Obre el menú principal

Polo Aledo

Enginyer de so espanyol

Polo Aledo (Madrid, 13 de desembre de 1956 - San Antonio de los Baños, L'Havana, Cuba, 30 de setembre de 2009) és un enginyer de so espanyol, guanyador d'un Goya al millor so.[1] Va ser precursor al costat del seu germà Iván a buscar referències més enllà de la taula de muntatge, idees impulsives. El seu primer treball important fou com a assistent de so a la sèrie de televisió Santa Teresa de Jesús (1984) i assistent de muntatge d'El juego más divertido d'Emilio Martínez Lázaro. El 1994 fou guardonat amb el Goya al millor so pel seu treball a Días contados amb Gilles Ortion, José Antonio Bermúdez i Carlos Garrido.[2] Tornaria a ser candidat al Goya al millor so el 2001 per Lucía y el sexo, el 2004 per Incautos, el 2005 per Princesas i el 2007 per Siete mesas de billar francés. Va morir a Cuba d'un infart quan era donant un curs de so a l'escola de cinematografia a San Antonio de los Baños.[3]

Infotaula de personaPolo Aledo
Biografia
Naixement 13 desembre 1956
Madrid
Mort 30 setembre 2009 (52 anys)
San Antonio de los Baños (Cuba)
Activitat
Ocupació Enginyer de so
Premis

IMDB: nm0017796
Modifica les dades a Wikidata

FilmografiaModifica

ReferènciesModifica

  1. Polo Aledo, más allá de la barrera del sonido, El País, 8 d'octubre de 2009
  2. Días contados al web dels Premis Goya
  3. Colaboradores al web de Julio Medem