Pozos de Caudé
Els Pozos de Caudé són una fossa comuna situada en un indret desèrtic del terme municipal de Concud (Província de Terol), en el km.126 de la carretera N-234 de Sagunto a Burgos,[1] on s'han comptabilitzat fins a cinc fosses de la Guerra Civil, essent un dels conjunts més grans d'Espanya.[2][3]
| Tipus | artesian well (en)   | ||
|---|---|---|---|
| Localització | |||
| Entitat territorial administrativa | Concud (província de Terol) | ||
| Característiques | |||
| Site of memory (en) | |||
Originàriament aquest espai havia estat ocupat per una antiga venta, coneguda com «la venta del Paco», ara desapareguda, que tenia un pou artesià[1] de 87 metres de profunditat per dos de diàmetre i un altre, més petit, a una distància de 500 metres. El Juliol de 1936, quan el Cop d'Estat del General Franco va triomfar a l'Aragó, només Terol, Barbastro i Jaca van mostrar una petita resistència que va ser ràpidament sufocada.[4] Des de primers d'agost de 1936 fins a finals de 1937, els sublevats van desencadenar una violenta repressió, amb execucions massives d'alcaldes, sindicalistes, mestres, líders de partits, jornalers i qualsevol sospitós de simpatitzar amb les esquerres. Bona part dels cadàvers van ser llençats als pous, amb la intenció per fer-los desaparèixer sense deixar rastre; també altres persones, afusellades en diversos pobles de la comarca, van ser traslladades i enterrades en aquell paratge solitari.[5]
A finals de la dècada de 1970, en plena Transició, per iniciativa de la UGT de Terol, amb la contribució de familiars, afiliats i simpatitzants, i amb el treball d'obrers voluntaris, es va erigir un monòlit al costat del pou on es pot llegir: «Aquí yacen 1005 fusilados en 1936 por la dictadura. Vuestras familias y amigos os rinden honores. Os tendremos siempre en el corazón, jamás en el olvido. ¡ Viva la libertad! ¡Abajo las dictaduras!» Més tard la CNT va fer construir un monument propi, a prop de l'altre, on cada Primer de maig es ret homenatge a les víctimes També organitzen una visita a aquest espai de memòria el Primer de maig els sindicats UGT i CCOO.[6] El 2004 va quedar registrada oficialment l'associació Pozos de Caudé, constituïda per familiars i membres de sindicats i partits polítics.[7] La idea inicial era crear una fundació per dignificar les víctimes del franquisme també en altres llocs de la província, però els costos econòmics per a l'establiment d'una fundació van fer que el projecte es reconvertís en la creació d'un associació.[6] El 2018 va ser inaugurada en aquell espai, al costat del monòlit i el columbari, una gran escultura de sis metres d'alçada de l'artista Remedios Clérigues, en honor a les dones assassinades durant la Guerra Civil.[8]
El 2022 la directora general de cultura Marisancho Menjón va anunciar la propera denominació dels Pozos de Caudé com a "Lloc de memòria democràtica d'Aragó".[9]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 Murillo Gracia, 2013, p. 30.
- ↑ «Fosa común - Concud» (en castellà). [Consulta: 24 març 2023].
- ↑ Martin de Pozuelo, Eduardo «Los 1005 de los Pozos de Caudé, una historia en espera de final». La Vanguardia, 20-10-2002.
- ↑ «EL GOLPE DE ESTADO DE JULIO DE 1936 EN ARAGÓN: GUERRA CIVIL» (en castellà), 18-07-2017. [Consulta: 30 març 2023].
- ↑ «Asociación Pozos de Caudé · Humanidades UC3M» (en castellà). [Consulta: 5 abril 2023].
- ↑ 6,0 6,1 Murillo Gracia, 2013, p. 66.
- ↑ «Escultura Urbana Zaragoza». [Consulta: 30 març 2023].
- ↑ Redacción. «Una estatua de 6 metros de altura para rendir homenaje a la mujer republicana» (en castellà), 2021-04-10CEST12:50:51+02:00. [Consulta: 6 abril 2023].
- ↑ Aragón, Heraldo de. «Los Pozos de Caudé serámn declarados lugar de memoria democrática» (en castellà). [Consulta: 30 març 2023].
Bibliografia
modificaMurillo Gracia, Sergio. Memoria de la Guerra y dignificación de las víctimas en Aragón: El caso de los Pozos de Caudé, 1978-1982 - Trabajo final de máster (en castellà). Saragossa: Universidad de Zaragoza, 2013 [Consulta: 7 abril 2023].