Viquipèdia

Porta de fortificació

No s'ha de confondre amb Porta del Cos de Guàrdia o Porta de la ciutat.

En el context de les edificacions militars, una porta de fortificació indica el conjunt format per una obertura de pas i l'element que permet tancar i obrir aquesta obertura. La funció d'una porta de fortificació és del tot semblant al d'una porta d'una llar o edifici no militar. La diferència principal consisteix en les dimensions, els materials i la disposició. Una porta de fortificació és més resistent i difícil de forçar que una porta normal.

Porta de pedra a Qasr al-Àzraq.
Setge de Mortagne. Vegeu pont llevadís tancat.

El concepte de Porta de Cos de Guàrdia és diferent. Una porta de fortificació que consta d'elements arquitectònics de protecció addicionals.

Les clàssiques funcions d'una porta de fortificació (dificultar l'entrada en una muralla, un castell, una catedral, un monestir...) es poden estendre a les portes reforçades o cuirassades instal·lades en edificis no fortificats però sí de parets prou sòlides.

Descripció modifica

En un edifici fortificat hi pot haver dues menes de portes:

  • la porta principal
  • la porta o portes secundàries

Elements arquitectònics modifica

La part arquitectònica d'una porta està definida pels elements que limiten l'espai de pas o que són essencials per a l'estabilitat de l'estructura. Una porta és una part buida del mur i cal reforçar els costats i la part superior per a distribuir els esforços sobre el conjunt.

Portes rectangulars modifica

Els elements típics d'una porta rectangular són els següents:

  • Llindar o pas de la porta: part inferior horitzontal constituïda per una peça de pedra o de fusta que sol anar un nivell més alt que el sòl exterior de la casa
  • Brancals o rebranques: gruixos verticals de paret que hi ha a banda i banda de la porta.
  • Llinda: Fusta o pedra travessera horitzontal que descansa sobre els dos brancals d'una porta i descarrega la paret superior.

Portes no rectangulars modifica

En algunes portes primitives, substituint o complementant la llinda, hi havia un arc triangular o esglaonat.

Portes amb arc superior modifica

Una de les formes típiques d'una porta de fortificació és la que consta d'un arc superior.

Elements de tancament modifica

Parts mòbils modifica

L'element de tancament principal pot constar d'una o dues peces mòbils (fulles o batents), construïdes de materials resistents i disposades de forma que la porta de pas pugui romandre oberta o tancada.

Parts fixes modifica

La porta de tancament pot actuar directament o muntar-se en un bastiment.

  • Les portes primitives podien girar sobre dos perns de fusta que definien un eix de gir vertical i que anaven allotjats en uns espais buits anomenats pollegueres. Inicialment hi havia pollegueres de pedra. En èpoques posteriors els perns o les pollegueres podien ser de bronze o d'altres metalls o aliatges. Aquestes portes primitives no necessitaven bastiment.
  •  
    Porta de pedra amb perns de gir integrats (tallats de la mateixa peça de pedra del batent)
  •  
    Polleguera inferior de pedra de Persèpolis. Es pot comprovar l'absència de desgast. El batent de la porta no hi fregava. Quedava penjat pel damunt.

En molts casos, les portes fortificades es muntaven en un bastiment. El bastiment és la part del conjunt de tancament que va ancorada en el mur i que soporta la part fixa de les frontisses. En la forma més senzilla un bastiment només consta dels muntants, dues peces verticals (generalment de fusta) ben encaixades en els murs. La part superior del bastiment pot estat tancada per una peça horitzontal (llinda o tancament). També hi ha bastiments formats per un marc tancat del tot, amb els dos muntants, una llinda i un llindar; amb totes les peces unides entre sí. Aquestes peces poden estar reforçades amb escaires o no. La forma externa d'un bastiment pot ajustar-se a un rectangle o disposar d'extensions d'ancoratge.

Frontisses modifica

  •  
    Golfo tradicional de ferro[1]
  •  
    Golfo tradicional de ferro
  •  
    Polleguera superior de fusta, per a una tanca en una cabana de pedra seca
  •  
    Polleguera superior de pedra, per a una tanca en una cabana de pedra seca

En sentit genèric, les frontisses són els elements que permeten el moviment relatiu entre la porta de tancament (mòbil) i el brancard (immòbil).

  • Una frontissa, pròpiament dita, és una peça articulada de dos braços que no es pot desmuntar. Un dels braços s'uneix al batent i l'altre al brancard.
  • En la parla coloquial, també s'anomenen frontisses el conjunt format per dos perns i dues pollegueres.
  • De manera semblant, hi ha frontisses formades per dues peces desmuntables. Una peça femella i una peça mascle destinades a funcionar com a golfos u galfons d'una porta (dos golfos o més per batent). La part mascle es munta a la part fixa (muntant o pujant) amb el pern mirant cap a dalt. La part femella es munta al batent. Aquesta disposició permet desmuntar el batent sense haver de desmuntar el golfo. Un cop muntat el batent, el propi pes de la peça determina una posició estable.

Panys i sistemes de seguretat modifica

Les primeres portes s'asseguraven des de l'interior. Un sistema de bloqueig típic consistia en una o dues barres o bernats. (Un bernat va encaixat horitzontalment als murs o muntants i, sovint, també a la porta. Pot ser desmuntat directament o fent-lo lliscar o girar). Una porta barrada (amb la barra o bernat posat) queda ben tancada i no es pot obrir (sense violència o artifici) des de l'exterior. També és possible reforçar el bloqueig amb barres disposades a una 45 graus, que vagin des de la porta al terra i amb els extrems reposant en encaixos adequats.

  • Exemple: en la Porta dels Lleons de Micenes es poden observar dos forats en un dels brancals de pedra (vegeu imatge ampliada) destinats a allotjar l'extrem de les barres de tancament.

El tractat d'Enees Tàctic indica estratagemes per a obrir (amb la col·laboració d'un traidor) la porta d'una muralla. Aparentment, aquestes estratagemes es basen en l'existència d'un fiador que travava la barra de seguretat un cop tancada.

Un altre sistema de tancament des de l'interior és el que es basa en els forrolls.

A diferència d'una fortificació, que (per la seva funció) ha de disposar d'una guàrdia permanent (que pot tancar la porta des de dins), una casa particular pot quedar-se sense cap ocupant. Calia trobar un sistema que permetés tancar la porta i obrir-la des de l'exterior. Aquest fou l'origen de la clau.

  • Una obra de l'any 1831 (Augustin Calmet i Henri François de Vence. Sagrada Biblia: en latín y español, con notas literales, críticas é históricas, prefacios y disertaciones) explica amb cert detalls diverses variants de panys antics.
    • És interessant de constatar l'existència de panys antics que, un cop tancats des de l'exterior, no podien obrir-se des de l'interior.

Grau de protecció modifica

El grau de protecció d'una simple porta és limitat. Un possible assaltant podria rebentar una porta amb certa facilitat (disposant de les eines adequades o de màquines de guerra especialitzades). Per aquest motiu, les portes d'un edifici fortificat estaven situades en un lloc protegit amb defenses actives (segons el concepte de porta fortificada).

  • Una altra solució era disposar dues o tres portes seguides. Una a continuació de l'altra i separades per passadissos o estances amb defenses actives. Si els atacants passaven de la primera porta, els defensors podien contraatacar en condicions de gran superioritat.

Accessoris i complements modifica

Formant part del sistema porta/tancament hi podia haver elements complementaris destinats a impedir o dificultar el pas de persones no desitjades. Alguns dels elements són els següents:

Mecànica modifica

Considerant el cas d'una porta amb un únic batent, l'anàlisi de les forces implicades en el seu funcionament permet comprovar les tensions de tots els elements que intervenen.[2]

Forces i moments modifica

En posició de repòs, amb el batent obert o tancat, l'única força és el pes del batent. Aquest pes s'ha de sostenir d'alguna manera. Aquesta força es considera aplicada al centre de gravetat del batent que, en estar separat de l'eix de gir i suport, provoca un moment que també cal contrarestar.

Sistema de pollegueres modifica

El pes és suportat per la polleguera inferior. El moment es reparteix entre la polleguera superior (amb una força de tracció) i la polleguera inferior (amb una força de compressió).

Sistema de golfos modifica

En teoria el pes es reparteix entre els golfos. A la pràctica només n'hi ha un que treballa. El de dalt o el de baix, en funció de les dimensions relatives del batent i dels golfos. Era freqüent que cada anell reposés sobre una volandera intermèdia.

Sistema de frontisses modifica

Similar als sistemes anteriors.

Exemples històrics modifica

 
Samsó carregant les portes de Gaza.[3]

Tot i la gran importància de les portes en les fortificacions, la documentació directa és prou escassa. Hi ha algunes troballes arqueològiques (de consulta especialitzada i difícil), descripcions escrites (molt generals i disperses en obres molt diverses) i alguns documents gràfics (amb un grau de precisió discutible). A continuació s'ofereix una mostra aleatòria, ordenada cronològicament, sobre portes de fortificació.

  • 2500 aC. A l'Epopeia de Guilgameix, Enkidu i Guilgameix tallen un cedre enorme i Enkidu en fa una gran porta per als déus, al santuari d'Enlil a Nippur.
    • Tot i que es tracta d'un relat llegendari, és difícil no relacionar la porta simbòlica amb una porta com les que hi havia a la muralla de la ciutat d'Uruk.[4][5][6]
  • 800 aC. L'antiga ciutat de Tebes (Grècia) tenia set portes.[7]
  • 750 aC? En l'Odissea d'Homer hi ha una parell de referències a portes.
    • La porta del palau d'Odisseu. Un palau envoltat d'una muralla amb merlets, amb una porta que podria resistir un setge.[10]
    • Les portes de la sala dels banquets, travades amb una corda de papir.[11]
  • 587 aC. Nabucodonosor II. Conquesta de Jerusalem. Detalls de les muralles i portes.[12]
  • 550 aC. El Temple d'Àrtemis a Efes tenia una porta de dos batents monumental, feta de fusta de xiprer.[13][14][15]
  • 540 aC. Les portes de Babilònia.[16][17]
  • 362 aC. Enees Tàctic.[18][19]
  • c300 aC. Teofrast esmentava la fusta d'om per a fer portes preuades. I la mateixa fusta per a fer perns i pollegueres de portes.[20][21][22]
  • 2 aC. Ovidi, en la seva obra Ars Amatoria, esmenta la forma del tancament de les portes en cas de setge.[23][24]
    • La tornada o restoble[25] dels versos ("Excute poste seram": "Treu la barra del muntant") indica que les portes s'asseguraven amb una barra horitzontal encaixada a la porta i a les parets o muntants de l'entrada.

Era Cristiana modifica

 
Reconstrucció idealitzada de la Porta Ferrea de Split.
 
Presa de Damiata. Miniatura de la vida de Lluís IX de França.[26]
  • 997. Almansor va saquejar Santiago de Compostela i va fer portar les campanes i les portes cap a Córdova per presoners cristians.[27]
  • 1147. Segons la llegenda, després de la Croada d'al-Mariyya, les portes d'un portal de la ciutat conquerida foren portades a Barcelona.[28]
  • 1277. Primer esment de la Porta Ferrada del monestir de Sant Feliu de Guíxols.[29]
  • 1383. Francesc Eiximenis, en el Dotzé del Crestià, deia: “La porta del camp sie rexada e stigua en bons golfs de ferre” (Capítol CCCXXV. Com deu esser fet lo camp).
  • 1445-1448. En l'obra Curial e Güelfa, un Curial enamorat és descrit “plorant i amb els genolls ficats a la polleguera de la porta de la cambra de la Güelfa”. Una exageració que permet deduir un dels sistemes de gir d'una porta de l'època.[30]
  • 1464. Crema de la porta principal d'un castell al Tirant lo Blanc.[31]
  • 1540. Descripció de les portes de la fortalesa de Mahdia (antigament anomenada ciutat d'Àfrica).[32]
  • 1575. Onofre Pou Cellers en el diccionari català–llatí Thesaurus puerilis, inclogué polleguera i golfo.[33]
  • 1586. Alep. Tretze portes.[34]
  • 1588. Descripció i ús d'un petard per a rebentar portes de muralla.[35]
  • 1633. La porta de la Kaaba fou transportada des de Constantinoble.[36]
  • 1673. En els contractes de Josep de la Concepció per a la construcció d'una casa hi ha detalls sobre la construcció de les portes.[37][38]
  • 1689. Curiosiora et selectiora variarum scientiarum miscellanea. DISSERTATIO NONA: POLEMICA. Márton Szentiványi (Martino Szent-Jvanyi).[39]
    • L'obra anterior tracta de diversos temes militars. També sobre les portes de fortificació.
  • 1828. Descripció de les muralles, torres i portes d'Istambul.[40]
  • 1831. Augustin Calmet i Henri François de Vence. Sagrada Biblia: en latin y español, con notas literales, críticas é históricas, prefacios y disertaciones.[41]
    • L'obra anterior explica la forma de tancar i obrir les portes antigues i diversos tipus de claus.
  • 1840. Proves fetes a Canadà de rebentar portes reforçades, mitjançant un sac de pólvora.[42]
  • 1849. Descripció de la Porta Ferrea del palau de Dioclecià a Spalato.[43]
  • 1854-1868.Eugène Viollet-le-Duc. En el Dictionnaire raisonné de l'architecture française du XIe au XVIe siècle, a l'article "Porte", hi ha molta informació sobre "portes fortificades" i "complements". Els detalls sobre els elements de tancament són escassos.

Primera Guerra Mundial i Segona Guerra Mundial modifica

D'aquest llarg període cal considerar les portes dels búnquers.

Època actual modifica

  • Portes cuirassades d'entitats bancàries
  • Refugis nuclears
  • Refugis militars especialment reforçats contra atacs exteriors
  • Portes de "cambres del pànic"
  • Portes de vehicles cuirassats

Referències modifica

  1. ↑ DCVB: Golfo.
  2. ↑ Physics | Rigid Body Dynamics | Force by hinges on a Door | by Ashish Arora.
  3. ↑ La Bíblia. Edició popular en un sol Volum. L'Abadia de Montserrat, maig 2007, p. 465–. ISBN 978-84-8415-907-0. 
  4. ↑ Gerald J. Davis. Gilgamesh, The New Translation. Lulu.com, 7 juliol 2014, p. 43-. ISBN 978-1-312-31141-1. 
  5. ↑ John Gardner. Gilgamesh. Knopf Doubleday Publishing Group, 28 setembre 2011, p. 201–. ISBN 978-0-307-76082-1. 
  6. ↑ Léo Scheer. Gilgamesh. Editions Léo Scheer, 2015-01-13T00:00:00+01:00, p. 33-. ISBN 978-2-7561-0558-1. 
  7. ↑ Miguel de Cervantes Saavedra. El Ingenioso Hidalgo Don Quijote de la Mancha. E. Aguado, 1833, p. 19–. 
  8. ↑ Homer. La Ilíada. Editorial Alpha, 1978, p. 97–. ISBN 978-84-7225-119-9. [Enllaç no actiu]
  9. ↑ Homero. Ilíada. Editorial Minimal, 2 febrer 2015, p. 115–. ISBN 978-84-16375-00-4. 
  10. ↑ Homer. L'Odyssée de Homero, 3. Antoine Blache, 1819, p. 16–. 
  11. ↑ La Odisea. Cholsamaj Fundacion, p. 278–. ISBN 978-99922-56-51-0. 
  12. ↑ Phelipe Scio de San Miguel (bp. of Segovia). La Biblia vulgata latina, tr. y anotada por P. Scio de San Miguel, 1796, p. 177–. 
  13. ↑ Archaeologia: Or Miscellaneous Tracts Relating to Antiquity. J. Nichols, 1808, p. 11–. 
  14. ↑ Gaius Plinius Secundus. Naturalis hystoriae libri XXXVII, 1514, p. 269–. 
  15. ↑ Arnaud Maurieres; Eric Ossart Paradise Gardens: Landscape Gardening in the Islamic Tradition. I.B.Tauris, 2001, p. 75–. ISBN 978-1-86064-733-8. 
  16. ↑ Adam Clarke. The Holy Bible Containing the Old and New Testaments: The Text Printed from the Most Correct Copies of the Present Authorized Translation Including the Marginal Readings and Parallel Texts with a Commentary and Critical Notes Designed as a Help to a Better Understanding of the Sacred Writings. N. Bangs and J. Emory, 1826, p. 822–. 
  17. ↑ Johann Joachim Winckelmann; Jansen Histoire de l'art chez les anciens, par Winkelman [sic] ; traduite de l'allemand [par Hendrik Jansen], avec des notes historiques et critiques de différens auteurs.... chez H. Jansen et cie, 1793, p. 574–. 
  18. ↑ Aeneas Tacticus-Asclepiodotus-Onasander.
  19. ↑ Aeneas (Tacticus). Aeneae Commentarius poliorceticus. In aedibus B.G. Teubneri, 1874. 
  20. ↑ THEOPHRASTUS, Enquiry into Plants: “The wood is yellow strong fibrous and tough; for it is all heart. Men use it for expensive doors; it is easy to cut when it is green, but difficult when it is dry”.
  21. ↑ Jacques Dalechamps. Histoire generale des plantes contenant 18 livres etc. ou sont pourtraites et descrites infinies plantes etc. faite francoise par Jean Desmoulins. Ph. Borde, L. Arnaud et Cl. Rigaud, 1653, p. 67–. 
  22. ↑ Les Commentaires de P. A. Matthiolus ... sur les six livres de P. D. ... de la matière medicinale. [With the text.] Traduits de Latin en François par A. du Pinet; et ... augmentez ... tant de plusieurs remedes et diverses sortes de maladies; comme aussi des distillations, et de la cognoissance des simples, 1620, p. 70–. 
  23. ↑ Ovidi. Amors. Fundació Bernat Metge, 1971, p. 38–. ISBN 978-84-7225-969-0. 
  24. ↑ Publio Ovidio Nasón. EL ARTE DE AMAR: LA EROTICA ROMANA. Ediciones Ibéricas y L.C.L., 1965, p. 119–. ISBN 978-84-7083-041-9. 
  25. ↑ DCVB: Restoble.
  26. ↑ Geoffroy de Ville-Hardouin, Henri de Valenciennes, Joinville, Pierre Sarrasin, Duguesclin, Christine de Pisan. Proux, 1836, p. 207–. 
  27. ↑ Palestra Sagrada, o Memorial de Santos de Cordoba: Con Notas, Y Reflexiones criticas, sobre los principales sucesos, sobre de sus Historias. Que Comprehende Los Meses De Diciembre, y varios Apendices para mayor ilustracion de toda la Obra. Rodriguez, 1772, p. 2–. 
  28. ↑ Víctor Balaguer. Bellezas de la historia de Cataluña, 1. Narciso Ramírez, 1853, p. 209–. 
  29. ↑ Ernesto Zaragoza Pascual. Abaciologi del Monestir de Sant Feliu de Guíxols (segles X-XIX). L'Abadia de Montserrat, 1998, p. 18–. ISBN 978-84-7826-953-2. 
  30. ↑ Sònia Gros Lladós. «Aquella dolçor amarga»: La tradició amatòria clàssica en el 'Curial e Güelfa'. Universitat de València, 2015, p. 51–. ISBN 978-84-370-9767-1. 
  31. ↑ Joanot Martorell. Tirant lo Blanc I. Linkgua digital, 1 gener 2014, p. 59–. ISBN 978-84-9953-463-3. [Enllaç no actiu]
  32. ↑ George Sale; George Psalmanazar; Archibald Bower An Universal history, from the earliest account of time. Printed for T. Osborne, 1760, p. 448–. 
  33. ↑ Onofre Pou. Thesaurus puerilis. ex typographia Iacobi à Cendrat, 1600, p. 9–. 
  34. ↑ Historiadores primitivos de las Indias occidentales, que junto, traduxo en parte, y saco, a luz ilustrados con eruditas notas Andres Gonzalez Barcia. na, 1749, p. 2–. 
  35. ↑ Segunda Decada ... Desde el principio del Govierno de Alexandro Farnese, Tercero Duque de Parma y Placencia: 2, 1681, p. 536–. 
  36. ↑ Nemesio Fernández Cuesta. Nuevo viajero universal,2: enciclopedia de viajes modernos, recopilacion de las obras mas notables sobre descubrimientos, exploraciones y aventuras publicada por los mas celebres viajeros del siglo XIX, Humboltd, Bruckhardt, Livingstone, Parkyns, Huc, Clapperton, Leichhardt, etc., etc. Gaspar y Roig, 1860, p. 483-. 
  37. ↑ EL TRACISTA FRAY JOSÉ DE LA CONCEPCióN
  38. ↑ Fra Josep de la Concepció. Tesi
  39. ↑ Márton Szentiványi. Curiosiora et selectiora variarum scientiarum miscellanea. 3 decades [each in 3 pt.]., 1689, p. 401–. 
  40. ↑ Fermín CABALLERO. La Turquía, teatro de la guerra presente. E.Aguado, 1828, p. 221–. 
  41. ↑ Augustin Calmet; Henri François de Vence Sagrada Biblia: en latin y español, con notas literales, críticas é históricas, prefacios y disertaciones, sacadas. Galvan, 1831, p. 441–. 
  42. ↑ Francisco Marron. Ideas sobre algunos instrumentos y metodos para levantar planos topograficos, por ... Francisco Marron: 2. Imprenta Nacional, 1847, p. 9–. 
  43. ↑ Andrew Archibald Paton. Highlands and Islands of the Adriatic: Including Dalmatia, Croatia, and the Southern Provinces of the Austrian Empire. Chapman and Hall, 1849, p. 233-. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Porta_de_fortificació&oldid=33409527»