Fauna petita amb closca
El terme petita fauna dura (o petits fòssils de closca durs) s'aplica a un gran nombre de fòssils mineralitzats, en general de petites dimensions (pocs mil·límetres), distribuïts en el temps de les darreres fases de l'Ediacarià a la fi del Cambrià (548 a 500 milions d'anys enrere). La petita fauna dura (abreujada com SSF, de l'anglès "small shelly fauna" o "small shelly fossils") està molt diversificada i no hi ha una definició formal per indicar aquests tipus de fòssils.[1]
Alguns d'aquests fòssils semblen representar tota la part esquelètica dels petits organismes com és el cas del misteriós Cloudina o alguns mol·luscs similars als llimacs. Am tot, la gran majoria dels fòssils són fragments o restes desarticulades d'organismes més grans, entre ells esponges, smol·luscs, braquiòpodes, equinoderms i animals similars als onicòfors (abans considerats artròpodes).[1]
Els SSF són una prova molt important de l'evolució dels principals grups d'invertebrats marins en l'anomenada explosió del Cambrià.[2]
Distribució geogràficaModifica
Faunes riques de SSF s'han trobat a la Xina, Mongòlia, Rússia, Kazakhstan, Austràlia i Antàrtida. Lleugerament menys diversificades són les faunes de l'Índia, Pakistan, Iran, Europa i Amèrica del Nord.[1]
ReferènciesModifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Bengtson, 2004, p. 67-78.
- ↑ Porter, 2004, p. 574-590.
BibliografiaModifica
- Bengtson, S. «Neoproterozoic- Cambrian Biological Revolutions». Paleontological Society Papers.. Early skeletal fossils, in Lipps, J.H., and Waggoner, B.M., 2004.
- Porter, S.M. «Halkieriids in Middle Cambrian Phosphatic Limestones from Australia». Journal of Paleontology. Volum 78 doi=10.1666/0022-3360(2004)078<0574:HIMCPL>2.0.CO;2, 2004. ISSN: 0022-3360.