Perge (en grec antic Πέργη) era una important ciutat de Pamfília, a uns 10 km de la costa i a 5 km a l'oest del riu Kestros (avui Aksu). Sota els hitites, es deia Parha i el riu es deia Kastaraya. En l'actualitat, se situa a 15 km a l'est de la ciutat d'Antalya, a Turquia.

Infotaula de geografia físicaPerge
Perge city overview.jpg
Modifica el valor a Wikidata
TipusCiutat, jaciment arqueològic, ciutat antiga i polis Modifica el valor a Wikidata
Ubicació
Entitat territorial administrativaAksu, Antalya (Turquia) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
 36° 57′ 37″ N, 30° 51′ 13″ E / 36.96035°N,30.85369°E / 36.96035; 30.85369Coord.: 36° 57′ 37″ N, 30° 51′ 13″ E / 36.96035°N,30.85369°E / 36.96035; 30.85369
Dades i xifres
Candidat a Patrimoni de la Humanitat
Data2009
Identificador5411
Activitat
Creació1000 aC Modifica el valor a Wikidata
Àgora

Les primeres notícies històriques la situen dins les regions conquerides pel Regne de Tarhuntasa, creat per Hattusilis III per al seu nebot Kurunta.[1] Tant Cal·límac de Cirene[2] com Estrabó[3] diuen que era molt coneguda per l'especial adoració a la deessa Àrtemis, que tenia un temple dalt d'un turó vora la ciutat, on es celebraven unes festes anuals.

Escílax de Carianda la menciona, i diu que antigament era a tocar de la costa.[4] Estrabó explica que els aqueus la van fundar després de la Guerra de Troia,[5] per colonitzadors que acompanyaven Mopsos i Amfíloc.[6] La presència d'aqueus hi ha estat confirmada per l'arqueologia. Es desconeix la seva sort posterior, ja que no en queda constància escrita, i no se sap si era part de Frígia o de Lídia, però sí que va formar part de Pèrsia. L'any 333 aC, la ciutat, que encara no tenia muralles, es va rendir a Alexandre el Gran quan aquest havia conquerit Faselis, i Flavi Arrià descriu una carretera llarga i difícil entre les dues ciutats.[7] Després pa passar a mans d'Antígon i la va ocupar l'Imperi Selèucida. El 188 aC, el tractat d'Apamea la va cedir a Roma, però la ciutat no ho va acceptar i una guarnició selèucida va romandre allí fins a l'any 186 aC, en què va passar a Pèrgam per decisió dels romans. El 133 aC, es va declarar independent. El 79 aC, ja estava sota domini de Roma.

L'any 46, va anar a predicar a la ciutat Pau de Tars, i durant l'Imperi era una ciutat important i un centre cristià, especialment a partir de Constantí el gran. Els segles V i VI hi va haver freqüents aldarulls i els ciutadans van romandre darrere de les muralles. Al segle vii, els musulmans la van atacar diverses vegades i part de la població se'n va anar a Adalia, i finalment es va despoblar.[8]

Ciutadans famosos de Perge són el metge Asclepíades, el sofista Varus, i el matemàtic Apol·loni.[9]

Va ser excavada a partir del 1946.

ReferènciesModifica

  1. Beckman, Gary. Hittite diplomatic texts. Atlanta: Scholars Press, 1995, p. 18C. ISBN 9780788501548. 
  2. Cal·límac. Himne a Diana, 187
  3. Estrabó. Geografia, XIV, 167
  4. Periple de Pseudo-Escílax, 39
  5. Estrabó. Geografia, XIX, 4,3
  6. Heròdot. Històries, VII, 91
  7. Flavi Arrià. Anàbasi d'Alexandre el gran, I, 26
  8. «Perge».
  9. Smith, William (ed.). «Perge». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 3 abril 2021].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Perge