Polycarpon tetraphyllum
Polycarpon tetraphyllum és una espècie de planta herbàcia pertanyent a la família de les cariofil·làcies. En català rep alguns noms populars compartits amb moltes altres altres plantes com són herba de mil granes, herba granària, herba menuda o policarp.[2] P. tetraphyllum és una espècie d'àmplia distribució, nadiua potser de les illes Canàries, on es troba representada per la subespècie diphyllum (Cav.) O.Bolós & Font Quer. Polycarpon tetraphyllum va ser descrita per Carl von Linné i publicada a Systema Naturae, Editio Decima 2: 881. 1759.[3] El seu nom genèric procedeix del grec antic polys que significa "molts" i karpos, que significa "fruits", fent referència a una abundant fructificació.[4] L'epítet tetraphylon deriva igualment del grec de tetra, que significa "quatre" i phyllon, que significa "fulla", fent referència al número de fulles per verticil. Floreix de gener a abril.
.jpg) Hàbit d'una planta iniciant la floració | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Caryophyllales |
| Família | Caryophyllaceae |
| Tribu | Polycarpeae |
| Gènere | Polycarpon |
| Espècie | Polycarpon tetraphyllum  L., 1759 |
| Nomenclatura | |
| Basiònim | Mollugo tetraphylla |
| Sinònims | Aquests segons Kew Gardens[1]
Alsine polycarpa Crantz |
Es tracta una planta anual de fins a 35 cm d'altura, que es diferencia dins del gènere per les seves flors, que posseeixen 3-4 estams i per les seves llavors tuberculades. És una planta glabra, anual. Les tiges prostrades a ascendents, generalment ramificades seguidament. Fulles de 5-15 x 0,2-0,6 cm, en parelles oposades o en falsos verticils de 4 o 6 fulles, obovades a el·líptiques o ovades, en general s'estreta en un pecíol. Estípules i bràctees escarioses. Les inflorescències són simples o diverses cops bifurcades, amb moltes flors, soltes o denses. Pedicels igual o més llargs que el calze. Sèpals d'uns 2 mm, Ovato-lanceolades, agudes o mucronades, de color blanc amb marge i amb una quilla escabrosa. Pètals la meitat de llarg que els sèpals, blancs, oblongs, més o menys emarginats. Càpsula una mica més curta que el calze, ovoide. Llavors diminutes, triangular-reniformes, tuberculades.[3]
-
-
Detall del pistil -
Detall de les estípules -
Detall del verticil amb les quatre fulles
Notes modifica
- ↑ Polycarpon tetraphyllum en PlantList
- ↑ «Polycarpon tetraphyllum». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
- ↑ 3,0 3,1 «Polycarpon tetraphyllum». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 31 octubre 2013].
- ↑ En Flora de Canarias
Bibliografia modifica
- CONABIO. 2009. Catálogo taxonómico de especies de México. 1. In Capital Nat. México. CONABIO, Mexico City.
- Correll, D. S. & M. C. Johnston. 1970. Man. Vasc. Pl. Texas i–xv, 1–1881. The University of Texas at Dallas, Richardson.
- Flora of North America Editorial Committee, e. 2005. Magnoliophyta: Caryophyllidae, part 2. Fl. N. Amer. 5: i–xxii + 1-656.
- Forzza, R. C. 2010. Lista de espécies Flora do Brasil. Jardim Botânico do Rio de Janeiro, Rio de Janeiro.
- Gibbs Russell, G. E., W. G. M. Welman, E. Retief, K. L. Immelman, G. Germishuizen, B. J. Pienaar, M. Van Wyk & A. Nicholas. 1987. List of species of southern African plants. Mem. Bot. Surv. S. Africa 2(1–2): 1–152(pt. 1), 1–270(pt. 2).
- Gómez P., L. D. & J. Gómez-Laurito. 1982. Plantae mesoamericanae novae. VII. Phytologia 52: 227–229. View in Biodiversity Heritage Library
- Gutte, G., K. Müller & C. Müller. 1986. Neufunde für die peruanishe Flora und Wiederfunde seltener Arten: Ranunculaceae bis Primulaceae. Willdenowia 16(1): 187–210.
- Hickman, J. C. 1993. The Jepson Manual: Higher Plants of California 1–1400. University of California Press, Berkeley.
- Hokche, O., P. E. Berry & O. Huber. (editors) 2008. Nuevo Cat. Fl. Vasc. Venezuela 1–860. Fundación Instituto Botánico de Venezuela, Caracas.
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Polycarpon tetraphyllum |