Obre el menú principal

Pedro Ruiz Céspedes (Barcelona, 17 d'agost de 1947) és un presentador de ràdio i televisió, actor, escriptor, cantant i humorista català.

Infotaula de personaPedro Ruiz
Pedro Ruiz.jpg
Pedro Ruiz
Biografia
Naixement Pedro Ruiz Céspedes
17 d'agost de 1947 (1947-08-17) (71 anys)
Barcelona
Nacionalitat Catalunya
Formació professional Dret
Periodisme
Activitat
Ocupació Presentador, actor, escriptor, humorista, periodista, presentador de televisió i director de cinema
Art actor, presentador, escriptor, compositor, showman
Família
Cònjuge María del Pilar Piniella Merino (divorciats)[1]
Premis

Lloc web wwww.pedro-ruiz.com
IMDB: nm0749899
Modifica les dades a Wikidata

Contingut

Trajectòria professionalModifica

RàdioModifica

La seva primera experiència laboral es va produir a 16 anys en un relat radiofònic, quan es va posar a fer l'udol d'un llop, ja que l'actor que posava la veu a un personatge que es transformava en un licantrop es va cansar i el varen triar a ell perquè fes aquesta feina. En 1967, va entrar en el quadre escènic de Ràdio Nacional d'Espanya a Catalunya, juntament amb Constantino Romero. La primera lliçó que van rebre com a actors va ser per part del gran locutor, actor i mestre d'actors, Juan Manuel Soriano. Quan varen acabar aquesta primera classe, van anar tots junts a veure la representació número 100 de "La innocència jeu al sofà" de Jaume Picas i Guiu, (Barcelona, 1921-1976), en el Teatre Windsor de Barcelona (ja desaparegut) i va sortir a cantar en aquesta funció Joan Manuel Serrat. A partir d'aquest moment, tant amb Serrat com amb Romero, va néixer una gran amistat. Una amistat que ha durat fins a la mort de Constantino i amb Serrat encara perdura. El seu lema, que el va aprendre de la seva mare, quan va ser interrogada per un policia franquista és: Jo sóc lliure perquè ho decideixo jo, no perquè ho decideix vostè. Considera també que les grans coses de la vida són gratuïtes o impossibles (l'amor, la bondat, la intel·ligència).[2]

TelevisióModifica

Estudia Dret i Periodisme, encara que no conclou cap de les dues titulacions. Mentrestant, el seu debut en Televisió espanyola es va produir en 1972, com a primer presentador del programa esportiu Estudio Estadio del que va ser responsable de la creació del seu nom. Poc després, en 1974, va conduir el concurs ¿Lo conoce usted? (El coneix vostè?) també en TVE.[3]

Després d'aquest període, s'allunyaria durant gairebé dotze anys de les pantalles de televisió per tornar com a actor-humorista amb un programa propi anomenat Como Pedro por su casa el 1985, que va presentar al costat de José Luis Coll i Ana Obregón, i que a pesar que la seva primera temporada només comptaria amb set episodis, el format tindria la seva continuació a l'any següent amb Esta noche, Pedro (Aquesta nit, Pedro).

En aquells dies, l'artista Lola Flores, amiga personal, va ser processada i portada a judici acusada de no haver presentat durant diversos anys seguits la seva Declaració de la Renda. Després d'una conversa amb ella en la qual va afirmar en tres ocasions el seu desig de suïcidar-se, Ruiz va sortir en la seva defensa i va atacar obertament al president del govern espanyol en aquells moments, Felipe González. A l'any següent era ell el perseguit per Hisenda.[4] Malgrat sortir airós del tràngol va ser acusat d'un delicte de desacatament al, en aquells dies, secretari d'Estat d'Hisenda, Josep Borrell i Fontelles[5] pel qual en aquesta ocasió sí que va acabar sent condemnat.[6]

Resolta aquesta polèmica va provar sort de nou en 1992 amb el seu Con ustedes...Pedro Ruiz (Amb vostès… Pedro Ruiz), aquesta vegada en Antena 3, encara que les baixes audiències van fer que la cadena prescindís d'ell, cosa que va portar a l'artista a demandar la cadena, que es va veure obligada a indemnitzar-ho per incompliment de contracte.[7] En 1997 va tornar a TVE per dirigir i presentar un espai sobre futbol anomenat El domin...gol, que només es va mantenir un any en pantalla. A l'any següent se li va assignar la direcció i presentació d'un programa d'entrevistes en profunditat amb un format de xerrada titulat La noche abierta (La nit oberta) en La 2, que es mantindria sis temporades en antena. En ell s'incloïa un llorigó pactat que uns estudiants de Periodisme havien de localitzar rebent com a premi poder formular-li una pregunta a un dels convidats de la setmana següent.

El final d'aquesta etapa va estar marcat per la polèmica. Durant aquesta època, la productora Globomedia va emprendre contra ell una dura campanya de desprestigi a través dels seus programes estrella com El informal o Caiga quien caiga que va fer que el presentador emprengués accions legals contra ella en 2006, encara que no van transcendir dades públicament més enllà de l'acte de conciliació previ al procés.[8] Un any abans, també va afirmar haver estat vetat en TVE el què li va fer presentar una queixa davant el defensor del poble, així com a culpar de la seva situació a José Miguel Contreras.[9]

El seu retorn a la pantalla petita va tenir lloc en 2007 amb el programa El siguiente, l'escassa audiència del qual va fer que ràpidament anés retirat. [10] Finalment, el 25 d'abril de 2009, pensava participar com entrevistat en l'entrevista més llarga de la història, amb un total de 12 hores, però aquesta va haver de ser endarrerida a causa de la defunció de la seva mare. Recuperat del tràngol, el 4 de juliol de 2009, va accedir al repte del canal de Televisió Digital Terrestre anomenat Veo7 en un programa anomenat 12 horas sin piedad (12 hores sense pietat) amb el qual va establir una plusmarca mundial.[11]

En el 2010 va participar en el programa El Convidat de TV3 que dirigeix i presenta Albert Om[12]

MúsicaModifica

En una faceta més secundària, Pedro Ruiz també ha exercit el paper de compositor i autor de les seves pròpies cançons i de les d'alguns artistes amb anomenada com la tonadillera Rocío Jurado, encara que normalment solia exercir aquests rols en obres de teatre. També va enregistrar alguns discos d'estudi com Qué buena estás Carolina[13] o El Pobre Pérez[14]

ObresModifica

CinemaModifica

Quant a la seva faceta d'actor i director ha participat en les següents pel·lícules:

TeatreModifica

  • Amb posterioritat, ha escrit, dirigit i protagonitzat l'obra Pandilla de mamones,[17] estrenada a Barcelona en 2004, a més d'altres 16 espectacles unipersonals. Entre ells Escándalo en Palacio (2009),[18][19] en la qual al costat de l'actriu Lidia San José, parodia la relació entre un polític major i una dona jove, a la qual molts atribueixen certs paral·lelismes a la situació de Nicolas Sarkozy i Carla Bruni.
  • En 2013 presenta la seva última producció teatral No estoy muerto, estoy en el… (No estic mort, estic al…) (a Madrid s'ha dit en el Callao, a Barcelona a l'Apolo, etc.)[20]

LlibresModifica

Autor de diversos llibres de molt diferents temàtiques:[21]

GuardonsModifica

ReferènciesModifica

  1. Hemeroteca ABC
  2. Entrevista a Pedro Ruiz«Entrevista de Xantal Llavina a Pedro Ruiz a RNE Ràdio 4 pel programa "Directe 4.0". Mín. 24'22".». rtve.es, 13-10-2018.
  3. El millor de Pedro Ruíz«Lo mejor de Pedro Ruíz. Vídeo de ¿Lo conoce usted?». telecinco.es, 12-10-2028.
  4. Marcos Vega«Pedro Ruiz acusado de defraudar». que.es, maig 1989.
  5. Blanca Cia«La fiscalía de Barcelona acusa a Pedro Ruiz de un delito de desacato a José Borrell». elpais.com, 25 gener del 1989.
  6. Cristina Niell«Pedreo Ruiz un mes de arresto mayor por injuriar a Borrell». abc.es, 25 maig del 1990.
  7. Santiago Tarín«El Juzgado condena a Antena 3 a indemnizar a Pedro Ruiz». abc.es, 19 setembre del 1995.
  8. Europa Press«Admiten a trámite la demanda de Pedro Ruiz contra Globomedia por "continuos descalificativos"». libertaddigital.com, 01-04-2006.
  9. vertele.com«Pedro Ruiz denuncia haber sido "vetado" en TVE y carga contra José Miguel Contreras». vertele.com, 27-09-2005.
  10. vertele.com«"El siguiente" de Pedro Ruiz naufraga en Telemadrid». vertele.com, 16-10-2007.
  11. Ángel Fernández«Una entrevista de récord». elmundo.es, 05-07-2009.
  12. El Convidat«Albert Om és "El convidat" de Pedro Ruiz». tv3.cat, 03-12-2010.
  13. Qué buena estás Carolina«Qué buena estás Carolina». youtube.com, 1985.
  14. El Pobre Pérez«El Pobre Pérez». todocoleccion.net, 1982.
  15. 15,0 15,1 Premis Goya 1988«Moros y cristianos. Nominat Pedro Ruiz com a millor actor de repartiment.». fotogramas.es, 1988.
  16. Aurora Intxausti«Sancho Panza habla a favor de ETA en el nuevo estreno de Alfonso Sastre». elpais.com, 09-09-1992.
  17. Beatriz Cortázar«Pedro Ruiz y su "Pandilla de mamones"». abc.es, 12-01-2007.
  18. Imma Fernández«Pedro Ruiz hinca el diente a Sarkozy en 'Escándalo en palacio'». elperiodico.com, 21-05-2010.
  19. Bel Carrasco«Pedro Ruiz, un bufón de lujo en el palacio del poder». elmundo.es, 07-04-2011.
  20. Marta C. Tirado«Pedro Ruiz: “La realidad se ha convertido en una parodia malísima”». interviu.es, 25-01-2013.
  21. Llibres publicats«Libros de Pedro Ruiz». libooki.com.
  22. Ana Sánchez«Pedro Ruiz: "Tengo un exceso de soledad"». elperiodico.com, 15-02-2013.
  23. Víctor-M. Amela«La Contra: "Saberme muerto es lo que me permite ser tan atrevido"». lavanguardia.com, 15-02-2013.
  24. Siluetas a RNE, 25/11/12 (castellà)

Enllaços externsModifica