-2133, Vol. 84, Nº 4, 2001, pàgs. 758-766
    • 2004 - Dolores García Cantús, “Pedro Blanco. El lado oscuro de un negrero”, en La Aventura de la Historia n.º 68 (juny de 2004), pàgs. 74-78
    • 2006 - Dolores García Cantús, Fernando Poo: una aventura colonial española, vol. I, Vic: Ceiba, 2006, pàgs. 126-164.
      • Dolores García Cantús, Fernando Poo: una aventura colonial española en el África Occidental (1778-1900), tesis doctoral.
    • 2013 - Ramón de La Sagra y Carmen Rodríguez Rodríguez (ed. lit.), Estudios coloniales con aplicación a la isla de Cuba. I. De los efectos de la supresión en el tráfico negrero, ISBN 84-8347-159-0, pàgs. 129-185
    • 2016 - Gustau Nerín Abad, Los hermanos Vicent Vives, negreros de alcurnia, La Aventura de la historia, ISSN 1579-427X, N.º. 216, 2016, pàgs. 30-35
    • 2017 - Javier Moreno Rico, Hombres y barcos del comercio negrero en España (1789-1870), Drassana: revista del Museu Marítim, ISSN 0214-2279, ISSN-e 2385-3425, Núm. 25, 2017, pàgs. 66-89.
    • 2017 - Martín Rodrigo Alharilla (ed. lit.) Lizbeth Jhoanna Chaviano Pérez (ed. lit.), Negreros y esclavos: Barcelona y la esclavitud atlántica (siglos XVI-XIX), Icaria Editorial, 2017. ISBN 9788498887884.[12]
    • 2018 - Jean Batou, La trata negrera, ¿precondición del capitalismo industrial?, Viento sur: Por una izquierda alternativa, ISSN 1133-5637, N.º. 161, 2018, pàgs. 95-112.
    • 2019 - Carlos Bardem, Mongo Blanco, Plaza Janés, ISBN 978-84-01-02328-6, Barcelona, España.
    • 2020, Martín Rodrigo y Alharilla, Nobles, políticos y banqueros: respetables negreros, La Aventura de la historia, ISSN 1579-427X, N.º. 265, 2020, pàgs. 70-75

Referències modifica

  1. ↑ 1,0 1,1 Pedro Blanco Fernández de Trava, reseña biográfica en la Real Academia de Historia
  2. ↑ Según Hugh Thomas
  3. ↑ 1933, Lino Novás Calvo, Madrid: Espasa-Calpe, 1933; Carlos Bardem, Mongo Blanco', Plaza Janés, 2019
  4. ↑ Limited, Alamy. «Al cruzar la barra del río Gallinas, cerca de Sierra Leona y Liberia. Durante los años 1820 y 1830, barcos de esclavos se detuvo en la desembocadura del río gallinas, recoger los esclavos. El Illustrated London News. Londres, 1849. Fuente: P.P.7611, 237. Idioma: Inglés Fotografía de stock - Alamy» (en castellà). www.alamy.es. [Consulta: 2 juny 2022].
  5. ↑ Fernando Africano, op. cit.
  6. ↑ En 1829 tuvo noticias de la fundación de Clarence como ubicación del Tribunal Mixto, y los abolicionistas americanos fundaron Maryland, que, junto con la existente Monrovia, permitía presionar sobre las posesiones de Blanco.
  7. ↑ Cruz, Carlos. «El tratado de 1835 entre España e Inglaterra y la esclavitud en Venezuela» (en castellà). EL NACIONAL, 30-10-2020. [Consulta: 2 juny 2022].
  8. ↑ «Pedro Blanco, el mayor traficante de esclavos de África occidental», 01-05-2013.
  9. ↑ «Pedro Blanco, el malagueño más infame». La Opinión de Málaga, 05-06-2019.
  10. ↑ «Pedro Blanco Fernández de Trava». Diccionario biográfico español de la Real Academia de la Historia. RAH.
  11. ↑ Mongo Blanco, Carlos Bardem, FCE, ficha
  12. ↑ Negreros y esclavos // El origen de algunas élites, Reseña del libro en Alternativas Económicas, 2017
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Pedro_Blanco_Fernández_de_Trava&oldid=33095625»