Obre el menú principal

Pedro María Solabarría Bilbao

Pedro María Solabarría Bilbao, conegut com a Periko Solabarria (Portugalete, 27 de gener de 1930 - Bilbao, 24 de juny de 2015) és un sacerdot, obrer de la construcció i polític de l'esquerra abertzale basc.

Infotaula de personaPeriko Solabarría
Periko solabarria laura mintegi 01.jpg
Nom original (es) Pedro Solabarria
Biografia
Naixement 27 de gener de 1930
Portugalete
Mort 24 de juny de 2015(2015-06-24) (als 85 anys)
Bilbao
Escudo de España (mazonado).svg  Diputat al Congrés dels Diputats
17 de març de 1979 – 23 d'abril de 1986
Circumscripció Biscaia
Escudo de Barakaldo.svg  Regidor de Barakaldo
23 de maig de 1983 – 25 de maig de 1991
Escudo de Bizkaia 2007.svg  Apoderat a les Juntes Generals de Biscaia
9 de juny de 1988 – 2 d'abril de 1991
Circumscripció Encartaciones
Dades personals
Religió Catolicisme
Activitat
Ocupació Sacerdot
Partit Herri Batasuna
Modifica les dades a Wikidata

Infància i formacióModifica

Va néixer al carrer Santa María de Portugalete el 27 de gener de 1930. Fill d'un miner de Triano i una minyona de Bakio, Pedro va passar la guerra a Portugalete, en una casa que va quedar seriosament danyada per un bombardeig de l'aviació franquista.

Als onze anys va ingressar en el seminari menor a Gordexola, per prosseguir els seus estudis als de Bergara, Castillo-Elejabeitia (Artea) i Vitòria, on els va concloure als 24 anys, i fou ordenat sacerdot catòlic. Destinat pel Bisbat a la parròquia de la localitat minera de La Arboleda, va exercir el sacerdoci al barri de Triano durant nou anys, per ser després traslladat a la parròquia de Santa Teresa, a Barakaldo. Aquesta labor pastoral en zones de forta tradició obrera i gran conflictivitat política i social van fer que Solabarria desenvolupés una gran consciència política i social i ampliés els seus contactes amb el moviment obrer existent a la comarca d'Ezkerraldea.[1]

Capellà obrerModifica

Pedro Solabarria, "Periko", és considerat com un dels pioners del moviment de capellans obrers a Espanya, juntament amb el jesuïta David Armentia, treballador de la fàbrica de Bandes de Etxebarri i participant actiu en la seva famosa vaga d'any 1967. Solabarria va obtenir permís de la diòcesi per treballar com a obrer a jornada completa. Va treballar com guareix obrer en contractes de construcció participant en l'obra del tren de bandes d'Alts Forns de Biscaia, en la construcció de la Universitat del País Basc a Leioa o a la del pont de Rontegi. A causa de la seva dedicació a treballs molt durs a l'aire lliure va contreure una malaltia respiratòria crònica.

Durant la dictadura franquista el seu contacte amb el món obrer i laboral li fa participar en nombroses organitzacions sindicals i polítiques, com la Joventut Obrera Cristiana, la Germandat Obrera d'Acció Catòlica, i altres fora de la legalitat com USO, les primeres Comissions Obreres i el Front Obrer d'ETA, encara que no arribés a militar en cap d'elles. També va col·laborar amb militants comunistes i socialistes.

La seva activitat política li va valer ser empresonat a la presó de Zamora (especial per a capellans) i diverses vegades en la de Basauri. Perdé la seva ocupació com a sacerdot i acaba treballant exclusivament com a peó de la construcció.

Activitat políticaModifica

En 1975 ingressa en el sindicat abertzale LAB. La seva entrada en la política es produeix com a candidat d'Euskadiko Ezkerra al Parlament espanyol en les eleccions generals espanyoles de 1977. Posteriorment abandonaria aquesta coalició per integrar-se a 1978 en Herri Batasuna.

Com a membre d'Herri Batasuna va ser candidat al Congrés dels Diputats per Biscaia a les eleccions generals espanyoles de 1979 i 1982, sent elegit diputat en ambdues ocasions. Va ser per tant diputat en la I i II legislatures,[2] encara que en boicotejar la seva coalició les institucions polítiques espanyoles, no va participar en cap sessió del Congrés.

També va ser candidat d'Herri Batasuna a les eleccions al Parlament Basc de 1980, encara que va renunciar a la seva acta de parlamentari basc. Seria també escollit regidor a Barakaldo i juntero de les Juntes Generals de Biscaia entre 1983 i 1991.

Actualment contínua la seva activitat política i social a Barakaldo, on també resideix, col·laborant amb la Plataforma Contra l'Exclusió Social Berri Otxoak i amb l'Assemblea d'Aturats de la localitat, entre altres. Apareix ocasionalment en actes de l'esquerra abertzale. Durant les eleccions al Parlament Basc de 2012 va figurar en l'últim lloc de la llista per Biscaia d'EH Bildu.

En 2013 va ser escollit pregoner de les festes del Carmen de Barakaldo, malgrat l'aferrissada oposició del grup local del Partido Popular.[3]

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:Pedro María Solabarría Bilbao
  1. Periko Solabarría - Un verdadero luchador por la justica y la Paz vídeo dedel Canal 24 Horas de TVE
  2. Fitxa del Congrés dels Diputats (castellà)
  3. Creo que no se deben de mezclar fiestas con ideología, entrevista a Periko Solabarría a barakaldodigital, 12 de juny de 2013