Pollencí (parlar)
El pollencí o parlar de Pollença és un parlar del català que és part del subdialecte mallorquí, del dialecte balear i del bloc oriental del català. Es parla a la vila de Pollença, al nord de Mallorca, i té com a característica principal que és el sol parlar balear que no utilitza l'article salat; en el seu lloc fa servir l'article derivat del llatí ille, com la resta del català.
| Altres noms | Parlar de Pollença |
|---|---|
| Tipus | dialecte del català  |
| Dialecte de | mallorquí |
| Ús | |
| Autòcton de | Pollença |
| Estat | Espanya |
 | |
En carbassa, al nord, el pollencí | |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües indoeuropees llengües itàliques llengües romàniques llengües italooccidentals llengües romàniques occidentals llengües gal·loibèriques llengües gal·loromàniques llengües occitanoromàniques català català oriental català balear mallorquí | |
La singularitat lingüística del pollencí pot haver estat afavorida pel fet que es tracta d'una localitat perifèrica, parcialment envoltada de muntanyes i que fins al segle xx estava poc comunicada amb la resta de l'illa[1].
MorfologiaModifica
L'article determinat del pollencí és l'article derivat del llatí ille, a diferència de la resta de l'illa[1][2][3]. No obstant això, en l'ús oral, i a diferència de la resta del català, el pollencí ha vocalitzat la l implosiva del masculí, de manera que n'han resultat unes formes particulars. Així, el singular [əl] el ha evolucionat a [əw] eu i, posteriorment, a [u] u, mentre que el plural [əls] els ha evolucionat a [əws] eus i, posteriorment, a [us] us. A més, quan l'article plural masculí va seguit de consonant, la s del plural s'elideix[4][5]. D'altra banda, seguit de la preposició amb pren la forma lo, com fa la resta del mallorquí amb el so[2].
| Masculí + consonant | Masculí + vocal | Femení + consonant | Femení + vocal | |
|---|---|---|---|---|
| Singular | u
el carro [u 'caro] |
l
l'home [l 'ɔmo] |
lə
la cama [lə 'camə] |
l
l'espatla [l əs'pallə] |
| amb… | lo
amb lo carro [ən lo 'caro] | |||
| Plural | u
els carros [u 'caros] |
uz
els homes [uz 'ɔmos] |
ləs
les cames [ləs 'caməs] |
ləz
les espatles [ləz əs'palləs] |
| amb… | los
amb los carros [ən los 'caros] |
Sovint hom ha interpretat que el fet que a Pollença no hi facin servir l'article salat es pot deure a les viscissituds històriques de la repoblació; és així que sovint hom ha proposat que a Pollença el contingent de repobladors provinents de la part oriental del Principat, on, aleshores, l'article salat encara era viu, fos menor que a la resta de l'illa, i en canvi hi hauria hagut més pobladors de la part occidental del Principat que a la resta de l'illa[1][2]. Aquest fet no ha pogut ésser provat.
Altres trets lingüísticsModifica
En pollencí, com en el parlar d'altres localitats mallorquines com ara Palma, Manacor o Felanitx, les consonants /k/ i /g/ tenen una articulació força més avançada quan van seguides d'una vocal no posterior, és a dir de [i], [e], [ɛ], [ə] i [a], de manera que es pronuncien [c] i [ɟ]. Així doncs, casa es pronuncia ['cazə] i gat, ['ɟat][6][7].
El pollencí també és la sola varietat mallorquina que coneix el substantiu xic/a (noi/a). Aquest tret el comparteix amb el català occidental[2][3].
ReferènciesModifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Salom Mir, 2006.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Moll, 1980, p. 88.
- ↑ 3,0 3,1 Veny, 1982, p. 99-100.
- ↑ Aquest fenomen fonètic és general a tot el mallorquí: en un context vocal + consonant + s + consonant, s'elideix la s.
- ↑ Bibiloni, 2016, p. 136.
- ↑ Bibiloni, 2016, p. 105.
- ↑ Veny, 1978, p. 69.
BibliografiaModifica
- Bibiloni, Gabriel. El català de Mallorca. La fonètica. Palma: Lleonard Muntaner editor, 2016. ISBN 978-84-16554-04-1.
- Moll, Francesc de Borja. El parlar de Mallorca. Palma: Moll, 1980. ISBN 8427306334.
- Salom Mir, Andreu «El parlar de Pollença». Llengua Nacional, 54, 2006, pàg. 12.
- Veny, Joan. Els parlars. Palma: Moll, 1982. ISBN 9788447542017.