Phlaocyon
Phlaocyon és un gènere extint de mamífer carnívor de la família dels cànids que visqué a Nord-amèrica des de l'Oligocè inferior fins al Miocè inferior, fa entre 18,5 i 33,3 milions d'anys. Se n'han trobat restes a Califòrnia, Colorado, Dakota del Sud, Florida, Nebraska, Oregon, Texas i Wyoming (Estats Units).[1] Les espècies més petites d'aquest grup eren de la mida de la guineu menuda, mentre que les més grosses eren de la mida d'un coiot gros. La majoria eren omnívores, però n'hi ha dues que eren hipercarnívores.[2] El nom genèric Phlaocyon significa ‘gos moledor’.[3]
  | |
| Període | |
|---|---|
| Estat de conservació | |
 Fòssil | |
| Taxonomia | |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Carnivora |
| Família | Canidae |
| Subfamília | Borophaginae |
| Gènere | Phlaocyon Matthew, 1899 |
| Espècies | |
| |
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 Entrada «Phlaocyon» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 11 juny 2024].
- ↑ Wang i Tedford, 2008, p. 40.
- ↑ Palmer, 1904, p. 532.
Bibliografia
modifica| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Phlaocyon |
- Palmer, T. S. Index Generum Mammalium: A List of the Genera and Families of Mammals (en anglès). Departament d'Agricultura dels Estats Units, 1904.
- Wang, X.; Tedford, R. H. Dogs: Their Fossil Relatives and Evolutionary History (en anglès). Columbia University Press, 2008. ISBN 978-0-231-13529-0.