Arapaima
L'arapaima (Arapaima gigas) o pirarucú és un peix que viu als rius, llacs i pantans dels boscos tropicals de la conca de l'Amazones, a Sud-amèrica.[1] Aquests peixos gegants, que són una de les espècies d'aigua dolça més grans del món, poden arribar als 2,75 metres i arriben a pesar 200 quilos. Tenen un cos ample, escatós i gris, i el seu cap és estret. Encara que els arapaimes poden submergir-se durant 10 o 20 minuts, solen estar-se a prop de la superfície, on cacen, i emergeixen sovint per respirar, amb un característic so de tos. La seva dieta consisteix principalment en peixos, encara que se sap que, ocasionalment, atrapen aus que s'acosten a la superfície de l'aigua.
Arapaima gigas  | |
|---|---|
 | |
| Enregistrament | |
| |
| Estat de conservació | |
| Dades insuficients | |
| UICN | 1991 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Actinopteri |
| Ordre | Osteoglossiformes |
| Família | Arapaimidae |
| Gènere | Arapaima |
| Espècie | Arapaima gigas Schinz, 1822 |
Com que passa tant de temps a prop de la superfície, l'arapaima és vulnerable als caçadors, que fàcilment els poden encertar amb un arpó. Alguns pobles indígenes consumeixen la carn i la llengua del pirarucú, i fan servir les seves grosses escates per fabricar joies i altres objectes.
Les crescudes estacionals de l'Amazones modulen el cicle reproductiu de l'arapaima. Durant els mesos de baix cabal (entre febrer i abril), els arapaimes construeixen nius al llit, i les femelles ponen ous. Les cries neixen quan el nivell de l'aigua puja i els proporciona un hàbitat inundat propici. Els mascles adults tenen un peculiar paper en la reproducció, ja que incuben desenes de milers d'ous a la boca, els protegeixen agressivament i els traslladen quan cal.
Encara que l'hàbitat d'aquest peix gegant no pateix gaires pertorbacions, la sobrepesca s'ha convertit en un seriós problema, i algunes autoritats sud-americanes han intentat establir certes mesures de protecció. Durant l'últim segle ha estat perseguit a un ritme alarmant. Tradicionalment es caçava amb l'ajuda d'un arpó però amb l'arribada de les xarxes de pesca, les possibilitats de captura per part dels humans s'han incrementat considerablement. Tot i que la població s'ha reduït considerablement, els alts preus de la seva carn als mercats locals ha fet que segueixi sent un dels objectius preferits dels pescadors de la zona. Alguns aqüiculturos, amb l'autorització del govern de Brasil, van fer captura dels reproductors i van desenvolupar la seva reproducció en captivitat, a llacs i embassaments, fet que redueix la sobrepressió sobre els exemplars salvatges.
ReferènciesModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arapaima |
- ↑ Graham, Jeffrey B. Air-Breathing Fishes: Evolution, Diversity, and Adaptation (en anglès). Academic Press, 1997, p. 27. ISBN 0080525490.