Plòvdiv

ciutat de Bulgària
(S'ha redirigit des de: Plóvdiv)

Plòvdiv[1] és una ciutat de Bulgària, capital de la província de Plòvdiv. Amb una població de 376.785 (2004) és la segona ciutat del país,[2] després de la capital, Sofia. És a les terres baixes de Tràcia, al costat del Maritsa i dels set turons; i al nord-oest del riu Hebros. La població és, predominantment, búlgara tot i que habiten la ciutat minories de gitanos, turcs, jueus i armenis.

Plantilla:Infotaula geografia políticaPlòvdiv
Пловдив (bg) Modifica el valor a Wikidata
Imatge

Localització
Map
 42° 08′ 32″ N, 24° 44′ 29″ E / 42.142086°N,24.741454°E / 42.142086; 24.741454
PaísBulgària
Provínciaprovíncia de Plòvdiv
MunicipiPlovdiv Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població humana
Població370.449 (2023) Modifica el valor a Wikidata (3.632,57 hab./km²)
Geografia
Superfície101,98 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perMaritsa Modifica el valor a Wikidata
Altitud164 m Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
Anterior
Organització política
• Cap de governIvan Totev (en) Tradueix (2011–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal4000 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic032 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb

Lloc webplovdiv.bg Modifica el valor a Wikidata

Etimologia modifica

El seu nom eslau fou Plòvdiv derivat del traci Pulpudeva (Pulpu = 'Filip', deva = 'ciutat'), que es va deformar en eslau a Paldin o després Plavdin, i finalment Plòvdiv. D'altres afirmen que el nom de Plòvdiv apareix per primera vegada al segle xv i deriva probablement de noms més antics de la ciutat: Pulpudeva o Puldin (Пълдин).

Història modifica

 
Teatre romà a Plòvdiv

Plòvdiv és una de les ciutats més velles d'Europa. Les primeres proves de civilització es remunten al període micènic.

L'any 342 aC, portava el nom de Pulpudeva i els grecs l'anomenaven Eumòlpies o Poneròpolis; fou conquerida per Filip II de Macedònia, pare d'Alexandre Magne, que hi va canviar el nom a Filipòpolis. Al segle ii aC, fou independent i va passar a mans dels reis de Tràcia, amb la qual cosa va passar a l'Imperi romà i, per la seva situació entre tres turons, fou anomenada Trimontium i fou capital de la província romana de Tràcia. La via militaris, la via militar més important dels Balcans passava per Trimontium. Encara avui dia s'hi conserven vestigis de l'època romana.

A mitjan segle vi, s'hi establiren els eslaus, que la van anomenar Pludin. No fou fins a l'any 815 que esdevingué part del Regne de Bulgària. En els segles següents, el control de la ciutat canviaria de mans entre Bulgària i l'Imperi Romà d'Orient. Fou recuperada pels romans el 971; vers el 1205, passà a Bulgària i fou recuperada pels llatins vers el 1205 i convertida en capital del ducat de Filipòpolis, sota els ducs Rainer de Trith i després Gerard de Strem, però conquerida pels búlgars, el ducat no va arribar mai a organitzar-se. Vers el 1225, estava altre cop en mans de Bulgària. El 1263, els romans la van ocupar altre cop i la van conservar fins a la conquesta búlgara el 1322. La van recuperar l'any següent, però la van donar a Bulgària el 1344 com a preu per l'ajut búlgar de Joan V Paleòleg en la Guerra civil romana.

El 1369 o el 1364, la ciutat és conquerida per les forces l'Imperi Otomà dirigides per Lala Shahin. Va agafar el nom de Filibe i va esdevenir, llavors, capital de l'eyalat de Rumèlia amb Lala Shahin com a primer beglergbegi. Després, fou cap d'un wilayat i d'una nahiye. Sota els otomans, s'hi van establir tàrtars i turcs. La ciutat fou seu d'un metropolità grec.

Sota el control otomà, Plòvdiv fou el centre del moviment nacional búlgar. L'any 1878, la ciutat és alliberada dels otomans; després de la Batalla de Plòvdiv, va esdevenir capital del principat autònom de Rumèlia oriental. L'any 1885 la ciutat va quedar annexada finalment a Bulgària.

Passada la Segona Guerra mundial i ja sota un govern comunista, Plòvdiv esdevé el centre del moviment democràtic del país, fins a la caiguda del règim comunista, ocorreguda el 1989.

Persones il·lustres modifica

Referències modifica

  1. Kamburova, P. «Stolipinovo, el gueto gitano més gran d'Europa». Ara, 20 maig 2018. [Consulta: 27 agost 2022].
  2. «GM Valentina Gunina is second time European Women's Champion» (en anglès). chessdom.com, 18-07-2014. [Consulta: 27 setembre 2014].

Vegeu també modifica

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Plòvdiv