Porreres

Porreres és una vila i municipi de Mallorca situat al centre-sud de l'illa pertanyent a la comarca del Pla de Mallorca. L'any 2015 tenia 5.267 habitants censats. La seva extensió és de 86,84 km² i limita amb els termes de Llucmajor, Montuïri, Sant Joan, Vilafranca, Felanitx i Campos.

Porreres

Vista general de Porreres (Mallorca) (2010)
Localització
39° 30′ 52″ N, 3° 01′ 25″ E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Illes Balears
Illa	Mallorca
Comarques	Pla de Mallorca
Capital	Porreres
Població humana
Població	5.741 (2023) (66,11 hab./km²)
Gentilici	Porrerenc, Porrerenca
Idioma oficial	català
Geografia
Part de	Mancomunitat Pla de Mallorca
Superfície	86,84 km²
Altitud	136 m
Limita amb	Sant Joan Campos Llucmajor Felanitx Vilafranca de Bonany Montuïri
Dades històriques
Dia festiu	festa patronal (16 d'agost)
Patrocini	Joan Baptista i Joan Evangelista
Organització política
• Alcaldessa	Francisca Mora Veny (2013–)
Identificador descriptiu
Codi postal	07260
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	07043
Lloc web	porreres.cat

Història

De l'època prehistòrica han romàs vestigis a Porreres, com ara el talaiot de Baulenes, el talaiot d'Es Pagos i, sobretot, el conjunt del poblat del Pou Celat. La dominació romana s'ha pogut verificar per algunes làpides de sepultures descobertes el segle passat. Porreres era un nucli inclòs en el districte de Manaqur de l'època islàmica en el que també s'hi comptava Manacor, Felanitx i part dels termes actuals de Campos i de Santanyí. Alguns pous públics que encara es conserven són el testimoni de l'estada del poble musulmà a Porreres.

El nom de Porreres prové d'un dels cavallers conqueridors, Guillem de Porrera, procedent d'aquesta localitat del Priorat. En el repartiment, el gran beneficiari de les terres porrerenques fou el comte del Rosselló, Nunó Sanç.

El 1300 apareix com a poble reial segons les Ordinacions de Jaume II de Mallorca.

L'any 1856 Jaume Mulet Escarrer hi fundà la Filharmònica Porrerenca gràcies a la convergència de petites agrupacions musicals anteriors.

Durant la Revolució de 1868 es va assaltar la casa de la vila i l'arxiu municipal fou cremat. Es destruïren la majoria dels documents que s'hi guardaven. D'aquesta manera s'acabà amb quasi 600 anys de la història documental de Porreres.

Els Germans de la Caritat a partir de 1873 hi tengueren, al carrer Lluís, casa pròpia. La congregació es va fusionar, 50 anys després, amb el Germans de La Salle.

Durant la Guerra Civil va ser un dels indret clau pel que fa a la repressió dels republicans per part dels sectors favorables a l'alçament militar. De fet, el municipi compta amb un dels punts de repressió més destacats de tota l'illa: l'Oratori de la Santa Creu, on s'hi assassinaren desenes de mallorquins republicans, socialistes, comunistes i sindicalistes, enterrats posteriorment a l'interior del cementiri. Part d'aquestes fosses foren exhumades el novembre del 2016, trobant-hi fins a 56 cossos dels quals 14 han pogut ser identificats. Durant la campanya de març del 2021 es trobaren 58 cadàvers més, elevant el nombre de cossos recuperats a 114. Les restes es trobaren en nivells inferiors fins aquell moment no excavats.

Àrees del nucli principal o adjacents amb denominació pròpia: el Camp de la Senyora, el Cappuig, les Cases Noves, Porrerí, el Pou d'Amunt, el Pou Florit, el Rafal, els Terrers i la Vileta.

Economia

L'agricultura ha estat la principal riquesa del poble durant segles. Ho demostren els 36 molins de vent que encara es conserven i un bon nombre de possessions importants com són Sa Torre, Son Lluís, Es Pagos, Son Porquer, Es Monjos o Sa Bastida. La qualitat de la terra és apta per als cereals, l'ametller i la vinya. En algunes èpoques s'ha cultivat també la safranera i la producció d'albercocs ha estat durant dècades l'activitat per la qual Porreres s'ha distingit notablement. El marès i la pedra, matèries bàsiques dels diversos monuments religiosos que s'alcen per tot Porreres, també són símbols identificadors del poble i han servit d'alternativa a l'estancament actual del sector agrari. L'artesania (sabates, fusteria, pedra...) i les petites indústries alimentàries (formatges, sobrassada i altres embotits, vins, galetes, torrons, derivats lactis, etc.) donen fama a diversos productes porrerencs.

Política

Article principal: Llista de batles de Porreres

La composició dels regidors de l'Ajuntament de Porreres, sorgida de les eleccions municipals espanyoles de 2023, per ordre de més a menys vots, és:

• MÉS: 5 regidors (905 vots)
• PI: 4 regidors (880 vots)
• PP: 4 regidors (741 vots)
• PSIB-PSOE: cap regidor (149 vots)

Celebrades les eleccions, resultà reelegida batlessa Francisca Mora Veny (PI), gràcies al pacte entre PI i PP, que a principis de 2026 traspassarà la vara de batlia a Maria Agnès Sampol Sabater (PP). D'aquesta manera, es deixà a l'oposició a la força més votada encapçalada per Sebastià Lliteres Lliteres (MÉS), que havia obtingut uns resultats històrics per la seva formació i per l'esquerra porrerenca. El PSIB-PSOE va perdre el seu regidor després de 12 anys d'haver-lo recuperat.

Cultura

Des de 1978 s'hi publica la revista Llum d'oli que és editada per l'Agrupació Cultural de Porreres, una entitat sense ànim de lucre nascuda l'any 1971 i membre fundadora de l'Associació de la Premsa Forana de Mallorca i el Calendari Porrerenc des de 1994.

Fou el lloc elegit per acollir la multitudinària trobada de l'Acampallengua 2005 organitzada per Joves de Mallorca per la Llengua, esdeveniment que va reunir més de 6.000 persones.

Actualment compta amb un institut d'educació secundària, dues escoles primàries i des de fa un temps, també una escoleta.

Compta amb un auditori municipal que ofereix una programació estable durant pràcticament tot l'any i amb una renovada escola de música. A nivell musical, destaca la banda de música Filharmònica Porrerenca, en actiu des de 1856.

Població

Nombre d'habitants

any	2010	2011	2012	2013	2014	2015	2016	2017	2018
habitants	5531	5544	5486	5496	5369	5267	5197	5256	5339

Festes i celebracions

Porreres té per patrons dos sants Joans, el Baptista (24 de juny) i l'Evangelista (27 de desembre).

Les festes populars se celebren per Sant Roc (16 d'agost). Comencen en posar una bandera blanca damunt el campanar de l'església gran i amb la lectura del Pregó de festes. Comprenen moltes activitats: cercaviles, concursos, balls, torrada, revetlles, etc. que acaben amb la traca de focs artificials de la darrera nit. Aquest vespre es coneix com a Sant Roquet, on els joves del poble fan una cercavila amb una ensaïmada gegant per convidar tothom que aguanti fins aquelles hores de la matinada.

Celebra un mercat setmanal tots els dimarts de l'any al voltant de Sa Plaça, i una Fira anual el segon diumenge després de Sant Lluc (18 d'octubre) i el dilluns següent, el firó.

Per Sant Antoni es fan els tradicionals foguerons el dissabte més proper a la festivitat i les beneïdes d'animals.

El dissabte de Carnaval es fa la desfilada de comparses de Sa Rua, amb disfresses i balls de les diverses associacions, entitats, centres educatius i altres agrupacions del poble.

El Diumenge de l'Àngel, se celebra anualment una Pancaritat al Puig de Monti-sion. Els porrerencs hi celebren una pancaritat el Diumenge de l'Àngel amb una missa al santuari, concerts i ball de bot al pati de l'ermita, paradetes de venda de llibres, atraccions per a infants...

Esports

La Unió Esportiva Porreres és el club de futbol representatiu de la localitat, jugant 12 temporades a tercera divisió estatal. Pel que fa la seva pedrera, l'any 2009 es va mancomunar amb els clubs de futbol de Montuïri i Vilafranca, prenent el nom d'Es Pla.

El ciclista Joan Llaneras, a qui deu el nom el Pavelló poliesportiu, és originari d'aquest poble. També hi ha el Club de Basquet Porreres i el Club Voleibol Porreres.

La temporada 2015/2016 es va recuperar l'activitat futbolistica sènior de l'equip de futbol Unió Esportiva Porreres, que en l'any del debut de la nova etapa, fou campió de la lliga de 3a Regional i que a la temporada 2018/2019 va ascendir a Regional Preferent.

Personatges cèlebres

• Joan Llaneras (1969), ciclista retirat, un dels més llorejat de tots els esportistes olímpics espanyols.
• Gabriel Escarrer Julià (1935), empresari hoteler, ex-president de Sol Melià.
• Bartomeu Melià (1932-2019), jesuïta, lingüista i antropòleg, radicat al Paraguai fins a la seva mort.
• Josep Miró Nicolau (1930-2016), investigador, guardonat el 2004 amb el Premi Ramon Llull.
• Jaume Font i Monteros (1856-1933), metge i polític que fou Batle de Palma (entre els anys 1906 i1907).
• Bartomeu Barceló Ginard (1957), escriptor, doctor en psicologia evolutiva i especialista en intervenció psicosocial comunitària.
• Maria Barceló i Crespí (1951), catedràtica d'Història Medieval a la UIB i reconeguda per la seva tasca investigadora i de difusió de la història.

Són fills il·lustres de la localitat: Joan Feliu Jaume, Fra Bonaventura Sitjar, Jaume Mulet Escarrer, Rafel Sitjar Servera, Climent Garau Juan i Maria Barceló i Crespí.

Llocs d'interès

Vegeu també: Llista de monuments de Porreres

• Ajuntament (La Sala)
• Museu (antic hospital)
• Església parroquial de Nostra Senyora de la Consolació
• Edifici de la Rectoria de Porreres
• Puig de Monti-sion
• Creus de terme i goigs de pujada a Monti-Sion
• Església de Sant Felip Neri
• Església de l'Hospitalet de Porreres
• Molins de vent
• Molí de n'Amengual
• Possessions
• Pous públics de Porreres

Bibliografia sobre Porreres

• Els Pous públics de Porreres : un patrimoni a conservar / Maria Barceló Crespí, Bartomeu Servera Sitjar

Enllaços externs

• Pàgina de l'Ajuntament
• Informació de l'Institut Balear d'Estadística
• Plànol de Porreres Arxivat 2012-07-08 a Wayback Machine.
• Informació General de Porreres Arxivat 2013-05-30 a Wayback Machine.

Viccionari