Obre el menú principal

Pere de Puigmarí i Funés, OSB (Arles, Rosselló, ? - Bellpuig, Urgell, 25 de desembre del 1634)[1] va ser un religiós i monjo benedictí català que fou bisbe de Solsona entre 1630 i 1634.

Infotaula de personaExcel·lentíssim i reverendíssim
Pere de Puigmarí i Funés, O.S.B.
Biografia
Naixement segle XVI
Arles, Rosselló
Mort 25 de desembre del 1634
Bellpuig, Urgell
Lloc d'enterrament Catedral de Solsona 
  Bisbe de Solsona
15 de març del 1631 – 25 de desembre del 1634
Dades personals
Religió Catolicisme
Formació professional Dret
Modifica les dades a Wikidata

Era jurista, doctor en Dret.[2] Fou monjo benedictí de la congregació claustral tarraconense,[3][4] de la qual va ser abat dels monestirs d'Amer (1605-10), de Roses (1610-15), de Breda (1615-19) i de Cuixà (1619-27).[1][2] També va tenir càrrecs a nivell polític: membre del Consell del rei,[1] el 1621 va ser nomenat canceller reial del Principat de Catalunya i dels comtats de Rosselló i Cerdanya,[5][2] tot i que no va ser la primera opció del virrei, el duc d'Alcalà.[6] La seva carrera va ascendir en ser escollit bisbe de Solsona, diòcesi de la qual va prendre possessió el 15 de març del 1631, i entrà solemnement a la ciutat el 20 de juliol del mateix any.[1]

Abans de sortir de Barcelona en direcció a Solsona, va enviar al clergat que tenia al seu càrrec i a la població solsonina dues pastorals impreses, i més tard va publicar-ne d'altres, juntament amb alguns edictes,[7] que es conserven a la col·lecció episcopal de Barcelona.[4] Durant el seu pontificat va celebrar dos sínodes diocesans i, a més, va dur a terme dues visites pastorals pel seu territori, però la segona no la va arribar a completar perquè va morir mentre la feia el Nadal de 1634 a Bellpuig.[1] Molt respectat i estimat per tothom, Puigmarí fou tingut com a sant;[1] el seu cadàver va ser traslladat a Solsona i va ser sebollit al presbiteri de la catedral.[7]

BibliografiaModifica

ReferènciesModifica