Polinomis d'Hermite

Els polinomis d'Hermite són un exemple de polinomis ortogonals que troben el seu principal àmbit d'aplicacions en mecànica quàntica, sobretot en l'estudi de l'oscil·lador harmònic unidimensional. Són nomenats així en honor a Charles Hermite.

Els cinc primers polinomis d'Hermite (probabilístics').

DefinicióModifica

Els polinomis d'Hermite:

 

es defineixen com els polinomis d'Hermite probabilístics o, de vegades, com els polinomis d'Hermite físics:

 

Aquestes dues definicions no són exactament equivalents, una és un reescalat trivial de l'altra:

 .

Els polinomis físics poden expressar-se com:

 

PropietatsModifica

OrtogonalitatModifica

 és un polinomi de grau n, amb n = 0, 1, 2, 3,... Aquests polinomis són ortogonals respecte de la funció pes (mesura):

  (probabilista)

o

  (física)

és a dir,

 

  (probabilista)

o

  (física)

on δ ij és la delta de Kronecker, que val la unitat quan n = m i zero en un altre cas. Els polinomis probabilístics són ortogonals respecte de la funció de densitat de probabilitat normal.

Funció generadoraModifica

 

Fórmules de recurrènciaModifica

Els polinomis d'Hermite (en la seva forma "física") satisfan les següents relacions de recurrència:

 

 

Descomposició en sèrie de funcionsModifica

Tota funció f contínua pot expressar-se com sèrie infinita en termes de polinomis d'Hermite:

 

On les constants de l'anterior sèrie venen donades per:

 

Altres resultatsModifica

 
 
 

Equació diferencial d'HermiteModifica

Els polinomis d'Hermite són solucions de l'equació diferencial d'Hermite:[1]

 

que en forma canònica es pot escriure com:

 

ReferènciesModifica

  1. Spiegel & Abellanas, 1992, p.158.

BibliografiaModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Polinomis d'Hermite
  • Spiegel, Murray R.; Abellanas, Lorenzo. McGraw-Hill. Fórmules i taules de matemàtica aplicada, 1992. ISBN 84-7615-197-7. 

Vegeu tambéModifica