Pilar de Valderrama

Pilar de Valderrama Alday (Madrid, 27 de setembre de 1889 - Madrid, 15 d'octubre de 1979) va ser una poetessa i dramaturga espanyola enquadrada en el postmodernisme, coneguda com a Guiomar per la seva relació amb Antonio Machado entre 1928 i 1936.

Pilar de Valderrama

Biografia
Naixement	(es) Pilar de Valderrama Alday 27 de septiembre de 1889 Madrid (España)
Mort	15 de octubre de 1979 Madrid (España)
Activitat
Ocupació	poetessa, escriptora
Moviment	Postmodernismo (it)
Obra
Obres destacables Epístola
Família
Parella	Antonio Machado Ruiz (1928–1939)

És autora de cinc llibres de poesia i tres obres teatrals que no es van arribar a estrenar, i també d'una autobiografia publicada pòstumament.

Biografia

Pilar Valderrama, pertanyent a l'alta burgesia madrilenya, es va casar als dinou anys d'edat amb Rafael Martínez Romarate, enginyer que després de la guerra va dirigir la luminotècnia del teatre María Guerrero de Madrid, i amb el qual va tenir tres fills.

Des de molt jove va dedicar gran part de la seva activitat a alternar en ambients culturals. Va ser membre del Lyceum Club Femení, associació fundada el 1926, que servia com a lloc de trobada de dones intel·lectuals i artistes. Va formar tertúlia amb Concha Espina, María de Maeztu, Zenobia Camprubi i altres intel·lectuals o artistes com Mabel Rick, i va reunir a casa seva casa altres figures del moment, Cansinos Assens, Luis Araujo-Costa, Huberto Pérez de la Ossa, Luís Ruiz Contreras o l'escultor Victorio Macho, casat amb Mª Soledad Martínez Romarate, una germana del seu marit.

Va posar en marxa a casa seva, al carrer del Pintor Rosales, el “Teatre Íntim Fantasio”, teatre de cambra, on es van dur a terme representacions d'Aristòfanes i Jacinto Benavente entre altres autors, i el seu quadre poètic El somni de les tres princeses, destacant la seva escenografia i la il·luminació.

En 1930 va ser nomenada membre corresponent de la Reial Acadèmia Hispanoamericana de Cadis.

Placa a la casa on visqué Pilar de Valderrama

La seva figura va adquirir més notorietat a partir de 1981, amb la publicació pòstuma del seu llibre de memòries Sí, soy Guiomar, Memorias de mi vida, que va confirmar públicament que ella era la Guiomar de les poesies d'Antonio Machado, com ja s'intuïa en cercles literaris des de 1964. En la seva selecció de records i evocacions llegim en les cartes del poeta (cartes 9, 13, 32) com aquest va incloure uns versos de Pilar de Valderrama en el llibret de La Lola se va a los puertos, obra teatral escrita en col·laboració amb el seu germà Manuel.

Relació amb Antonio Machado

Iniciada probablement el 1928, la secreta relació entre Pilar de Valderrama i Antonio Machado no es va revelar fins al 1950. En aquest any, onze després de la mort de Machado, un llibre de Concha Espina va venir a descobrir l'idil·li aportant còpies fotogràfiques de les cartes del poeta però amagant el nom de l'estimada que hi havia darrere el de Guiomar. La seva identitat va quedar oculta fins al 1981, amb la publicació de les memòries deliberadament pòstumes de Pilar de Valderrama, acompanyades de les 36 úniques cartes que ella conservava de les més de 240 que li va escriure Machado. Amb la falta absoluta de testimonis, aquestes memòries, les cartes i els mateixos versos de Machado a Guiomar són les úniques fonts directes de la seva relació.

Segons que relatà ella en el seu llibre al març de 1928, tenint ella trenta-vuit anys, el seu espòs li havia confessat la seva infidelitat amb una jove que s'acabava de suïcidar. El natural despit i la confusió la van portar a buscar descans i solitud a Segòvia, on el poeta era professor de francès a l'institut. Però no va ser en aquesta ocasió quan va conèixer Machado, sinó durant un segon viatge a aquesta ciutat al juny d'aquell mateix any. Llavors li va enviar una carta de presentació de part de María Calvo, germana de l'actor Ricardo Calvo, amic de Machado, i ell es va presentar a saludar-la al seu hotel. Pilar de Valderrama el va convidar a sopar l'endemà a l'hotel i el poeta, que estava a punt de fer cinquanta-tres anys, segons sembla, se'n va enamorar des del primer instant. Encara que Valderrama li va advertir que, per la seva condició de casada, només podria oferir-li una amistat, aquesta aproximació va representar un gran estímul personal i literari per a tots dos.

Pilar de Valderrama c. 1924

La seva relació, la castedat de la qual afirma Pilar i certifiquen les queixes de Machado en moltes de les seves cartes, al llarg dels gairebé vuit anys que va durar, quedava limitada a cites setmanals a Segòvia o a Madrid (primer als jardins de la Moncloa i després en un apartat cafè prop de Cuatro Caminos al qual anomenaven “el nostre racó” o el “racó conventual”); complementant-se amb un correu secret, a raó d'una o dues cartes per setmana. En totes les seves cartes Machado es presenta com “el teu poeta” i la invoca a ella com la seva “deessa”. Quan no poden veure's, acorden mantenir a hora fixa una cita imaginària anomenant aquest moment de mútua comunió espiritual “el tercer món”, al qual al·ludeix Machado repetidament en les seves cartes, i que dóna títol a una obra teatral de Pilar de Valderrama.

El 1935, Pilar de Valderrama va posar com a pretext la inseguretat dels carrers a Madrid per a cancel·lar les seves secretes cites setmanals en el cafè de Cuatro Caminos i, a partir de llavors, només es van comunicar per carta; relació epistolar que es va tancar definitivament al març de 1936, quan el marit d'ella va creure prudent exiliar-se amb tota la seva família a Estoril, des d'on la censura de fronteres llavors existent els va impedir continuar la seva secreta correspondència (sempre segons Pilar de Valderrama).

Machado va continuar escrivint versos a Guiomar. Entre els quals sobresurt el sonet inclòs —i en certa manera camuflat— en les seves poesies de guerra; sonet escrit a València i, en opinió dels més romàntics, última de les seves secretes cartes a Pilar, a qui Machado suposava encara refugiada a Estoril.

De mar a mar, entre los dos la guerra

más honda que la mar. En mi parterre,

miro a la mar que el horizonte cierra.

Tú asomada, Guiomar, a un finisterre,

miras hacia otra mar, la mar de España

que Camoens cantara, tenebrosa.

Acaso a ti mi ausencia te acompaña.

A mí me duele tu recuerdo, diosa.

La guerra dio al amor el tajo fuerte.

Y es la total angustia de la muerte,

con la sombra infecunda de la llama

y la soñada miel de amor tardío,

y la flor imposible de la rama

que ha sentido del hacha el corte frío.

Machado mai no va revelar la seva relació, ni tan sols a la seva mare o germans. En l'abric del poeta es van trobar, després de la seva mort, un paper gargotejat al llapis amb la frase de Shakespeare "ser o no ser", un últim vers alexandrí: «Aquests dies blaus i aquest sol de la infància...», i una quarteta d'Altres cançons a Guiomar (a la manera d'Abel Martín i Juan de Mairena), corregida així: Y te daré mi canción: / Se canta lo que se pierde / con un papagayo verde / que la diga en tu balcón.

Però el 1938 Pilar ja no estava a Estoril, perquè el 1937 va poder tornar a Espanya, a una casa que la mare del seu marit tenia a Palència i a la finca "El Carrascal", al costat de Paredes de Nava.

Pilar de Valderrama després de Machado

Segons alguns biògrafs, va ser la finca de "El Carrascal" la inspiradora del nom de Guiomar, pel fet de trobar-se en l'antic senyoriu del poeta Jorge Manrique (pel qual, pel que sembla, tant Antonio com Pilar sentien veneració), poeta castellà que va dedicar alguns versos a la seva estimada esposa Guiomar de Castañeda. Segons el relat de Pilar va ser en aquesta finca on li va arribar la notícia de la mort del poeta, mesos després de succeïda. També passarien alguns anys perquè tingués coneixement de l'última 'carta-sonet' de Machado.

El 1938 —i dins de l'Espanya franquista— Pilar i el seu marit, com a membres del Teatre Nacional muntat i dirigit per Luis Escobar van fer gira representant moltes obres del teatre clàssic tradicional.

Obra

Poesia

• Las piedras de Horeb (1923). El seu primer llibre de poesia en edició limitada de cinc-cents exemplars, amb il·lustracions del seu marit.
• Huerto cerrado (1928). El seu llibre preferit, que revela les lectures de Berceo, Manrique, Joan de la Creu, Luis de León i Gustavo Adolfo Bécquer.
• Esencias (1930). Amb poemes en vers i prosa. Escrit després de conèixer a Machado, que en va fer la ressenya a Los lunes de El Imparcial de Madrid, al 5 d'octubre de 1930.
• Holocausto (1943). Dedicat al seu fill mort en joventut. Prologat per un sonet de Manuel Machado.
• Obra poética (1958). Antología, Antologia, que inclou, a més, Espacio, escrit el 1949.
• Pilar de Valderrama (Guiomar), De mar a mar (1984). Antologia pòstuma amb algunes poesies inèdites, amb pròleg de Carlos Murciano, que ja en el títol explicita la seva relació amb Antonio Machado.
• Evocación. Antología poética (2020).

Teatre

• El tercer mundo (Teatro de mujeres. Tres autoras españolas, pròleg de Cristóbal de Castro, 1934). Escrita abans de juliol de 1930 segons testimonia Antonio Machado en una de les seves cartes d'aquesta data.
• La vida que no se vive No publicada, también prèvia a juliol de 1930. Obra llegida al Ateneo de Madrid el 1970.
• Sueño de las tres princesas, també inèdita, estrenada en 1929 en el seu teatre domèstic "Fantasio".
• Lo que vale más, inèdita, estrenada en el seu teatre domèstic "Fantasio".

Autobiografia

• Si, soy Guiomar. Memorias de mi vida. (1981). Amb l'epistolari de Machado.