Obre el menú principal

Pierre Michel Audiard

L'autor de diàlegs més gran del cinema francès

Pierre Michel Audiard (París, França, 15 de maig de 1920 – Dourdan, França, 27 de juliol de 1985) va ser un guionista i director cinematogràfic francès. Inspirat en la broma dels parisencs, els diàlegs de Michel Audiard són un dels millors testimoniatges de la irreverència pròpia de la dècada de 1960.

Infotaula de personaPierre Michel Audiard
Biografia
Naixement 15 de maig de 1920
París (França)
Mort 27 de juliol de 1985(1985-07-27) (als 65 anys)
Dourdan (França)
Causa de mort Càncer
Lloc d'enterrament Cimetière de Montrouge Tradueix
Nacionalitat França
Activitat
Ocupació Periodista, director de cinema, guionista, dialogue writer Tradueix, escriptor i actor de cinema
Família
Cònjuge Marie-Christine Guibert (1947-1985)
Fills Jacques Audiard
Premis
Premis César
Millor guió - Original o adaptació
1982 - Garde à vue

Lloc web Lloc web
IMDB: nm0002192 Allocine: 31194 Rottentomatoes: celebrity/michel_audiard Allmovie: p80172 Metacritic: person/michel-audiard
Discogs: 1362452
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Nascut a París, França,[1] va ser el pare del director cinematogràfic francès Jacques Audiard.

Apassionat des de molt jove per la literatura i el cinema, es va forjar una sòlida cultura llegint a Rimbaud, Proust i Céline, i descobrint els diàlegs de Henri Jeanson i de Jacques Prévert. Igualment enamorat de la bicicleta, entrenant va conèixer a André Pousse, que el va introduir en l'ofici d'actor.

El 3 de maig de 1947 es va casar amb Marie-Christine Guibert, amb la qual va tenir dos fills: François (1949 - 1975) i Jacques (1952).

Passada la Segona Guerra Mundial es va guanyar la vida com a repartidor de periòdics, la qual cosa li va permetre apropar-se al periodisme. Va entrar en l' Étoile du soir, periòdic en el qual va iniciar una sèrie d'articles sobre Àsia, que escrivia en els taulells de petits restaurants parisencs. En descobrir-se la impostura va ser ràpidament acomiadat, fent-se llavors crític de Cinévie. En 1949 el director André Hunebelle li va encarregar escriure la història d'un film policíac, Mission à Tanger, al que van seguir altres pel·lícules, entre elles adaptacions al cinema de novel·les (Le Passe-muraille, Les Trois Mousquetaires). La seva fama es va estendre i, el 1955, va conèixer a Jean Gabin, que li va proposar escriure el guió de Gas-oil. Així va començar una col·laboració de set anys i 17 films, amb grans èxits com Les Grands Familles, Les Vieux de la vieille, Le Baron de l'écluse, Un singe en hiver, Babette s'en va-t-en guerre i Un taxi pour Tobrouk.

Michel Audiard era en aquest moment un guionista popular, guanyant-se la ira dels joves cineastes de la Nouvelle vague, ja que simbolitzava per a ells el «cinema de papà». El 1963, després d'haver discutit amb Jean Gabin, va escriure per a Jean-Paul Belmondo (Cent mille dollars au soleil de Henri Verneuil) i per a altres actors de talent, com va ser el cas de Lino Ventura, Francis Blanche, Bernard Blier, Jean Lefebvre, (Les Tontons flingueurs i Les Barbouzes). No obstant això, les diferències amb Jean Gabin no van durar molt i es van retrobar el 1967 per rodar Le Pacha, col·laborant ocasionalment més endavant (Sous le signe du taureau de Gilles Grangier o Le drapeau noir flotte sud la marmite).

El 1966, va començar la seva carrera com a director i va realitzar pel·lícules els títols de les quals es troben entre els més llargs del cinema francès: Double elle boit pas, double elle fume pas, double elle drague pas, mais... double elle cause !, Faut pas prendre les enfants du bon Dieu pour des canards sauvages. Però després d'un documental i vuit pel·lícules de discret èxit, va decidir tornar a la seva veritable vocació.

El 19 de gener de 1975, mentre treballava amb el director Philippe de Broca en el guió de L'Incorrigible, va rebre un dur cop en conèixer que el seu fill François havia mort a causa d'un accident de trànsit. Des de llavors Audiard va conservar una profunda tristesa, que es va reflectir en una tonalitat més ombrívola en els seus guions (Garde à vue i Mortelle randonnée), encara que també va col·laborar en grans èxits populars com Le Grand Escogriffe, Tendre Poulet, Le Guignolo, Le Professionnel o Canicule.

El 1978 va publicar una novel·la, parcialment autobiogràfica, La nuit, le jour et toutes les autres nuits, per la qual va rebre el Premi des Quatre jurys. En 1982 va aconseguir el reconeixement del món cinematogràfic en rebre el César al millor guió original o adaptació per la seva pel·lícula de 1982 Garde à vue.

Michel Audiard va morir en 1985 a la seva casa a Dourdan, França, a causa d'un càncer. Tenia 65 anys d'edat. Va ser enterrat en el Cementiri de Montrouge.

FilmografiaModifica

Any Títol Direcció Funció
1949 Mission à Tanger André Hunebelle Guió, adaptació, diàlegs
On n'aime qu'une fois Jean Stelli Guió adaptat
1950 Brune ou blonde Jacques Garcia Guió, diàlegs
Curtmetratge
Méfiez-vous des blondes André Hunebelle Guió, adaptació, diàlegs
1951 Vedettes sans maquillage Jacques Guillon Guió
Curtmetratge
Une histoire d'amour Guy Lefranc Guió, adaptació, diàlegs
Garou-Garou, le passe-muraille Jean Boyer Adaptació, diàlegs
Caroline chérie Richard Pottier No surt als crèdits
Ma femme est formidable André Hunebelle No surt als crèdits
Massacre en dentelles André Hunebelle Guió, adaptació, diàlegs
L'Homme de ma vie Guy Lefranc Adaptació
Bim le petit âne Albert Lamorisse
1952 Adorables Créatures Christian-Jaque No surt als crèdits
Pour vous, mesdames Jacques Garcia Diàlegs
Elle et moi Guy Lefranc Adaptació, diàlegs
Le Feu quelque part Pierre Foucaud Guió
Curtmetratge
Le Duel à travers les âges Pierre Foucaud Guió
Curtmetratge
1953 Les Dents longues Daniel Gélin Adaptació, diàlegs
Quai des blondes Paul Cadéac Guió
Les Trois Mousquetaires André Hunebelle Guió, diàlegs
L'Ennemi public numéro un Henri Verneuil Adaptació, diàlegs
1954 Destinées Christian-Jaque
Jean Delannoy
Marcello Pagliero
No surt als crèdits
Sang et lumières Georges Rouquier Diàlegs
Les Gaietés de l'escadron Paolo Moffa Guió, diàlegs
Poisson d'avril Gilles Grangier Adaptació, diàlegs
1955 Série noire Pierre Foucaud Diàlegs
Gas-oil Gilles Grangier Adaptació, diàlegs
1956 Jusqu'au dernier Pierre Billon Diàlegs
Le Sang à la tête Gilles Grangier Adaptació, diàlegs
Mannequins de Paris André Hunebelle Adaptació, diàlegs
Courte tête Norbert Carbonnaux Diàlegs
1957 Le rouge est mis Gilles Grangier Guió
Mort en fraude Marcel Camus Guió, diàlegs
Trois Jours à vivre Gilles Grangier Guió, diàlegs
Retour de manivelle Denys de La Patellière Diàlegs
Maigret tend un piège Jean Delannoy Guió, diàlegs
Jusqu'au dernier Pierre Billon Diàlegs
1958 Les Misérables Jean-Paul Le Chanois Guió, diàlegs
Le Désordre et la Nuit Gilles Grangier Adaptació, diàlegs
Les Grandes Familles Denys de la Patellière Guió, diàlegs
Marchands de rien Daniel Lecomte Guió
Curtmetratge
1959 Le fauve est lâché Maurice Labro No surt als crèdits
Archimède le clochard Gilles Grangier Adaptació, diàlegs
Pourquoi viens-tu si tard ? Henri Decoin Diàlegs
Maigret et l'affaire Saint-Fiacre Jean Delannoy Diàlegs
125, rue Montmartre Gilles Grangier Diàlegs
Rue des prairies Denys de la Patellière Guió, diàlegs
Babette s'en va-t-en guerre Christian-Jaque Diàlegs
Les Yeux de l'amour Denys de la Patellière Diàlegs
Vel d'Hiv' Guy Blanc Guió
Curtmetratge
La Bête à l'affût Pierre Chenal Guió
Péché de jeunesse Louis Duchesne Guió
1960 Le Baron de l'écluse Jean Delannoy Diàlegs
La Française et l'Amour
sketch L'Adultère
Henri Verneuil Diàlegs
Les Vieux de la vieille Gilles Grangier Adaptació, diàlegs
Spécial Noël: Jean Gabin (TV) Frédéric Rossif Guió
Un taxi pour Tobrouk Denys de la Patellière Diàlegs
1961 Les lions sont lâchés Henri Verneuil Diàlegs
Le Président Henri Verneuil Adaptació, diàlegs
Les Amours célèbres
sketch Les Comédiennes
Michel Boisrond Diàlegs
Le cave se rebiffe Gilles Grangier Adaptació, diàlegs
Le Bateau d'Émile Denys de la Patellière Adaptació, diàlegs
1962 Un singe en hiver Henri Verneuil Diàlegs
Le Gentleman d'Epsom Gilles Grangier Adaptació, diàlegs
El diable i els Deu Manaments
esquetx Tu ne déroberas point
Julien Duvivier Diàlegs
Le Voyage à Biarritz Gilles Grangier Guió
1963 Mélodie en sous-sol Henri Verneuil Guió, diàlegs
Carambolages Marcel Bluwal Diàlegs
Les Tontons flingueurs Georges Lautner Diàlegs
Teuf-teuf (TV) Georges Folgoas Guió
Des pissenlits par la racine Georges Lautner Diàlegs
Cent mille dollars au soleil Henri Verneuil Diàlegs
1964 Les Barbouzes Georges Lautner Guió, diàlegs
Une foule enfin réunie Monique Chapelle Guió
Curtmetratge
Un drôle de caïd o Une souris chez les hommes Jacques Poitrenaud Adaptació, diàlegs
Par un beau matin d'été Jacques Deray Diàlegs
La Chasse à l'homme Edouard Molinaro Guió
1965 La Métamorphose des cloportes Pierre Granier-Deferre Guió, diàlegs
Quand passent les faisans Edouard Molinaro Diàlegs
Les Bons Vivants Gilles Grangier & Georges Lautner Guió, adaptació, diàlegs
L'Arme à gauche Claude Sautet No surt als crèdits
1966 Sale temps pour les mouches Guy Lefranc Guió, diàlegs
Ne nous fâchons pas Georges Lautner Guió, diàlegs
Tendre voyou Jean Becker Diàlegs
1967 La Grande Sauterelle Georges Lautner Guió, diàlegs
Un idiot à Paris Serge Korber Guió
Toutes folles de lui Norbert Carbonnaux Diàlegs
Johnny Banco Yves Allégret Diàlegs
Fleur d'oseille Georges Lautner Guió
Max le débonnaire Gilles Grangier, Yves Allégret y Jacques Deray Guió
Sèrie de televisió
1968 La Petite Vertu Serge Korber Guió, diàlegs
Le Pacha Georges Lautner Guió, diàlegs
1969 Sous le signe du taureau Gilles Grangier Adaptació, diàlegs
1973 Baxter ! Lionel Jeffries Guió
1974 OK patron Claude Vital No surt als crèdits
1975 L'Incorrigible Philippe de Broca Guió, diàlegs
1976 Le Grand Escogriffe Claude Pinoteau Diàlegs
Le Corps de mon ennemi Henri Verneuil Guió, diàlegs
1977 Mort d'un pourri Georges Lautner Guió, diàlegs
Nominació − César al millor guió original o adaptació
L'Animal Claude Zidi Guió, diàlegs
1978 Le Cavaleur Philippe de Broca Guió, diàlegs
Tendre poulet Philippe de Broca Guió, diàlegs
1979 Flic ou voyou Georges Lautner Guió, diàlegs
Les Égouts du paradis José Giovanni Diàlegs
La Fabuleuse histoire de Roland-Garros Charles Gérard Guió
Le Guignolo Georges Lautner Diàlegs
On a volé la cuisse de Jupiter Philippe de Broca Guió, diàlegs
1980 Le Coucou Francesco Massaro Diàlegs
L'Entourloupe Gérard Pirès Guió, diàlegs
Pile ou face Robert Enrico Guió, diàlegs
1981 Le Professionnel Georges Lautner Diàlegs
Garde à vue Claude Miller Diàlegs
César al millor guió original o adaptació
Est-ce bien raisonnable ? Georges Lautner Diàlegs
1982 Espia, desperta't Yves Boisset Guió, diàlegs
1983 Mortelle randonnée Claude Miller Adaptació, diàlegs
Le Marginal Jacques Deray Diàlegs
1984 Canicule Yves Boisset Guió, diàlegs
Les Morfalous Henri Verneuil Guió, diàlegs
1985 On ne meurt que deux fois Jacques Deray Adaptació, diàlegs
Nominació − César al millor guió original o adaptació
Casa de boges 3 (La cage aux folles 3, elles se marient) Georges Lautner Guió

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica