Pere Genové i Soler
Pere Genové i Soler (Barcelona, 2 de setembre de 1876 – el Masnou, Maresme, 25 de març de 1921) fou un farmacèutic i químic català.[1]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 2 setembre 1876  Barcelona |
| Mort | 25 març 1921 (44 anys) el Masnou (Maresme) |
| Activitat | |
| Ocupació | farmacèutic, químic |
| Membre de | |
| Obra | |
| Localització dels arxius | |
Fill del farmacèutic Pere Genové i Colomer, natural del Masnou, i de Cecília Soler Forté, de Vilanova i la Geltrú. Acabà el batxillerat a Barcelona el 1891. Es llicencià en farmàcia el 1896. La seva tesi doctoral fou Esterilización germicida en farmacia (1897). Fou farmacèutic i també químic. Es dedicà principalment a la microbiologia i les anàlisis clíniques.[1]
Va col·laborar amb el Centre Escolar Catalanista. Allà presentà el treball Aiguas destiladas y sas alteracions. També va col·laborar en els diversos congresos de metges de llengua catalana i fou redactor de la revista Farmacia Catalana (1907).[1]
Ingressà a la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona el 1906 amb el discurs El radium, el qual fou respost pel metge Eduard Bertran i Rubio. El gener de 1918 va fer el discurs inaugural de la Reial Acadèmia que tingué per títol Isotonismo: su aplicación en terapéutica.[2]
Es casà amb Maria Soler Marije, filla de l'escenògraf Francesc Soler i Rovirosa. Tingué un fill també anomenat Pere Genové i Soler i que també fou farmacèutic.[1]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Calbet i Camarasa, Josep M. Metges i farmacèutics catalanistes (1880-1906). Cossetània Edicions, 2001.
- ↑ «Genové i Soler, Pere». Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya. [Consulta: 30 octubre 2020].