Eleccions al Parlament de Catalunya de 1932
Les eleccions al Parlament de Catalunya corresponents al període republicà es van celebrar el dia 20 de novembre de 1932 i foren les úniques d'aquell període històric.
Eleccions al Parlament de Catalunya de 1932 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
← cap valor 1980 → | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Data | 20 novembre 1932 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Tipus | eleccions al Parlament de Catalunya | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Càrrec a elegir | 85 diputat al Parlament de Catalunya ≈ primera legislatura de la Catalunya republicana. Durada del mandat: 5 anys | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Participació | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Resultat de la votació | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Investidura | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Reemplaça: | Persona elegida: | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Francesc Macià i Llussà | Francesc Macià i Llussà |
Procés electoral
modificaLes eleccions van ser convocades el 25 d'octubre pel govern provisional de la Generalitat de Catalunya, presidit per Francesc Macià.[1] Van ser convocats a votar tots els homes catalans majors de 25 anys.
L'objectiu de les eleccions era que els ciutadans triessin els 85 diputats representants dels catalans, que posteriorment escollirien al President de la Generalitat de Catalunya i el President del Parlament Català.
Es van definir cinc circumscripcions electorals, que aportarien un nombre determinat de diputats al Parlament en funció de la distribució geogràfica de la població: Barcelona ciutat (24 diputats), resta de Barcelona (19 diputats), Lleida (14), Girona (14) i Tarragona (14). El sistema electoral triat fou el mateix que regia per les Corts Espanyoles, conegut com a majoritari per districtes, amb reserva de minories, de tal manera que l'elector disposava d'un nombre múltiple de vots d'uns 3/4 dels diputats a elegir en la seva circumscripció. A la pràctica aquest sistema representava que la candidatura guanyadora s'enduia aquestes 3/4 parts dels escons (el que es coneixia com a "majories") i el segon partit la resta ("minories"). Els partits menors tenien molt poques possibilitats d'aconseguir representació. Al Parlament s'elegien 68 diputats de majoria i 17 de minoria.
Les eleccions van donar una aclaparadora victòria a la coalició republicano-socialista encapçalada per Esquerra Republicana de Catalunya i integrada a més per la Unió Socialista de Catalunya i per altres petits partits republicans. Liderada per Francesc Macià, va obtenir les majories a les 5 circumscripcions - 67 dels 85 escons de la càmera catalana - mentre que la coalició encapçalada per la Lliga Regionalista aconseguia 17 dels 18 reservats a la minoria i el Partit Catalanista Republicà aconseguia el restant. El Partit Republicà Radical - un 5% - la Dreta de Catalunya - un 3% - i el Bloc Obrer i Camperol - un 2% - no aconseguiren representació.
Història de la legislatura
modificaEl 6 de desembre de 1932 es constituí el Parlament de Catalunya amb 85 diputats. El dia 14 de desembre el Parlament elegí Francesc Macià com a 122è. President de la Generalitat, i a Lluís Companys, també d'ERC, com a President del Parlament de Catalunya.
El 20 de desembre de 1932, el President Macià presentava el primer Govern de la Generalitat estatutària.
L'última sessió del Parlament, a la seu del palau, fou l'1 d'octubre de 1938, el mateix mes que el general Franco decretà la suspensió del règim autonòmic, en derogar-ne l'Estatut de Núria. La Generalitat començà aleshores els anys de l'exili.
Després de 1932 i fins a l'any 1980, no hi va tornar a haver eleccions al Parlament de Catalunya a causa primer de l'esclat de la Guerra Civil espanyola el 1936, i de la posterior abolició de les institucions catalanes per la dictadura franquista, entre 1938 i 1976.
Resultats
modificaCandidatures | Vots 1932 | % Vot 1932 | Parl. 1932 | |
---|---|---|---|---|
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) | 269.550 | 52,6 | 56 | |
Lliga Regionalista (LR) | 137.990 | 27,0 | 16 | |
Unió Socialista de Catalunya (USC) | - | amb ERC | 5 | |
Partit Radical Autònom de les Comarques Tarragonines (PRAT) | - | amb ERC | 4 | |
Unió Catalanista (UC) | - | amb ERC | 1 | |
Partit Republicà Federal (PRF) | - | amb ERC | 1 | |
Partit Catalanista Republicà+Acció Catalana Republicana (PCR/ACR) | 39.280 | 7,7 | 1 | |
Unió Democràtica de Catalunya (UDC) | - | amb LR | 1 | |
P. Republicà Radical (PRR) | 25.795 | 5,0 | - | |
Dreta de Catalunya (Comunió Tradicionalista i monàrquics alfonsins) | 15.000 | 3,1 | - | |
Altres partits sense representació | 24.445 | 4,8 | - |
Diputats elegits per partits i circumscripcions
modificaLlista alfabètica dels diputats
modificaDiputats per ordre alfabètic de cognoms:[12]
- Raimon d'Abadal i Calderó
- Josep Andreu i Abelló
- Salvador Armendares i Torrent
- Gaspar Armengol i Taló
- Francesc Arnau i Cortina
- Joan Balart i Armengol
- Joan Bancells i Xiberta
- Martí Barrera i Maresma
- Nicolau Battestini i Galup
- Joaquim Bilbeny i Bosch
- Pere Blasi i Maranges
- Lluís Bru i Jardí
- Enric Canturri i Ramonet
- Tomàs Carreras i Artau
- Josep Maria Casabò i Torras
- Xavier Casademunt i Arimany
- Joan Casanelles i Ibars
- Joan Casanovas i Maristany
- Pere Cerezo i Hernáez
- Amadeu Colldeforns i Margalló
- Pere Comas i Calvet
- Joan Comorera i Soler
- Josep Companys i Jover
- Lluís Companys i Jover
- Pere Coromines i Montanya
- Miquel dels Sants Cunillera i Rius
- Laureà Dalmau i Pla
- Josep Dencàs i Puigdollers
- Antoni Dot i Arxer
- Lluís Duran i Ventosa
- Josep Maria Espanya i Sirat
- Josep Fàbrega i Pou
- Francesc Farreres i Duran
- Josep Folch i Folch
- Josep Fontbernat i Verdaguer
- Joan Fronjosà i Salomó
- Manuel Galés i Martínez
- Ventura Gassol i Rovira
- Carles Gerhard Ottenwälder
- Miquel Guinart i Castellà
- Gonçal Ibars Meseguer
- Josep Irla i Bosch
- Pere Lloret i Ordeix
- Joan Lluhí i Vallescà
- Francesc Macià i Llussà
- Jaume Magre i Ubach
- Antoni Martínez i Domingo
- Pere Mestres i Albet
- Pere Mias i Codina
- Antoni Miracle i Mercader
- Joan Mora i Adserà
- Ricard Palacín i Soldevila
- Carles Pi i Sunyer
- Joan Puig i Ferreter
- Francesc Ribas i Soberano
- Francesc Riera i Claramunt
- Pau Romeva i Ferrer
- Pere Màrtir Rossell i Vilar
- Martí Rouret i Callol
- Joan Rovira i Roure
- Antoni Rovira i Virgili
- Estanislau Ruiz i Ponsetí
- Jaume Sallés i Figueras
- Joan Sauret i Garcia
- Antoni Secanell Aparicio
- Joan Selves i Carner
- Jaume Serra i Húnter
- Manuel Serra i Moret
- Jaume Simó i Bofarull
- Romà Sol i Mestre
- Joan Baptista Soler i Bru
- Joan Soler i Pla
- Josep Maria Tallada i Paulí
- Josep Tarradellas i Joan
- Joan Tauler i Palomares
- Humbert Torres i Barberà
- Josep Maria Trias de Bes i Giró
- Joan Vallès i Pujals
- Ferran Valls i Taberner
- Joan Ventosa i Calvell
- Francesc Viadiu i Vendrell
- Miquel Vidal i Guardiola
- Antoni Xirau i Palau
Bibliografia
modifica- Llibre del cinquantenari: 1932-1982. Barcelona: Parlament de Catalunya, 1984. Pàgines 47-103
- La Vanguardia. Suplemento (6 de desembre de 1932)
- Morales, Mercè. El Parlament de Catalunya: República, Guerra Civil i exili. Barcelona: Base, 2012
- Relació de diputats 1932-1938 (Recuperem la memòria històrica: Els documents de l'Arxiu del Parlament 1932-1939)
Notes
modifica- ↑ Renuncià a l'acta ja que també havia estat escollit per Lleida i aquesta quedà vacant.
- ↑ Renuncià a l'acta ja que també havia estat escollit per Tarragona.
- ↑ Segons la GEC[10] i Vicenç Riera Llorca Els exiliats catalans a Mèxic fou diputat d'USC i no pas d'ERC.
- ↑ Tot i que ell sempre es considerà un diputat de la UC integrat a Esquerra, rebé la desautorització de la direcció d'UC perquè deixés de presentar la seva condició de membre destacat d'UC com a presentació electoral. Encara el 1933 la direcció d'UC hagué de reiterar que Solé no representava com a diputat aquesta organització.
Referències
modifica- ↑ «DOGC de convocatòria d'eleccions.». Arxivat de l'original el 2017-01-18. [Consulta: 18 gener 2017].
- ↑ «Amadeu Colldeforns i Margalló». Arxivat de l'original el 2015-10-29. [Consulta: 23 març 2008].
- ↑ Letònia i Colldeforns[Enllaç no actiu]
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Biografies de polítics manresans al web de l'ajuntament de Manresa
- ↑ «La biblioteca de Torroella portarà el nom de Pere Blasi». Arxivat de l'original el 2011-11-16. [Consulta: 20 març 2008].
- ↑ Un libro analiza la ejecución del único diputado catalán que no se exilió en 1939(castellà) #El País 14/04/2001
- ↑ Josep Fàbrega i Pou
- ↑ La memòria recuperada de Francesc Viadiu i Vendrell[Enllaç no actiu]
- ↑ Móra d'Ebre dedicarà dos carrers a polítics republicans[Enllaç no actiu] a ebredigital.com
- ↑ «Eleccions al Parlament de Catalunya de 1932». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Grau Verge, Ferran. «Personatges d'Ulldecona» (en castellà). Ajuntament d'Ulldecona. [Consulta: 16 setembre 2011].[Enllaç no actiu]
- ↑ Parlament de Catalunya - Resum de deliberacions des de la constitució fins al dia 5 d'octubre de 1934, 1936, p. 15.