Pere Virgili i Bellver
Pere Virgili i Bellver (Vilallonga del Camp, Tarragonès, 1699 - Barcelona, 1776) fou un cirurgià militar als hospitals de Tarragona, València i Cadis, on fundà el Col·legi de Cirurgia. Formà part del moviment cultural i científic del segle xviii anomenat Il·lustració.
,_marqu%C3%A9s_de_la_Salud.jpg) Pere Virgili | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1699  Vilallonga del Camp (Tarragonès) |
| Mort | 1776 (76/77 anys) Barcelona |
| Sepultura | Convent de Santa Madrona (Barcelona): tomba desapareguda |
| Director Reial Col·legi de Cirurgia de Barcelona | |
| | |
| Activitat | |
| Camp de treball | Military medicine (en)  i medicina militar |
| Ocupació | cirurgià, metge, militar, metge militar |
| Ocupador | Reial Col·legi de Cirurgia de Barcelona Reial Col·legi de Cirurgia de l'Armada de Cadis |
| Carrera militar | |
| Rang militar | cirurgià major |
Pere Virgili fou fill de pagesos. Després d'haver-se format a Tarragona com a barber-sagnador, amb 16 anys marxà a França, a peu i sense recursos, per a estudiar a Montpellier i París. Deixeble d'André Levret, aconseguí establir contacte científic amb les principals escoles d'obstetrícia i ginecologia d'Europa. De tornada a Catalunya exercí com a cirurgià militar a diversos hospitals (Tarragona i València), primer, per posteriorment traslladar-se a Cadis.[1]
Primer com a Cirurgià Major de l'Exèrcit i després en els seus viatges a Amèrica com a Cirurgià Primer de l'Armada va comprovar les mancances i les dificultats que tenien els professionals de la cirurgia per guarir els soldats que patien qualsevol malaltia o que havien sigut ferits a les batalles. Una situació produïda per la manca de mitjans mèdics però, sobretot, per la ignorància dels que exercien la professió de cirurgià, sense tenir uns coneixements mínims d'anatomia.
Per aquest motiu el 1748, Pere Virgili s'adreçà al rei Ferran VI, a través del Marquès de l'Ensenada, el seu protector, per aconseguir l'autorització per fundar un col·legi a Cadis on formar nous cirurgians per a l'Armada. Fou el primer centre de l'Estat on s'ensenyava l'art d'operar. El 1768 l'èxit assolit en la formació de nous professionals a Cadis va facilitar que es constituís el col·legi de Barcelona. Fou l'inici d'una nova etapa per la medicina, protagonitzada pels nous cirurgians sorgits d'aquests centres com Antoni Gimbernat i Arbós, Lleonard Galli, Josep Queraltó, Marià Ribes, Francesc Canivell i de Vila… Aquests professionals deuen la seva formació, en gran manera, al guiatge de Pere Virgili.
Pere Virgili no només fou l'innovador dels estudis anatòmics a l'Estat, sinó que també destacà per la seva habilitat com a cirurgià, tal com ho demostren els seus treballs en el camp de la medecina renal i el fet de realitzar la primera traqueotomia amb èxit. La seva fama li va valer perquè el rei Ferran VI el nomenés Cirurgià de Cambra, càrrec que ostentà fins a l'arribada al tron de Carles III. Pere Virgili va morir a la seva casa del carrer de la Portaferrissa el dia 8 de setembre de 1776 i va ser enterrat al desaparegut convent de caputxins de Santa Madrona de Barcelona.
L'hospital militar de Barcelona ha passat a anomenar-se Parc Sanitari Pere Virgili, en honor seu, una vegada ha deixat de donar servei militar per donar servei civil.
A la seva vila natal, Vilallonga del Camp, hom pot concertar visites pel Museu-Arxiu Doctor Pere Virgili, on hi ha exposades fotografies, gravats, estris i retrats vinculats a Pere Virgili i a la cirurgia espanyola del segle xviii.
Al Museu d'Història de Barcelona es conserva un bust de Pere Virgili portant els plànols del col·legi de cirurgia, atribuït a Ramon Amadeu. El seu retrat, obra de Francesc Galofré i Oller, figura així mateix a la Galeria de Catalans Il·lustres des de 1892.[2]
ReferènciesModifica
- ↑ Carrera i Macià, 1998, p. 30.
- ↑ Agustí Duran i Sanpere: La galeria de catalans il·lustres, dins Barcelona i la seva història. L'art i la cultura. Barcelona: Curial, 1975 p. 458-461
BibliografiaModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pere Virgili i Bellver |
Carrera i Macià, Josep M. «EL SEGLE DE LES LLUMS A CATALUNYA. Una ciència vençuda». Història de l'obstetrícia i la ginecologia catalana. Societat Catalana d'Obstetrícia i Ginecologia, 1998, pàg. 30 [Consulta: 23 agost 2012].