Plaça del Sol
La Plaça del Sol és una plaça del barri de Gràcia de Barcelona emmarcada horitzontalment pel carrer del Planeta i de Maspons, i verticalment, pel carrer del Canó, de la Virtut i de Xiquets de Valls. A diferència de bona part de les places de Gràcia, la plaça del Sol ha mantingut el seu nom original, encara que popularment també se la denominà plaça dels Encants.[1][2]
.jpg)  | ||||
| Tipus | plaça | |||
|---|---|---|---|---|
| Epònim | Sol | |||
| Situació | ||||
| Entitat territorial administrativa | Gràcia (Barcelonès) | |||
| Dimensions | ||||
| Superfície | 2.100 m² | |||
| Construcció | ||||
| Creació | 1840 | |||
| ||||
Descripció modifica
És una plaça rectangular de 2.100 m² delimitada pels carrers de la Virtut i del Planeta al nord; de Maspons i del Canó a l'est; de Maspons i de Xiquets de Valls al sud; del Planeta a l'oest.[1] La plaça es troba pavimentada i compta amb tretze edificis numerats (del 2 al 24).[3] Arquitectònicament, les construccions no tenen una alçada uniforme, sinó que hi ha des de torres de planta baixa fins a edificis de fins a set plantes.[2]
L'espai disposa d'un gran espai central que s'accedeix a través d'escales o rampes, a excepció de l'accés pel carrer del Planeta. La banda oest disposa d'una àrea de joc infantil de 5 a 12 anys de 75 m², format per unes cel·les de plàstic que recorden a una bresca.[4][5]
A la banda nord-est de la plaça s'instal·là Rellotge de Sol l'any 1987, obra del gracienc Joaquim Camps i Giralt.[6] És una escultura de bronze que representa un rellotge de sol del tipus equatorial amb forma de semiesfera còncava, envoltada per les figueres dels diferents signes zodiacals occidentals; la base quadrada, també de bronze, inclou el nom en baix relleu dels diferents signes.[7][8] L'obra descansa sobre una peanya quadrada de marbre. L'escultura fou retirada temporalment la primavera de 2019 arran d'una intervenció urbanística a la plaça.[9]
Història modifica
Les primeres referències documentals de la plaça daten de 1781. La primera referència de la propietat que es disposa dels terrenys és la venda per part de la vídua Alberta Augirot i Cervera al comerciant de teixits Pere Delaforge i Grau. Aquest al seu torn les va llegar al mossèn Josep Oriol Parés i aquest, les va cedir en establiment al forner Josep Mas i Riera el 1835. Només un any després, quan Mas finà, foren heretades pel seu fill Joaquim Mas i Mateu. És en propietat d'aquest darrer que el 1840 es va iniciar la urbanització del que en aquell moment es coneixia com a paratge Llepaolles. Ràpidament, es van començar a edificar les diferents parcel·les cedides a cens.[1]
Els carrers que emmarcaren la plaça foren anomenats inicialment com el carrer de la Mercè, reanomenat el 1847 com del Planeta en el seu tram a l'oest de la plaça i de l'Eclipsi a l'est, fins a la seva assimilació com del Planeta en temps moderns; el carrer Santa Madrona rebatejat com a Maspons en el seu tram a l'oest amb l'agregació de Gràcia a Barcelona el 1897 i com a carrer d'Escudiero en el tram a l'est el 1886 fins que esdevingué també de Maspons ja el 1985; el carrer d'Isabel II denominat durant anys com de la Lluna fins al definitiu de Xiquets de Valls; el carrer de l'Estrella que esdevindria del Canó.[10][2]
El 1869 la Junta revolucionària local va plantar un cedre al centre de la plaça, conegut com a arbre de la llibertat, símbol de l'aprovació de la Constitució espanyola de 1869.[11][12] Aquest va haver de ser reemplaçat per un de nou l'any 1873 i el 1896, malgrat els intents de l'autoritat de protegir-lo amb un reixat de fusta.[2][13] L'Arbre fou el punt de reunió on el líder de Voluntaris de la Llibertat Francesc Derch va intentar calmar els ànims entre els revoltats durant la revolta de les quintes de 1870; també fou on afusellaren als carbonaris del Canó, motiu pel qual reanomenarien el carrer adjacent en el seu honor.[12]
L'origen del nom popular de plaça dels Encants és possiblement del fet que des de 1872 i fins a l'esclat de la Guerra Civil espanyola s'instal·là a la plaça un mercat de venedors ambulants els diumenges al matí. Tingué especialment èxit en les dues darreres dècades. Transitòriament, també albergà els paradistes del mercat d'Isabel .[2]
Com en altres places del barri, l'Ajuntament de Barcelona també va construir un refugi antiaeri durant la Guerra Civil espanyola. Comptava amb una gran sala d'uns 750 m² i 3,5 metres d'alçada. Disposava de banys diferenciats per sexe i un espai amb servei de dispensari. També tenia un seguit de cambres petites d'uns 3 m². L'administració plantejà que aquest espai podria ser utilitzat com a banys públics després de la guerra, però després de la seva derrota, les autoritats franquistes decidiren clausurar l'espai.[14]
Festa Major de Gràcia modifica
La plaça del Sol ha estat vinculada a la Festa Major de Gràcia com a espai de festa al llarg de la seva història, majoritàriament amb l'organització de balls i concerts. S'instal·là un envelat al bell mig de la plaça almenys des de 1907 i fins al 1982 on actuaren importants bandes i orquestres del panorama musical del país.[14] Per l'envelat hi passaren artistes com Joan Manuel Serrat, la Trinca o Los Mustang, entre d'altres.[6] Hi destaca l'actuació de Raimon davant de milers de persones el 1975, la qual va ser interrompuda per l'actuació policial i que acabà amb càrregues policials pels carrers del barri i amb nombrosos detinguts.[6][15]
Després d'un breu període transitori sense revetlla, a causa de la remodelació de la plaça, es reprengueren els concerts de festa major, aquest cop organitzats pels bars de l'entorn més immediat i al marge de la Federació Festa Major de Gràcia. Aquest període no esteu exempt de conflicte amb els veïns i de la Federació, que es queixaven de l'horari excessiu, el soroll i les aglomeracions. Es posà fi a aquest conflicte quan els veïns de la plaça s'organitzaren com a Comissió de Festa el 1999 hi decidiren no fer festa a l'any següent.[6]
Des de la dècada de 2010 la plaça és de nou un espai de festa, coneguda com la Plaça del Folk, on s'organitza un festival de música tradicional impulsat pel Centre Artesà Tradicionàrius.[16][17]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Segura i Capellades, 2003, p. 95.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Segura i Capellades, 2003, p. 97.
- ↑ «Sede Electrónica del Cadastro» (en castellà). [Consulta: 27 novembre 2022].
- ↑ «La plaça del Sol ja té jocs infantils». Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 27 novembre 2022].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Jocs infantils al centre de la plaça del Sol per canviar-ne l’ús». Betevé, 25-06-2018. [Consulta: 27 novembre 2022].
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 Segura i Capellades, 2003, p. 99.
- ↑ «Diez relojes curiosos de la Barcelona callejera» (en castellà). La Vanguardia, 24-10-2014. [Consulta: 27 novembre 2022].
- ↑ «Rellotge de Sol "Astrolabi"». Catàleg d'Art públic de Barcelona.. [Consulta: 27 novembre 2022].
- ↑ «La plaça del Sol arrenca els treballs per encabir l’ascensor del pàrquing» (en catalan). [Consulta: 27 novembre 2022].
- ↑ Segura i Capellades, 2003, p. 96.
- ↑ Theros, Xavier. «150 anys de la insurrecció barcelonina: la revolta de les quintes». Diari Ara, 05-04-2020. [Consulta: 3 desembre 2022].
- ↑ 12,0 12,1 Llibertat.cat. «1868 La Junta Revolucionària constitueix a Barcelona una Diputació provisional». [Consulta: 6 desembre 2022].
- ↑ «Els arbres de la llibertat». historiesdebcn.com, 26-11-2020. [Consulta: 6 desembre 2022].
- ↑ 14,0 14,1 Segura i Capellades, 2003, p. 98.
- ↑ «Varias personas detenidas durante una actuación de Raimon en Gracia» (en castellà). La Vanguardia, 22-08-1975. [Consulta: 25 novembre 2022].
- ↑ «La Plaça del Folk, un espai musical de referència a la festa major de Gràcia». [Consulta: 25 novembre 2022].
- ↑ «Una comissió validarà la programació de la plaça del Folk un cop consumat el criticat canvi de gestió» (en catalan). [Consulta: 25 novembre 2022].
Bibliografia modifica
- Segura i Capellades, Carme; Farré i Olivé, Eduard; Camps i Sala, Esteve. Les Places de Gràcia. Impressions de Josep Buch. Taller d'Història de Gràcia, 2003, p. 95-100. DL B 48984-2001.