Obre el menú principal

El pi ellioti (Pinus elliottii) és un pi natiu del sud-est dels Estats Units, des del sud de Carolina del Sud fins a l'oest i sud-est de Louisiana i el sud dels Keys de Florida. És de ràpid creixement, i no viu molt per als estàndards dels pins (més de 200 anys), preferint climes humits i sòl humit.

Infotaula d'ésser viuPinus elliottii
Pinus elliottii Okefenokee 1.jpg
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
UICN 42361
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
ClassePinopsida
OrdrePinales
FamíliaPinaceae
GènerePinus
EspèciePinus elliottii
Engelm.
Modifica les dades a Wikidata
Vista de la planta

DescripcióModifica

Aquest arbre aconsegueix altures de 18-30 m amb un diàmetre de tronc de 60-80 cm. Les fulles són afilades, com a agulles, molt fines, agrupades en fascicles de dos o tres, i de 18-24 cm de long. Els cons són arrodonits vermell-marró, de 5-15 cm en longitud amb un curt (2-3 mm) peduncle.

Es distingeix del seu parent Pinus taeda per la seva major llargària, espínulas més arrodonides, i cons més grans de color vermell marronós; i del Pinus palustris més curt, d'agulles més fines i cons més curts.

N'hi ha dues varietats:

  • P. elliottii var. elliotti (típic pi elioti). Carolina del Sud a Louisiana, sud de Florida central. Fulles en fascicles de dos a tres, majorment tres. Cons més grans, 7-15 cm
  • P. elliotti var. densa (pi elioti del sud de Florida). Sud de Florida, incloent les terres pantanoses. Fulles de dos. Cons més petits, 5-12 cm

Al contrari de P. elliotti, les llavors de P. elliotti var.densa, passen per tamís fi, de manera similar a les del Pinus palustris. Aquest arbre es planta molt, i s'empra també en horticultura.

TaxonomiaModifica

Pinus elliottii va ser descrita per George Engelmann i publicat en Transactions of the Academy of Science of St. Louis 4(1): 186–190, pl. 1–3. 1880.[1]

Etimologia

Pinus: nom genèric donat en llatí al pi.[2]

elliottii: epítet atorgat en honor del botànic nord-americà Stephen Elliott.

Sinonímia
  • Pinus densa var. austrokeysensis (Silba)
  • Pinus heterophylla (Elliott) Sudw.
  • Pinus taeda var. heterophylla Elliott[3][4]
var. densa Little & K.W.Dorman
  • Pinus densa (Little & K.W.Dorman) de Laub&Silba
  • Pinus elliottii subsp. densa (Little & K.W.Dorman) A.I.Murray

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. «Pinus elliottii». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 8 abril 2013].
  2. En Nombres Botánicos
  3. «Pinus elliottii». World Checklist of Selected Plant Families. [Consulta: 8 abril 2013].
  4. Pinus elliottii en PlantList

BibliografiaModifica

  1. Correll, D. S. & M. C. Johnston. 1970. Man. Vasc. Pl. Texas i–xv, 1–1881. The University of Texas at Dallas, Richardson.
  2. Farjon, A. K., J. A. Pérez de la Rosa & B. T. Styles. 1997. Field Guide Pines Mexico Central America 1–147. Royal Botanic Gardens, Kew.
  3. Flora of North America Editorial Committee, e. 1993. Pteridophytes and Gymnosperms. Fl. N. Amer. 2: i–xvi, 1–475.
  4. Forzza, R. C. & et al. et al. 2010. 2010 Lista de espécies Flora do Brasil. http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010/.
  5. Gibbs Russell, G. E., W. G. M. Welman, E. Retief, K. L. Immelman, G. Germishuizen, B. J. Pienaar, M. Van Wyk & A. Nicholas. 1987. List of species of southern African plants. Mem. Bot. Surv. S. Africa 2(1–2): 1–152(pt. 1), 1–270(pt. 2).
  6. Long, R. W. & O. K. Lakela. 1971. Fl. Trop. Florida i–xvii, 1–962. University of Miami Press, Coral Cables.
  7. Radford, A. E., H. E. Ahles & C. R. Bell. 1968. Man. Vasc. Fl. Carolinas i–lxi, 1–1183. University of North Carolina Press, Chapel Hill.
  8. Wunderlin, R. P. 1998. Guide Vasc. Pl. Florida i–x, 1–806. University Press of Florida, Gainseville.

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pinus elliottii