Perea (en llatí Peraea, en grec antic Περαία) és el nom donat pels israelites a la regió a l'est del Jordà entre el llac Tiberíades i la mar Morta.

Infotaula de geografia físicaPerea
TipusRegió històrica i tetrarquia Modifica el valor a Wikidata
Perea i el seu entorn en el segle I

Les ciutats principals van ser Amathus i Betharamphtha. Els límits eren entre la ciutat de Pel·la al nord, la de Filadèlfia a l'est, Moab al sud, i el Jordà a l'oest.[1]

Els cananeus la van dominar fins al segle xiv aC quan va passar a Ammon. Al segle xiii aC va passar al rei cananeu Sihon d'Hesbon però al segle següent se'n van apoderar els israelites. Va pertànyer a Israel fins a la meitat del segle ix aC quan els ammonites la van tornar a ocupar.

Els macabeus la van recuperar cap a l'any 160 aC. El 63 aC va passar a Roma. El 4 aC un esclau d'Herodes el Gran, Simó, es va apoderar de la regió i va reclamar el títol reial del seu senyor difunt; però els romans van dominar la revolta. Herodes Antipas, tetrarca de Galilea la va posseir fins al 39, i tot seguit va passar a Herodes I Agripa de Batanea, que va reunir Batanea i Galilea fins al 44. Després va tornar a ser possessió directa romana.[2]

ReferènciesModifica

  1. Smith, William (ed.). «Peraea». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 16 juliol 2022].
  2. Smith, William (ed.). «Palaestina». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 16 juliol 2022].

Vegeu tambéModifica