Obre el menú principal

La porte Saint-Martin és un monument de París situat a l'emplaçament d'una porta de París de l'antic recinte de Carles V ja destruït. La porta Saint-Martin va ser transformada el 1674 per ordre de Lluís XIV, en honor de les seves victòries sobre el Rin i a Franc Comtat per l'arquitecte Pierre Bullet (Pierre Bullet era alumne de François Blondel, arquitecte de la porte Saint-Denis que es troba a la vora).

Infotaula d'edifici
Porte Saint-Martin
Porte Saint-Martin, Paris 8 June 2014.jpg
Dades
Tipus arc de triomf i porta de ciutat
Arquitecte Pierre Bullet
Creació 1674
Característiques
Estat d'ús enderrocat o destruït
Estil arquitectònic arquitectura clàssica
Ubicació geogràfica
EstatFrança
RegióIlla de França
MetròpoliMetròpolis del Gran París
CiutatParís
Districte municipal10è districte de París
Barri administratiuPorte-Saint-Martin Tradueix
Localització rue du Faubourg-Saint-Martin Tradueix
boulevard Saint-Denis Tradueix
boulevard Saint-Martin Tradueix
 48° 52′ 09″ N, 2° 21′ 20″ E / 48.869171°N,2.355601°E / 48.869171; 2.355601
Monument històric catalogat
Data 1862
Identificador PA00086513
Modifica les dades a Wikidata
Porte Saint-Martin (2006).

Es troba a la cruïlla de l'eix Saint-Martin i dels Grands Boulevards (passeig Saint-Denis i passeig Saint-Martin).

La porte Saint-Martin va ser classificada com a monument històric per Prosper Mérimée el 1862. Se l'anomena així en honor de Sant Martí de Tours.

S'hi han realitzat treballs de restauració el 1988.

DescripcióModifica

Es tracta d'un arc de triomf de 18 m d'alçada construït en pedra calcària, la part superior és de marbre. S'hi observen quatre al·legories en baixos relleus:

  • Al nord:
    • La Presa de Limburg el 1675, de Pierre I Legros: una dona asseguda prop d'un lleó posat ajagut.
    • La Desfeta dels alemanys, per Gaspard Marsy: Lluís XIV com a Mart, portant l'escut de França i rebutjant l'àguila germànica per protegir una dona i un vell.
  • Al sud :
    • El Trencament de la Triple Aliança, d'Étienne le Hongre: Lluís XIV com un Hèracles mig nu, portant la seva perruca i la seva porra mentre trepitja als peus d'Aquelou o Gerió.
    • La presa de Besançon, per Martin van den Bogaert: Lluís XIV superat per l'al·legoria d'una divinitat grega, dret davant una palmera i una olivera i rebent les claus d'una dona agenollada.

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Porte Saint-Martin