Pixacà
El pixacà,[1] també anomenat pigat bord o pigat (Amanita pantherina, del grec pánther, que vol dir "pantera", al·ludint a color i pigallat del barret del seu bolet, semblant a la pell d'una pantera), és una espècie de fong de la família de les agaricàcies. El seu bolet fa el típic desenvolupament de les amanites.
Amanita pantherina ![]() | |||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
![]() ![]() | |||||||||
Bolet | |||||||||
| |||||||||
Estat de conservació | |||||||||
Segur | |||||||||
Taxonomia | |||||||||
Super-regne | Eukaryota | ||||||||
Regne | Fungi | ||||||||
Classe | Agaricomycetes | ||||||||
Ordre | Agaricales | ||||||||
Família | Amanitaceae | ||||||||
Gènere | Amanita | ||||||||
Espècie | Amanita pantherina ![]() Krombh., 1846 | ||||||||
Nomenclatura | |||||||||
Basiònim | Agaricus pantherinus ![]() | ||||||||
Sinònims |
No s'ha de confondre amb l'amanita rubescens a la qual ressembla molt,i que al contrari del pixacà és comestible després de coure.
Morfologia
modificaTé un barret de fins a 12 cm de ròdol, amb el marge estriat, de color molt variable des del crema o beix fins al bru fosc o marró xocolata, amb abundants restes del vel fragmentat en esquames d'un blanc net, que es manté sense tacar-se ni enfosquir-se, fins i tot quan el bolet és vell. Les làmines són blanques i lliures.
El peu, que també és blanc, porta un anell poc evident que es disgrega amb facilitat. A la part de baix, les restes del vel que haurien de formar la volva es limiten a dibuixar uns cèrcols disposats com la rosca d'un vis.
La carn blanca no fa a penes olor en els bolets joves. Els més vells fan pudor.
Hàbitat
modificaSurt a la tardor al sotabosc dels boscos caducifolis i mixtos, de les suredes i fagedes i també a les brolles d'estepes i brucs.
Toxicitat
modificaÉs un bolet tòxic. Ocasiona trastorns digestius més forts encara que els produïts pel reig bord, però no porta els principis actius causants de les al·lucinacions. És totalment rebutjable i fàcil de reconèixer.
Cal vigilar la possible confusió d'aquest bolet amb altres de similar fesomia, comestibles, com la cua de cavall (A. rubescens) i la cua de cavall grossa (A. spissa).[2]
Galeria
modificaReferències
modifica- ↑ Cuello Subirana, Josep. Els noms dels bolets. Bellaterra: Lynx, 2007, p. 493. ISBN 978-84-96553-39-2.
- ↑ Pascual, Ramon: Els bolets (on surten, com es coneixen, com es cuinen). Editorial Pòrtic, S.A., Barcelona, octubre del 1997. Col·lecció Els manuals de Pòrtic, núm. 1. ISBN 84-7306-965-X, planes 102-103.
- Régis Courtecuisse & Bernard Duhem: Guide des champignons de France et d'Europe (Delachaux & Niestlé, 1994-2000).
Bibliografia
modifica- Marcel Bon : Champignons de France et d'Europe occidentale (Flammarion, 2004)
- Dr Ewaldt Gerhardt: Guide Vigot des champignons (Vigot, 1999) - ISBN 2-7114-1413-2
- Roger Phillips : Les champignons (Solar, 1981) - ISBN 2-263-00640-0
- Thomas Laessoe, Anna Del Conte : L'Encyclopédie des champignons (Bordas, 1996) - ISBN 2-04-027177-5
- Peter Jordan, Steven Wheeler : Larousse saveurs - Les champignons (Larousse, 1996) - ISBN 2-03-516003-0
- G. Becker, Dr L. Giacomoni, J Nicot, S. Pautot, G. Redeuihl, G. Branchu, D. Hartog, A. Herubel, H. Marxmuller, U. Millot et C. Schaeffner : Le guide des champignons (Reader's Digest, 1982) - ISBN 2-7098-0031-4
- Henri Romagnesi: Petit atlas des champignons (Bordas, 1970) - ISBN 2-04007940-8
- Larousse des champignons édition 2004 sous la direction de Guy Redeuilh - ISBN 2-03-560338-2