Pere Mestres i Albet
Pere Mestres i Albet (Vilanova i la Geltrú, 22 d'agost de 1901 - 17 de desembre de 1975), fou un polític català.
 Retrat de Pere Mestres i Albet, aproximadament a l'edat de 33 anys.  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 22 agost 1901 Vilanova i la Geltrú (Garraf) |
| Mort | 17 desembre 1975 (74 anys) Vilanova i la Geltrú |
.svg){kind=small} Diputat a les Corts republicanes | |
Representa: Esquerra Republicana de Catalunya 28 febrer 1936 – 2 febrer 1939 Legislatura: tercera legislatura de la Segona República Espanyola Circumscripció electoral: Barcelona (província) | |
 6è Conseller de Sanitat i Assistència Social | |
| 18 setembre 1934 – 26 maig 1936 ← Josep Dencàs i Puigdollers – Manuel Corachan i Garcia → | |
| Diputat al Parlament de Catalunya | |
| | |
| Dades personals | |
| Es coneix per | Conseller de la Generalitat de Catalunya |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Barcelona Madrid |
| Ocupació | Polític |
| Partit | Esquerra Republicana de Catalunya |
Fill de família treballadora, va estudiar peritatge elèctric a l'Escola Industrial de Vilanova, d'on més tard seria professor.
Milità en la Joventut del Centre Democràtic Federalista, entitat que el 1931 es va adherir a la Conferència d'Esquerres Catalanes, origen d'Esquerra Republicana de Catalunya. El juny de 1933 entrà a formar part del Comitè Executiu d'ERC.
El 20 de novembre de 1932 és elegit a les eleccions al Parlament de Catalunya. Des del 4 d'octubre de 1933 formà part del govern Macià, primer com a conseller de Governació i, més tard ja al primer govern Companys, a la Conselleria d'Obres Públiques i Sanitat, en la qual intentà completar el mapa sanitari i assistencial de Catalunya fins que és detingut pels fets del sis d'octubre i, amb els altres consellers i el president Companys és reclòs al vaixell Uruguay i, després de ser jutjat el 25 de juny de 1935, fou empresonat al penal de Cartagena juntament amb Ventura Gassol, Martí Esteve i Martí Devesa. Amb la victòria del Front d'Esquerres a les eleccions generals espanyoles obtingué un escó al Congrés dels Diputats, i el 16 de febrer de 1936 retornà a la Conselleria d'Obres Públiques.
Fou elegit diputat del Parlament de la República el 10 de febrer de 1936.[1]
Surt a França en 1938 en una missió encarregada per Lluís Companys i ja no retornarà. Es va exiliar a Cuba i abandonà l'activitat política. Més tard va estar a Mèxic, l'Argentina i el Perú.
Els darrers anys de la seva vida els passà a Vilanova i la Geltrú.
Actualment aquest nom de referència l'ha adoptat un col·lectiu d'opinió i debat sociopolític de la ciutat de Vilanova i la Geltrú. Format per persones de l'entorn sobiranista d'esquerres i tradicionalment vinculats a ERC.
Referències
modifica- ↑ «Fitxa del Congreso» (en castellà). Congreso de los Diputados, 1936. [Consulta: 13 agost 2014].
Enllaços externs
modificaPere Mestres Arxivat 2015-02-26 a Wayback Machine. a memòriaesquerra.cat Arxivat 2015-03-11 a Wayback Machine.
| Precedit per: Joan Selves i Carner |
Conseller de Governació octubre-1933 – desembre-1933 |
Succeït per: Joan Selves i Carner |
| Precedit per: Martí Barrera i Maresma |
Conseller d'Obres Públiques i Sanitat (Obres Públiques) setembre-1934 – setembre-1936 |
Succeït per: Miquel Valdés i Valdés |
| Precedit per: Josep Dencàs i Puigdollers |
Conseller d'Obres Públiques i Sanitat (Sanitat) setembre-1934 – maig-1936 |
Succeït per: Manuel Corachan i Garcia |
- El seu fons personal es troba dipositat al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona. Consta de correspondència escrita i/o rebuda per Pere Mestres, documents personals i fotografies.